La llei de barris va constituir en el seu moment una de les lleis més importants de govern progressista i catalanista.
Va ser una llei que, promovent la rehabilitació de barris que pel pas del temps i la poca inversió s’havien degradat, tenien l’oportunitat de renovar-se urbanísticament i alhora aportar programes de caràcter social i econòmic per garantir la cohesió.
Era una magnífica mostra de l’actuació global en espai ciutadans que el pas del temps i altres circumstàncies havien degradat.
Inversions potents que aportaven Generalitat, Ajuntament i inversió privada.
Més d’un centenar de ciutats i pobles del país han pogut efectuar un seguit d’obres de remodelació que han posat en solfa el valor de molts barris de Catalunya.
Va ser un inversió que va generar rehabilitació, remodelació, reviscolament de l’activitat social cívica i comercial , treball, cohesió i sobretot mostrar que és possible una actuació global.
Validar que determinades inversions són elements que globalment ajuden a la cohesió , sobretot en barris que tenen alts nivells de concentració d’immigració o de risc de despoblació.
Ara sabem que el govern dels “millors” -terme que cada ja ha perdut el seu significat aplicat a aquest govern de CiU- ha manifestat que endarrerirà els pagament de la part que els pertoca de les inversions.
117 ajuntaments quedaran “penjats” fruit d ‘un incompliment més de la Generalitat que no ha sabut gestionar la seva tresoreria per complir els compromisos que marca la seva pròpia llei.
Ara sembla que volen prorrogar la seva aplicació al llarg dels propers quatre anys amb la consegüent aturada o endarreriment de les obres ja començades.
Doble problema doncs, deixar penjades actuacions urbanístiques amb al consegüent degradació i els ajuntament novament hauran d’afrontar els impagament de la Generalitat.
Donada la importància dels resultat de la llei i la situació incòmode en que queden els ajuntaments implicats seria exigible que la Generalitat fes front als seus compromisos com reiteradament reclamen d’altres institucions,
Predicar amb l’exemple és una bona mesura i dóna credibilitat.
