Els fons de l,’addicional tercera de l’Estatut, són un fons previstos per pagar infraestructures.
Cal presentar i negociar un conveni amb l’estat amb l’obra que es vol executar i després del natural estira i arronsa s’apliquen els diners a l’obra determinada.
Cap d’aquets diners és per la depesa ordinària, diguis, pagar subvencions, diguis pagar proveïdors o ajuntaments i per descomptat no són per pagar els sous dels treballadors.
Tot i això hem sentit en el darrers mes que gairebé tots els impagaments de la Generalitat són culpa de no haver rebut de l’estat aquest diners en ela
seu moment.
Cal que es paguin i és evident i es de rebut fer-ho
Cal que es digui a quines obres aniran
I per tant és evident que aquest diners no donen per tot perquè són diners finalistes per obres, La vicepresidenta Ortega deia l’altre dia des de la tribuna del Parlament quan era interpel•lada sobre els deute de la Generalitat amb els ajuntaments que si haguessin rebut els fons de la discòrdia ja haguessin pagat.
Fa quinze deies el Conseller Mas Colell deia el mateix respecte a la part de la doble de Nadal que els treballadors de la Generalitat havien de cobrar més tard.
El mateix discurs sobre l’ajornament dels pagaments de la llei de barris
Aquets diners sentiren com un xiclet , serveixen d’excusa per qualsevol cosa.
Però arribarà un dia o bé perquè cobrin – que estaria bé que fos aviat- o bé perquè sumin a tot allò que diuen que pagaran amb els 700 i escaig de milions i es veurà que no donen per pagar tot el que han dit.
Mentre però l’excusa de mals pagadors és prou evident.
