Dues lectures

by

He descobert i llegit amb interès dos llibres magnífics, durs i colpidors però molt interessant.

Medallones. Zofia Nalkowska., editat per Minúscula

Petit llibre de reals publicat en el ja llunyà any 1946 , just acabada la guerra mundial. El llibre va aixecar una forta impressió ja que amb maneres de relats s’expliciten alguna situació d’enorme duresa i la crueltat dels camps d’extermini nazis..

L’autora que va ser una de les impulsores de la literatura polonesa de la modernitat va formar part des de molt jove de la organització patriòtica Jove Polònia i després de la guerra de la Comissió de la Investigació del Crims Hitlerians. Aquest fet la portar a conèixer de primera ma el gran drama que van patir els jueus i els camps de concentració.

És un llibre que a més de l’impacte inicial va ser molt valorat i té la virtut de no passar temporalment , per la seva forma , que dóna una nova visió a la manera de fer reportatges i pel seu fons que baixa fins els límits per explicar la crueltat, la bogeria i la brutalitat de les persones i perquè hi ha de manera sistemàtica i planificada aquesta voluntat d’aniquilació.

La literatura ha servit per la denúncia del genocidi i també per expiar-ne una bona part de les causes , aquest llibre, traduït per primera vegada al castellà és el primer exemple de la literatura de denúncia que amb forma de reportatge i narració constitueix una denúncia implacable de la bogeria destructora dels nazis.

Todos queremos el cielo. Els Beerten.El Aleph editores
Novel•la en que es vol mostrar la capacitat humana davant els fets i com la línia que separa el bé del mal és a vegades tant difusa per uns i altres que ha generat també situacions molt definides però incertes en les seves conseqüències. En els cas del conflictes armats i el posicionament de la ciutadania és un exemple clar d’aquesta subtilesa de la línia. L’autora Els Beerten evoca en el llibre la col•laboració d’una part dels joves de Flandes amb els nazis i el que això va suposar per aquesta societat. El resultat del treball és una extensa i magnífica novel•la sobre l’engany , la bona fe i el dramatisme d’algunes situacions que es van viure.
“Todos queremos el cielo” és una novel•la que ha obtingut un ressò crític molt important pel tema delicat que tracta i també per com ho tracta. La història ens explica el periple vital d’un conjunt de joves dels països baixos que es van sentir atrets per participar amb l’exèrcit alemany a la lluita contra el comunisme i en retornar a la seva pàtria van ser considerats traïdors i la majoria jutjats i executats per traïció. No és un tema fàcil ni un tema que s’hagi tractat masses vegades perquè certament deu resultar incòmode remoure algunes situacions i consciències. L’autora explica que a mesura que hom va adquirint edat i experiència s’adona que a vegades les coses no són tant simples i senzilles com aparenten. Ella sempre va considerar sense matisos el paper del seu país en la guerra mundial,per una banda, els bons, els flamencs que van resistir l’ invasió dels nazis i els altres , els dolents, aquells que van combatre amb l’exèrcit rus. Però arriba un moment com diu també Beerten que «Sentía que había llegado la hora de explorar los límites del blanco y el negro, de quién es bueno y quién es malo.
La novel•la rememora el fets ocorreguts entre l’any 43 i 47 en una zona de la Bèlgica flamenca protagonitzada per dos amics que prenen destins diferents. Un s’apunta a combatre a Rússia mentre l’altre protagonitza accions resistents. Al finalitzar la guerra òbviament el tractament de la societat dels dos amics es completament diferent :un l’heroi , l’altre el traïdor. Però en mig de tot plegat hi ha un afer tèrbol que nomes ells dos coneixen. Escrita des del record dels protagonistes té la voluntat de posar damunt el paper la tragèdia d’una guerra que enfronta famílies i veïns que havien conviscut amb cortesia al llarg dels anys i ara estan en bàndols oposats. Planteja també que no sempre es pot fer una generalització de comportaments , de tots bons o tots dolents. Que fer-ho no és bo i que cal anar a les individualitats per conèixer de veritat a les persones i a els seves situacions i a les seves reaccions davant els fets.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: