Esperant les bruixes

by

Tenim , la majoria dels humans, la dèria de catalogar als nostre proïsme. Que si alt o baix, que si és rossa o morena, que si es simpàtic o no ho és, si li tinc mania o em cau simpàtica, si és bona gent o només ho sembla… etc. Al llarg del temps hi he afegit una nova categoria, aquells /es que porten una llibreta i ho apunten tot i aquells/es que no la porten. L’escriptora Mercè Foradada és de les que porten llibreta. I clar quan comparteixes – has compartit- algun temps de treball amb ella sempre et fa anar amb una certa prudència a l’hora de fer i de dir, no fos pas que acabessis retratat, ves a saber, com algun dels seus personatges novel•lescos. No voldria ser el dolent –segurament m’ho mereixo- de la seva obra Bruixes.

Ho deia el Punt de fa uns dies: l’escriptora vilanovina Mercè Foradada ha estat guardonada amb el Premi Sebastià Joan Arbó de literatura de l’ajuntament de Sant Carles de la Ràpita amb l’obra Bruixes que, segons diuen les notes de premsa, tracta de la llibertat d’esperit a través de dues històries paral•leles: la d’una remeiera de Viladrau del segle XVII, i la d’una advocada de Barcelona de finals del segle XX. Algun dia ens haurà d’explicar la història – diuen que novel•lesca, també- de com ha arribat a tenir el premi a les mans- Bruixes serà la seva cinquena novel•la. i ben segur que seguirà la línia de qualitat ascendent que ha anat sumant a cada nova obra de ficció. També ha publicat diversos contes i llibres de text fruit de la seva experiència com a professora.

Cal recordar que la Mercè ha tingut una trajectòria notable en la publicació. Rememorar les seves obres: “En el prestatge” Premi Donna del 2001,novel•la sobre els amors i els desamors i els aprenentatges vitals quan ho ja ha arribat a una certa plenitud de la vida. Tornar a començar. “Velles amb V de vida”, un cant a persones d’una certa edat però que no han perdut el sentit de la vida . “Centaures” elogi de la batalla per la vida i la transcendència, un llibre extraordinari per la vida i el que significa la batalla personal; és una novel•la d’heroïcitat, de lluita, de dubte, fonamentalment d’esperança i de retrobament. La seva darrera obra, “Vilanovines . De l’arxiu a l’evocació” en que a través del retrat de diverses dones de Vilanova fa un recorregut sobre la història i l’evolució de la societat de la ciutat amb la combinació de l’estudi històric de les dones i amb un embolcall de magnífica ficció. Aquest darrer llibre crec que és a on es manifesta la notable capacitat de narrar la ficció de la Mercè. De vides reals se’n crea una de ficció però que podria haver estat de veritat. Conèixer el personatge i projectar-lo a noves situacions .Mercè Foradada s’ha consolidat ja una novel•lista consagrada i carregada d’una enorme capacitat de reacció i d’apropar-nos a temes que no són gens fàcils ni còmodes de novel•lar.

D’un vitalisme extraordinari i amb una voluntat d’oferir-nos bona literatura segur que no ens decebrà amb aquesta nova obra que estem convençuts que mantindrà la qualitat literària a que ens té acostumats i estarà amarada, segur, també de la sensibilitat que totes les seves produccions literària tenen. I totes elles al meu entendre es basen en una profunda humanitat dels seus personatges sempre tenen o treuen la part més bona de cadascun d’ells, en una alta sensibilitat. No defuig el tractament de temes durs però ho fa amb exquisidesa i sense afegir-hi morbositat innecessària que segurament li donaria un toc més frívol del que sembla que molts autors abusen.La seva obra està carregada de valor: per afrontar des de la creació problema tant humans com són la malaltia, la vivències intergeneracionals, la lluita quotidiana , l’ensorrament anímic dels personatges i fer-ho amb la necessària lucidesa per fer creïbles les reaccions. Manté una tossuda fermesa en la defensa de conviccions, amb un punt de rebel•lia del seus personatges que lluiten sempre fins el darrer moment, malgrat sàpiguen que algunes de les causes són perdudes abans de començar. I finalment la Mercè té un envejable domini del llenguatge que li permet superar de manera positiva la difícil funció de d’introspecció dels personatge, l’explicació dels seus sentiment i aquesta facilitat que te l’autora de fer-los creïbles.

la Mercè a més de ser una excel•lent escriptora i una excel•lent persona, és una escriptora honesta en els seus plantejaments, és enormement treballadora per això de la lectura dels seus llibres se’n desprèn aquest toc de màgia que pocs autors/ores tenen, ens fa sentir emocions ens fan sentir identificacions.
De Bruixes En parlarem quan es publiqui que, pel que sabem, serà ben aviat.

Publicat a la “Contra” de l’edició del Penedès del diari El Punt

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: