Cíclicament es reprodueix el debat sobre la necessitat d’aprimar les administracions , ara en mig d’aquesta greu crisi, les veus que reclamen la supressió d’algunes entitats administratives ha augmentat de manera significativa.
La majoria de les veus reclamen la supressió de les admiracions intermèdies entre les dues bàsiques, el govern del País i els ajuntaments.
Ara li ha tocat el torn a la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, qui a través d’un article molt interessant a la Vanguardia , fa aquesta reflexió-proposta prèvia a la creació de la comissió que ha de redactar l’avantprojecte de la Llei de Govern Locals, possiblement en el text d’Ortega hi deu haver subjacent la voluntat de indicar quina és la voluntat del govern i fixar posició política ja, davant el debat posterior que ha de tenir lloc al sí de la Comissió i després en el ple del Parlament de Catalunya.
Alguns temes que sobresurten novament. Marc competencial. És una evidència manta vegades denunciada de la impossibilitat dels ajuntaments d’assumir aquells competències , que essent una demanda consolidada entre la ciutadania, no són competències de la mateixa administració local , les més sagnant moltes vegades es donen en el marc educatiu, llars d’infant,escoles de música.. o bé en les despeses socials Es reclama definició clara de quin és el marc competencial però si no hi ha després un bon finançament tampoc la llei no resoldrà res de res. Un cop més entrarem en el terreny de les lamentacions tant frustadores com innecessàries si tothom complís el seus compromisos.
L’altre gran tema que cal variar amb urgència i que haurà de tractar aquesta Llei de Governs Locals és el del finançament que ara és un forat negre dels ajuntaments. No s’ha resolt en tots aquesta anys de democràcia. És el gran deute que tenen els governs central i de la Generalitat amb el món local. Però a més de no resoldre’s el problema l’actuació pràctica de les institucions l’ha agreujat encara més.
Els Parlaments autonòmics o el mateix Parlament de Catalunya amb la seva funció legislativa ha generat un “corpus legal” que en masses ocasions ha anat en detriment de les finances municipals, atorgant funcions i responsabilitats al ajuntaments però ignorant com aquets s’han de finançar ( el cas més flagrant en aquest sentit va ser en el seu moment la llei que regulava sobre les gosseres) .
Però la clau de volta sobre el futur de els organitzacions està en repensar el seu paper i la seva idoneïtat. Avui entre govern i Ajuntaments i trobem Diputacions i Consells Comarcals. Podríem trobar-hi les mancomunitats però aquestes són de caràcter voluntari , per tant no entrarien en l’obligatorietat de la seva formació i funcionament. Per tant sembla obvi que Consells i Diputacions hauran de passar pel sedàs de la sostenibilitat de l’administració i més quan , malgrat s’hagi renunciat de moment a l’aplicació de la llei de vegueries.
Fa anys l’anomenat Informe Roca ( per Roca Junyent, clar), un extens document sobre com aprimar l’administració i que qüestiona alguns Consell Comarcal i passava a reduir els ajuntaments catalans del prop dels 900 actuals a gairebé la meitat va ser guardat amb pany i forrellat als calaixos de l’oblit. El localisme mal entès – recordis que sense ser de cap manera efectiu ja hi havia enganxines que deien que alguns no volien ser un barri de Vilanova, o altres ja preparaven el trabucaires per defensar legítimament un reducte de 100 habitants, per no anar més lluny- i la voluntat de no molestar a ningú va prevaldre sobre una discutible però raonada manera d’estructurar i reduir els nivells de govern a Catalunya.
Ara la crisi ens ha tret la bena del ulls i cal fer alguna cosa o almenys proposar-la. Ara ens adonem , tard segurament si repassem les opinions del moment de la seva creació ara fa 25 anys, de que el Consells Comarcals potser són sobrers – tots en tenim al culpa si fos així- , i això es diu malgrat valorar la bona ferina que han fet la majoria d’ells. O potser , possiblement sigui necessari que el cal eliminar són les diputacions, però que quedi clar que els recursos que avui tenen passin als ajuntaments directament i sobretot a aquells més petits i per tant amb menys possibilitats.
Potser ara es passarà de la recurrent i cíclica reflexió i definitivament estructurarem una administració més reduïda. Però seria bo que en el debat previ a l’eliminació d’algun d’aquest nivell – Consells o Diputacions- hi hagués també la convicció que aquestes institucions han estat també eines per configurar i estructurar territoris i per tant referents a l’hora de construir “comunitat”. La maduresa institucional ens pot porta a suprimir administracions, segur. Suprimir sí, però fer-ho, no només pensant en el cost i l’eficàcia, sinó també com la bona feina que han fet algú l’ha de seguir fent.
Força feina tindrà aquesta comissió de la Llei de Governs locals, que la faci amb rapidesa i tranquem definitivament aquest debat obert fa més de trenta anys.
Publicat al Diari de Vilanova el 27.de gener
