Una de retrospectiva (29-07)

 

Aquesta setmana és el centenari de la Setmana Tràgica.

La Rosa de Foc  deien de Barcelona mentre cremaven el convents.

Avui sento i llegeixo la notícia que un grup anomenat La gallinaire ha empastifat les parets d’una vintena d’esglésies recordant  els fets d’aquelles dates

Hi ha gent per tot, mentre hi ha una celebració històrica important i es reivindica la figura de Ferrer i Guàrdia altres passen a l’acció directe  amb menys virulència llençant merda a les portes i pintant reivindicacions ambigües..

Calia?

És la mateixa situació ara a la de fa cent anys?

Diuen reivindicar els valors d’aquella revolta. Segur?

Altres recuperen la història i han sortit uns seguit de llibres sobre els fets d’aquella Setmana Tràgica:

 

 

Ara al complir-se aquest centenari també hi ha una certa profusió de manuals per explicar aquells fets. Destaquem-ne quatre. La reedició de “Maragall i la Setmana Tràgica” de Josep Benet i els estudis “La setmana Tràgica” d’Alèxia Dominguez a l’editorial Cossetània,  “La setmana Tràgica” de David Martínez a l‘editorial Pòrtic i  “Set dies de Fúria. Barcelona i la Setmana Tràgica” d’Antoni Dalmau a l’editorial Columna.

 

Algunes notes d’aquest darrer:

 

Antoni Dalmau nascut a Igualada a l’any 1951 ha tingut càrrecs polítics de rellevància com el de  President de la Diputació i Vicepresident del Parlament de Catalunya, va compaginar la seva vida i activitat política amb la d’escriptor . Ha publicat set novel·les  i va obtenir el Premis Nestor Lujan per la seva obra  “El vell camí dels càtars”, El tema del catarisme ha estat present en diverses obres de Dalmau que fins i tot n’ha fet un llibre de viatges,. Ha conreat també l’assaig polític  i darrerament sembla especialitzar-se en el tema de l’anarquisme. Es dedica també al periodisme escrit i radiofònic  i és el President de la Fundació del teatre Lliure.

 

“Set dies de fúria”, esdevé una excel·lent i intensa crònica minuciosa de la revolta que es va produir a la ciutat de Barcelona la darrera setmana del mes de juliol de l’any 1909 i que ha constitut al llarg de la història un referent dels processos revolucionaris i ha condicionat en bona part  l’imaginari col·lectiu que ha fonament la ciutat de Barcelona.

 

Els fets descrits comencen com una oposició a l’embarcament de les tropes que han d’anar a lluitar al Marroc per defensar els interessos de les companyies mineres que veuen com perillen  els  seus negoci en aquella terra estranya . El sistema de reclutament de les lleves, el fet de que es cridi a  reservistes ja grans que han de deixar a  les seves famílies desateses, els comportaments paternalistes d’una bona part de la burgesia, el fet  que l’església i l’exèrcit apareguin com els  més interessats en defensar la guerra i per tant els interessos econòmics crea un malestar generalitzat que és aprofitat pels anarquistes per iniciar una revolta que essent espontània agafa una deriva bàsicament anticlerical.

 

Les conseqüències de la revolta van ser dures. Un cop apaivagats el ànims i  imposat l’ordre va venir una brutal repressió que va acabar amb l’afusellament de cinc persones entre elles destacar la del pedagog Francesc Ferrer i Guardià tingut com el autor intel·lectual de la revolta. La defensa va ser encarregada a un militar nascut a  Vilanova i la Geltrú, Francesc Galceran que no poder fer res per salvar a Ferrer , la sentència ja estava dictada d’avant-mà i Ferrer va ser afusellat a Montjuic davant moltes protestes de l’àmbit internacional. Era la venjança d’un sector de la societat cap a les idees anarquistes i racionalistes que feien trontollar el poder de l’església i la burgesia. Aquest fet va generar l’escriptura d’un dels articles mítics de la premsa catalana. “La ciutat del perdó” de Joan Maragall que s’havia de publicar a la Veu de Catalunya i finalment és va censurar la seva publicació ja que es considerava que la veu de Maragall demanant la commutació de la pena a Ferrer podia ser mal interpretada.

 

El llibre de Dalmau ressegueix dia a dia i hora a hora els esdeveniments per donar una visió àmplia,una ressenya detallada , analitza les causes i explica les conseqüències i es fa amb agilitat , com si fos un manual d’urgència per entendre, cent anys després, els fets que van commocionar Barcelona, que li van donar el sobrenom  de la “Rosa de Foc” . El llibre conté a més annexes d’enorme interès per facilitar la comprensió de la història.

 

Per tant recomanable absolutament , no és un llibre d’història essent fidel a la història; podria dir-se que és un extens, àgil i ben documentat reportatge escrit de manera magnífica per  fer entenedor un dels episodis més importants de la història de la ciutat de Barcelona i per extensió de la Catalunya moderna.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: