Sortida fins la masia d’El Salze i retorn fent un gir cap a Cubelles per rodejar el turo del “Juí del Moro”.
Fa calor , molta calor i ens estalviem el camí més urbà. Pugem en cotxe fina a la rotonda del Sis camins i deixem el cotxe allà mateix.
Seguim el camí de Rocacrespa. I deixem a la nostra dreta el Mas Palau segona el registre de topònims de Vilanova indica que el Mas Palau és : Masia ramadera, entre el camí de Rocacrespa i l’avinguda del Riu Foix. Deu el nom a un dels seus propietaris del s. XVI. El mas donà nom a una extensa partida de terres de conreu que tenien diversos pagesos de Vilanova i Cubelles. En el llibre la Història de Cubelles de Mossèn Joan Avinyó hi trobem també alguna referència interessant sobre Mas Palau : Aquest mas, segons la tradició, fou edificat sobre les runes de l’antic palau moro. I així m’explico que el nom de Palau sigui el del mas, sense haver portat tal cognom cap dels propietaris, segons ho comproven molts documents que hi fan referència ; però mai no trobareu que en diguin el Mas d’en Palau, ni tampoc Mas del Palau, sinó sempre Mas Palau”
El camí va pujant amb molta suavitat, camps de regadiu i vinyes ja esplendoroses, queda acabar de madurar. El calor d’enguany farà un vi de força grau, caldrà però que no hi hagi algun fenomen tempestuós que malmeti al feina feta fins ara.
El camí ens porta fins a rotonda de la sortida de l’autopista, cal que seguim la carretera uns metres. Estratègicament situats una patrulla dels Mossos va fent aturar cotxes i per fer alguna comprovació, just al començar la segona rotonda deixem la carretera i enfilem un per un petit sender que entra un bosquet que ens porta a retrobar el camí que l’autopista va tallar en el seu moment , és el mateix de Rocacrespa. Passem pel costat d’una urbanització, el camí s’endinsa entre vinyes i també té una filera de xiprers que li dona una profunditat especial. Al fons ja veiem la masia del Salze , abans però ens aturem en una vinya on creiem que hi ha els ceps més grans, monumentals del territori. Fan goig, us tronc robust i be recargolat i que dona un perímetre i grandària extraordinari. Tant és així que fem una foto. El Bienve al costat d’un cep. El cep el supera en alçada.
Arribem al Salze. En el llibre Els noms de lloc del terme de Cubelles Xavier Miret i Mestre és diu : Salze, el: Masia situada a tocar de la carretera de Vilanova a l’Arboç i de la riera. Ja en el s. XVI trobem esmentat el camí que de Vilanova va al «Molí del Sàlzer». (Ms. 1593). En 1650 aquest molí era posseït per una branca de la família Rovirosa (Avinyó 1973 p. 93). Aquest topònim deu indicar la presència en aquell indret, de forma exepcional a la comarca, d’un arbre d’aquesta espècie”.
Ens aturem una mica a reposar forces. La calor començar a “apretar” . Des del Salze fem de nou el retorn fins a la carretera desfent el camí pel que hem vingut. Passada la rotonda – Els Mossos segueixen aturant cotxes- i seguim un camí paral·lel a l’autopista. Un cop a l’alçada de l’àrea de Servei de Cubelles girem a l’esquerra fins trobar el camí que enllaça de nou amb el Camí de Rocacrespa passat per darrera del turó del “Juí del moro”. Indret emblemàtic d’aquest territori. Un petit puig a cavall entre Vilanova i Cubelles que té una llegenda important recollida en el llibre Set Contalles del Temps Vell de Teodor Creus i Coromines a l’any 1893, després ah estat recollida i actualitzada també en el llibre Rondalles i Llegendes catalanes o així mateix en el volum Llegendes del Penedès i les valls del Garraf ambdós del Bienve Moya.
La llegenda recull els desgraciats amors de la esclava cristiana Riquilda amb el també presoner Estruc, esclaus ambdós del valí Al Calaf , que veient que pot perdre el seu palau decideix penjar els dos amant perquè l’havien traït i perquè es recordés sempre el seu mortífer judici.
El lloc ara és conegut com Juí del Moro,en record d’aquell fet.
Així ho diu Creus I Coromines:
Es de llavoras que porta
Lo lloch aquell , en que hem vist
Cometre tal felonia
La venjatiu sarrahí.
Lo nom de Lo Juhí del moro(7)
Al enfront allí existint
Encare avuy, sobre runas,
Que restan del temps antich,
Voltat de pins y d’alzines
Y molt prop delss is camins,
Un Más, que per nomenarlo
del Palau tothom ne diu (8)
En les mateixes notes de la llegenda l’autor ens diu:
(7) “Lo Juhí del moro es un puig o toró siutat entremij de las vila de Vilanova y Cubellas,a Ponent de ls primera y al Nort de la segona y lo Mas Palau de que més avant se parla, ocupa igual posició respecte de ditas poblacions, però més cap a Vilanova que lo Juhí; conduhint á un y altre unas vias que bifurcan en un punt d’allí prop que s’anomenen sis camins per ser en aquest nombre los que, venint de diferent direccions s’hi encrehuan”
(8) “Encare que avuy se diu més comunament “Mas den Palu” que “Mas del palau” es de suposar que al primera denminació será una corrupció que ab lo decurs del temps s’ahurá fet de la darrera, que es al que correspon á la tradició del , allí tan proper turó, nomenat encare Juhí lo Moro. Y fa més fundada encare aquesta presumpció , lo haver lo autor sentit anomenarlo sensillament Mas palau, a persones de molta edat,y trovarse axís escrit en lo gran mapa que va alsar lo Estat major francés en al guerra dita d ela Independència, mapa que per sa gran precisió y detalls, serví fins fa poch anys, pera tarsae nosres enginyers las carreteras d’aquesta provincia”
Retornarem al camí de Roca crespa i noves vistes sobre el Mas Palau i arribada de nou als sis camins on tenim el cotxe.
Quan acabem el sol pica de veritat!
S’imposa començar les sortides a la tarda.
