Cent cinquanta anys que obliguen

by

Enguany la Unió Vilanovina commemorarà els 150 anys de la seva fundació i permanència a la nostra ciutat. Cent cinquanta anys són evidentment una permanència llarga, fluctuant ,però sens dubte positiva, d’una entitat que, com totes les que han sorgit a Vilanova, han tingut moments diversos de protagonisme i puixança, malgrat aquesta intermitència en la seva activitat, han servit per construir junt amb altres molts agents un pòsit de ciutadania , un patrimoni de civisme.

Parlar de la Unió Vilanovina primigènia es haver de fer un recordatori de la figura d’Anselm Clavé, una de les personalitat del nostre país que, al comentar dels experts és la personalitat que té més carrers i places arreu del país, i segurament encara és poc coneguda. De conviccions republicanes i d’esquerres va relacionar-se amb personalitats com Monturiol i Terrades i participà activament en els revoltes barcelonines de la meitat del segle XIX. La seva relació amb cercles il•lustrats el portà concebre la proposta de crear societats corals que, a més de cantar, tinguessin la funció d’il•lustrar i portar la cultura a la classe obrera , cultura que, en aquells moments, els hi era negada. La proposta de es concretà amb La Fraternitat que va esdevenir la primera coral d’extracció obrera de l’estat espanyol. El moviment va estendre’s amb molta rapidesa i es varen anar creant diverses entitats de tipus coral i cultural, esdevenint un moviment molt arrelat a les classes obrera i popular com un espai a on poder gaudir d’un merescut oci de caire cultural que les condicions precàries del món del treball els hi negava.

Clavé tingué també diverses responsabilitat de caire polític a través del Partit Republicà, fou president de la Diputació durant al I República i ostentà altres càrrecs institucionals de representació governamental. El cop del general Pavía trenca amb els esperances del país. Clavé mor a Barcelona retirat de les activitats públiques.

La Societat Coral La Unió Vilanovina seguí aquests preceptes fundacionals de Clavé i traslladà a la nostra ciutat aquest esperit progressista i fraternal relacionades amb el món de l’oci cultural – concepte modern,tanmateix – sens dubte- sobretot d’una clara voluntat de que la classe obrera tingués les possibilitats de l’accés a la cultura.

Cent cinquanta anys més tard ,La Unió Vilanovina, refundada amb la fusió del L’acord i el Coro amb objectius que tenen un certa voluntat de divulgació cultural i de gaudi de l’oci ,ja forma part de la història de la ciutat. La societat ha anat evolucionat amb la mateixa ciutat en aquest 150 anys que han significat també uns canvis transcendentals a Vilanova , de passar de l’arribada del ferrocarril al seu procés d’industrialització amb l’abandó de sectors com l’agricultura i amb les diverses crisis que han conformat al ciutat d’avui. Els canvis econòmic també han anat acompanyats d’important canvis socials, canvis en els que les societats hi han tingut un paper important sobretot, en els diversos temps, al llarg de la historia, en que les llibertats públiques no han estat el paradigma del nostre país i en conseqüència tampoc de la nostra ciutat.
Quan la celebració es situa en els tres dígits la celebració esdevé una gran oportunitat de reinterpretar en sentit positiu de la història. Moment d’analitzar amb ull crític , no exempt d’un pessic de nostàlgia, com ha transcorregut l’activitat de La Unió Vilanovina en els temps més propers a nosaltres. Quin paper ha tingut en el mitificat, tantes vegades, paper de les entitats Vilanovines en el món de la cultura i de l‘activitat cívica?. Era certa la magnificada riquesa associativa o era senzillament un miratge interessat d’uns quants per justificar algunes realitats ? Quin alts i baixos han tingut al seva activitat i perquè? Perquè en una ciutat que sempre s’ha tingut per oberta, tolerant i càlida algunes conductes intolerants han aconseguit que hi haguessin sentències judicials poc enteses o inexplicables?.

És el moment de sumar anys , de sumar vida i experiència , de recordatoris inevitables i de recuperar injustos oblits i d’apartar immadureses personals i col•lectives i naturalment fer una ullada crítica del recorregut fet . Ullada crítica que ens ha de portar a fer l’exercici necessari que des d’aquesta celebració es pensi en el futur i el paper que han de tenir la Unió Vilanova i, naturalment altres entitats de la ciutat. Els canvis socials, l’oci i el consum cultural individual, són aspectes que han portat a determinades entitats a una mena de Guadiana temporal que cal que sigui motiu de debat intern i potser també col•lectivament com a ciutat. Històrics llegats i herències prou interessant, potents socialment i de compromís cívic obliguen a fer un cert replanteig i reflexió sobre quin paper social tenen avui les entitats , que espera la ciutat i també l’administració local de les societats que han estat motors d’allò que s’ha vingut a anomenar la societat civil, de la resposta caldrà extreure’n objectius i voluntats.

Cent cinquanta anys obliguen a ser fidel al compromís d’aquells que en el seu dia la fundaren i dels i les que l’han acompanyat al llarg de la història . Avui junt amb els actes promoguts per la Unió Vilanovina ( diversos i prou interessants) seria desitjable aquesta reflexió conjunta. Definir el sentit vital de els entitats al nostres segle i com convindria – més enllà del Carnaval- donar-els-hi un nou sentit cívic , cultural. Si fóssim capaços d’això ja ens podríem donar per ben pagats.

Publicat al Diari de Vilanova el 28 de gener del 2011

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: