Archive for febrer de 2012

Mascarell

febrer 29, 2012

La revista Presència del cap de setmana passat portava un interessant entrevist al Conseller de Cultura Ferran Mascarell.
Després d’un any i escaig del seu nomenament i oblidats, els més o menys retrets que se li van fer des d’alguns sectors no només de la cultura sinó des del seu antic partit, ha anat desenvolupant la seva tasca amb molta discreció i, també cal dir-ho, sense cap mesura ni espectacular ni que sobresurti.
Possiblement no són els millors temps per fer una feina que tingui la projecció que ben segur tindria en una situació econòmica més folgada però tot i així s’està fent un bon treball en la renovació d’allò que en diríem l’estructura cultural pública.

En l’entrevista Mascarell passa revista als conflictes oberts amb el CONCA i també en algunes polèmiques amb l’ajuntament de Barcelona a l’entorn dels equipaments culturals.
Crec que val la pena llegir aquestes manifestacions del Conseller de Cultura ja que exposa també amb claredat la seva visió del futur del país en l’àmbit cultural però també nacional.

El projecte

febrer 28, 2012

Ahir al vespre vaig estar a l’agrupació de Sant Sadurní explicant les meves propostes de cara al Congrés de la Federació X del PSC.
Reunió interessant amb ganes de debatre i de reflexionar sobre el nostre paper al territori.
Analitzar la realitat que ha anat canviant a un ritme més ràpid que els canvis que el propi partit ha fet.
Va ser una estona llarga però ben aprofitada per poder exposar el que proposo.
Coincidim en que cal combatre la por que s’ha instal•lat a la societat i aquesta por impedeix actuar amb plena llibertat i esperona el creixement dels populismes perillosos.

A grans trets aquests són els enunciats de la proposta

1.Recuperar la majoria social i també en conseqüència la majoria electoral

2.Situar el PSC en el lloc que li correspon en el territori. Que sigui reconegut novament com un interlocutor vàlid per analitzar els problemes que ens afecten.

3.Restituir-nos com a força cohesionadora de la societat penedesenca. Oferir alternatives creïbles als governs conservadors del territori.

• Una fiscalitat municipal progressiva i ajustada al temps.
• Unes facilitats i ajudes discriminades per la renda de les persones al marge de la seva situació laboral.
• L’agilització en les tràmits municipals pels emprenedors.
• Una política de beques i ajuts clar transparent i igualitari
• Confecció de pressupostos de caràcter social, amb una projecció infraestructural que permeti generar activitat econòmica i serveis.
• La primacia de la política per damunt de la gestió. I això vol dir que cal que les nostres institucions polítiques intervinguin en els afers públics. No deixar-ho tot a al iniciativa privada o al mercat sinó afavorir sempre els aspectes que afavoreixen a la cohesió i a la igualtat.

4.Batallar per la igualtat al territori en totes les vessants en els que es produeixen en aquest moments diferències.

• Diagnosticar la situació
• Analitzar les mancances
• Optar per polítiques garantistes.
• Definir línies roges
• Acordar estratègies conjuntes entre institucions i entitats de caràcter social.
• Concertació entre els sectors però mai en detriment del públic

5.El debat territorial . Posicionament davant la realitat que s’ha produït.

6.Constituir un espai de reflexió sobre la societat , el nostre territori i quins instruments hem d’usar per assolir els objectius polítics que ens proposem.

• Té límits l’estat del benestar?
• Quines prestacions en l’actualitat són imprescindibles?
• És possible prescindir de serveis?
• Quin deures han d’acompanyar els drets socials?
• Quines són les estructures necessàries per l’Estat del Benestar?

7.Vetllar per la permanent interlocució amb els organismes de la societat civil i els sectors econòmics i socials com a força que volem transformar en la mesura que puguem el territori.

• Hem de tenir i liderar noves estratègies
• Hem de obrir el debat i reflexió a la resta de la societat perquè coneguin i valorin les nostres propostes.
• Hem de canalitzar les demandes de la societat i convertir-les en reptes polítics
• Hauríem de ser capaços de confegir l’alternativa progressista al territori i sumar el màxim de voluntat fruit de treball i de la convicció.

Amunt i avall per la riera dels Pelagons.

febrer 27, 2012

Fa un parell de mesos que fent la Ruta entre Olivella -Santa Susanna i retorn a Olivella vam errar el camí i per comptes de seguir per la riera del Pelagons que ens portaria l final de la ruta van tornar altre cop per Sant Susanna a través de la urbanització de Can Mitjans.
Ahir vam fer el camí a l’inversa , sortint e Can Suriol, nucli d’habitatges al peu de la carretera entre Ribes i Olivella van remuntar el llit de la riera fins el punt a on van errar el camí.
Camí que passa pels masos avui abandonats del Pelagons de Dalt i el de Baix i va enclotat seguint la riera que va fer giragonses travessant el camí en diverses ocasions.
Val la pena de tant en tant aturar-se per veure les formes que el pas de l’aigua han fet al llit de la riera amb nombrosos “pèlags” o clots que malgrat no hi corri aigua moltes vegades queden plens.
És un camí ample , fàcil de transitar amb pujades si baixades alternant-se, la vegetació també la pròpia del Garraf pi blanc , forces margallons i algunes vinyes ben treballades i cuidades.
Dia magnífic amb fresca a l’inici i després una caloreta reconfortant.
Tres heretes de caminada agradable i amb una visió d’un Garraf encara en plena letargia hivernal però que ja intueixes que aviat despertarà.

Camins

febrer 26, 2012

No hi ha dubte que la xarxa de camins que existeixen en un territori són una bona mostra de la seva idiosincràsia. Les xarxes comunicatives, quan els referents de transports i comunicacions eren els carros o les mules o simplement a peu, es van construir al llarg de molts anys d’ús . Els recorreguts que unien les viles, nuclis de masies i pobles d’un territori és també una bona mostra de la seva cultura i de com ha anat evolucionant. En un territori a on el treball a la terra era – encara amb distància, és en part- una manera de viure i sentir el país la xarxa de camins era i és imprescindible per donar el contrapunt a una certa dispersió de petis nuclis habitats i les feixes de conreu.
El Penedès–Garraf com tants altres territoris té una extensa teranyina de camins que ara, fruit de projectes de turisme ( enoturisme al Penedès) o de la creixent i sostinguda afició per les bicicletes de muntanya o la tossuderia dels caminadors –excursionistes- de sempre, o els esforçats pagesos amb les seves necessitats de desplaçaments, ha millorat les seves condicions. De caure en un cert desús amb la ràpida motorització a tornar a servir potser per altres raons ,però útils novament
Tots els camins poden tenir el seu encant, el que cadascú hi vulgui veure i cada camí te encara avui la seva funció i utilitat social i econòmica.
Però si de gaudi del territori parlem , un recorregut circular amb sortida i arribada a Sant Quintí de Mediona té una part entre Sant Pere i les Casetes d’en Raspall excepcional a la tardor després de la verema , o en un dia boirós d’hivern el recorregut entre Font Rubí i les Coves del Bolet és suggerent o, encara més, un recorregut primaveral per la plana entre Vilobí i Sant Martí o endintrar-se per la riera de Jafre fins a la Cova Negra són gairebé quimèrics. En fi petits ( o grans)detalls que omplen.
Però tenim la contrapartida que es subsidiària del progrés. Les recent obres de l’autovia C-15 han malmès alguns dels recorreguts històrics com poden ser la pujada des de Vilanova al Montgrós , d’on diuen que en dies clars es veu Mallorca, o el vell camí per anar a Santa Magdalena, o part del Camí Ral. Han estat tallats per la nova carretera i no recuperats.
Hom espera de la sensibilitat de l’autoritat competent per refer i senyalitzar els recorreguts esmentats que es pugui seguir recorrent amb normalitat.
Ja sabem que per l’autovia ara hi passen 15.000 cotxes i que potser pel camí només unes poques dotzenes a la setmana.
Però no sempre és tracta de quantitat sinó de qualitat i aquesta qualitat a vegades es mesura amb la cura que puguem tenir sobre els que han estat les primeres i històriques estructures de mobilitat del territori com part d’un llegat social i cultural.

Publicat el dia 24 de febrer al diari El Punt/Avui

Tornem-hi !!

febrer 25, 2012

Mentre Sánchez Camacho qüestiona el suport institucional a l’Òmnium Cultural parlant de transparència, quan en realitat el que segur molesta és la decidida acció d’aquesta entitat en la defensa del a llengua i la condició nacional de Catalunya, el portaveu del PP al Senat , el sr. José Manuel Barreiro planteja l’eliminació de l’ús les llengües cooficials en determinats plens de la Cambra Alta.

Aquest tema és recurrent des de que es va implant l’ús de les llengües en el senat per part d’alguns sectors mediàtics de la dreta més uniformista i també per molta gent del PP i així mateix , diguem-ho clar,per part d’alguns senadors socialistes.
En el moment de la seva implantació van sorgir des d’argumentacions de caràcter econòmic fins a algunes de caràcter tècnic,però bàsicament sobresurt aquella que pretén assenyalar que és una mesura absurda perquè si hi ha ja una llengua “comun”, el castellà òbviament, no cal que se’n usin altres.
I per exemplificar això aquestes veus diuen que quan s’acaben les sessions del Ple en els passadissos s’entenen en castellà. I és precisament que és a on crec que confonen els termes. El Ple del Senat és un instrument de debat polític i per tant de reconeixement de la diversitat de l’estat i més en una cambra de vocació, encara frustrada, territorial.
Els passadissos són una altra cosa
I de fons com sempre hi ha la no resolta consideració de l’estat espanyol com un estat plurilingüe. Mentre només es consideri els territoris basc , gallec i català com a plurilingües ens trobarem en aquesta situació.
Mentre els territoris amb més d’una llengua formin part d’Espanya és l’estat qui ha d’assumir la condició de plurilingüe i per tant la seva expressió política també ho ha de ser.
I naturalment els òrgans de l’estat i més els de representació popular i aquí crec que s’hi hauria d’incloure també el Congrés haurien d’expressar amb claredat aquesta diversitat amb l’ús indiscriminat e totes les llengües,
Perquè la diversitat és enriquidora i mentre això nos ‘entengui una i altre veda es qüestionarà l’ús de català i altres llengües al Senat i a tot arreu.
Qüestió de conceptes, certament.

Rumor,rumor

febrer 24, 2012

Els sistemes de comunicació han sofert canvis transcendentals en els darrers temps i els experts auguren que encara la revolució serà més profunda. Les noves tecnologies han permès que avui la informació en temps real pugi tenir-se , gaudir-se o patir-se arreu i per tothom. És sens dubte un avenç important.
També es cert que això te aspectes negatius (?) les mateixes notícies que corren per la xarxa i per les xares socials poden ser objecte de confusió , quan no d’error, per la impossibilitat, masses vegades demostrada, de la seva no contrastació o la ratificació d ‘alguns dels extrems de la mateixa notícia. També és cert que els nous sistemes han donat un nou gènere d’opinió prou important però alhora prou confús com és els del “comentaris” a aquestes mateixes notícies. Masses vegades de manera anònima i sens cap mena d’identificació avaluable hom es permet , llevat de les honroses excepcions que potser validen el sistema, desqualificar el que es diu a base d’improperis i comentaris que res tenen a veure amb l’enunciat inicial. També en la política aquets sistemes funcionen, els experts en diuen política 2.0 i altres més càustics, la ideologia de les 140 caràcters.

En definitiva nou sistema, noves maneres, nous conflictes. Les xarxes tenen la facilitat de la rapidesa i la l’extensió del missatge en sentit positiu i alhora poden provocar que el rumor, la llegenda urbana, la mitja veritat es converteixi en una arma de pressió d’abast molt més massiu que no pas el boca-orella clàssic, o el rumor llençat com a globus de sondatge per conèixer i calibrar reaccions.
A tal extrem suposo que ha arribat que, en les planes del DIARI de fa unes setmanes , la mateixa alcaldessa demanava comparèixer per desmentir rumors que sembla corrien per la xarxa. Inaudit fins ara però em sembla intel•ligent , altra cosa és saber l’eficàcia del sistema o si intentat desmentir un rumor el qualifiques i li donés una notorietat que no es mereix. Però insisteixo em sembla bé.

Dos fets , dos rumors(?) han recorregut les xarxes i també han ocupat espais en els punts informatius i comunicatius. El primer és el tema en el possible retard en el pagament de al nòmina de l’ajuntament del mes de gener. El que hem pogut copsar és que sembla que no hi havia prou recursos per pagar la nòmina, i des de la institució s’explica que l’alcaldessa està batallant de valent ( deu ser la seva obligació i que no dubto que ho faci cada dia) per aconseguir els diners per pagar . Naturalment el rumor explica que la culpa de tot plegat és l’antic govern .Fins aquí tot possible però a partir d’aquí s’entra en una cursa de incongruències que caldria aclarir perquè no sigui el rumor el que prevalgui llevat de que sigui veritat el que es propaga. Per exemple. Expliquen que mentre el regidor d’hisenda comentava a una dirigent sindical de l’ajuntament la situació de dificultat per pagar la nòmina i els esforços de l’Alcaldessa per trobar recursos , la sindicalista en qüestió rebia un SMS del seu banc informant-la de que havia rebut la nòmina. O més que a les tres de la tarda la plantilla municipal rebia un missatge de la Sra. Alcaldessa en que els deia que fruit del treball havia aconseguit els diners per pagar però que la nòmina es retardaria uns dies. Correcte si no fos que tres hores abans els treballadors ja havien vist com els ingressaven la nòmina al seus comptes.

Això és un rumor o és cert?
S’ha creat falsament un problema per poder lluir d’haver-lo resolt.
Davant aquest enrenou ( relatiu, eh!) estaria bé que amb la mateixa diligència que anteriorment es podés explicar amb detall els fets i desmentir o confirmar els fets o si tot plegat és una (des)informació esbiaixada per comprometre l’acció de govern o té alguna versemblança.

Segon cas i potser més debatut : Cessament del Gerent de l’IMET. Res d’objecció en el fons de la mesura, el govern pot decidir si li renova o li retira la confiança. Personalment ( irrellevant tanmateix) crec que s’ha gestionat correctament i amb professionalitat, sempre, la institució. Crec en la seva vàlua personal i professional com també reconec els mateixos valors en la persona que l’ha substituït. Però que allò que hauria d’haver estat una acció normal de govern genera,també, una gran confusió centrada en rumors, afirmacions que no es corresponen i en afirmacions contradictòries entre els interessats. La raó que apunta el govern és que el gerent va pagar a proveïdors abans que els treballadors, i a més d’endossar-li altres vicis o virtuts assenyalen un tema sensible com pot ser la negativa d’abaixar-se el sou , així com que el govern va escoltar al comitè d’empresa que havia demanat la seva dimissió. El mateix gerent desmenteix amb contundència els fet objectius – les opinions no cal desmentir-les – amb arguments, documents i amb suports dels treballadors de l’IMET.
Que passa doncs?
El rumor d’un cessament polític es converteix en una brama.
La regidora en qüestió que va fer declaracions contundents els ratifica o ha de dir que ella no els va dir i són “rumors” que corren per la xarxa.
Masses dubtes que mereixerien fets comprovats i no rumors desqualificadors que no fan res més que qüestionar de manera, no sols incorrecte, sinó innecessària la trajectòria d’un bon professional.
Desmentiran alguna cosa d’aquest rumors?

Publicat al Diari de Vilanova, el 24 de febrer.

A la primera ja ens arruguem.

febrer 23, 2012

Entenc que té molta dificultat.
Puc comprendre alguna raons de pes.
Sé que moltes vegades els altres partits usen el tacticisme per comprometre’t.
He viscut en la pròpia pell les contradiccions que tens en determinades votacions
Però ha quedat demostrat que la famosa esmena Bustos-Ros era ben bé paper mullat com ja havíem manifestat.
A la primera ocasió en que crec que havíem de votar diferent del PSOE ja ens hem arrugat.
I el que és més decebedor és que ho hem fet en una tema del que nosaltres mateixos teníem una posició clara com era la deguda territorialitat del 0,7 % de cooperació territorialitat que ve avalada per sentències dels Tribunals Suprem i Constitucional.
En fi esperem que aquesta situació de contradicció sigui conjuntural.
Molts ens temem però de que seguirà essent així , com sempre ha estat malgrat ens dolgui .

És temps de debat i temps d’obligacions.

febrer 22, 2012

Benvolguts companys, benvolgudes companyes.
Estem en moments pre-congressuals. Temps de debats ,de reflexió i també temps d’elecció de la nova direcció.
Temps de debat sobre la situació greu de la nostra societat, amb una crisi profunda, amb consolidació d’incerteses i perillant la nostra cohesió social i les fites aconseguides en matèria de benestar després de llargues batalles.
Tot això passa al nostre país però de manera, gràficament dura, al nostre territori. El Penedès i els Garraf són territoris a on la xacra de l’atur s’acarnissa en una part massa gran de la nostra societat.
A aquestes persones hem de prioritzar la nostra atenció i esmerçar les nostres forces en recomposar les propostes perquè siguin, no sols compreses sinó efectives per millorar les condicions de vida de la nostra societat.

Però la crisi és aprofitada per les corrents neoliberals per canviar el model de societat que s’ha estructurat en base a unes relacions basades en la solidaritat , la justícia socials i la millora de les condicions de vida des de fa molt temps.
Retallades en aspectes socials, tisorada en aspectes cabdals de l’estat del benestar, la criminalització de la immigració, entre altres coses, han portat a un perillós moviment populista que es va estenen.
Davant d’això cal rearmar-se ideològicament, posar els valors com un objectiu clar, treballar per una bona fiscalitat i ajudar els emprenedors refer-se. I tot allò que des de les institucions i el propi partit puguem fer per millorar la condició social i l’esperit cívic de les nostres ciutats.

Som un instrument, com a partit, de la societat per desplegar les nostres idees i propostes. Tenim l’obligació de plantejar-nos alguns reptes de caràcter intern i altres d’externs.
Un breu coral•lari dels nostres reptes passaria entre molts altres per:

 La crisi , les afectacions i les nostres línies vermelles.
 Estructures social imprescindibles al nostre territori per garantir les condicions de l’estat del benestar
 Els nous drets i deures
 L’alternativa socialdemòcrata al Penedès. Unitat i diversitat
 L’encaix territorial
 La transformació interna del partit. L’exigència de responsabilitats
 Per un debat globals sense complexes ni exclusions
 Liderar l’alternativa al Garraf-Penedès amb polítiques municipals comuns

I tants altres que segur aniran sorgint i que la realitat ens posarà al davant com a reptes.

Aquets dies sento parlar i parlo amb companys i ens diuen que alguns representen – o representem- el passat i ho diuen des de la inactivitat, la inèrcia i des de la falsa moral de creure’s que només uns poden renovar , tothom ha de tenir cabuda en el projecte socialista, amb els relleus naturals que calguin, i amb les responsabilitats que siguin necessàries també. Alguns s’autoproclamen com els valedors d’aliances legítimes entre agrupacions però fetes des del tacticisme i alguns altres aspiren a tot des de la inactivitat estèril i frustrant. I encara altres opten per convocar “notables” o il•lustres” i negociar cap a on hem d ‘anar. I altres ho fem segur, per lliure. Deu ser lògic en el moment en que s’ha obert el procés de l’elecció de la nova direcció.
Però tot això ha de ser efímer el que ha de prevaldre són les idees i la voluntat d’unir els esforços de tothom per fer reeixir el nostre projecte , avui vist com una part del problema de la societat i no com una solució.
Reitero que tots hem de tenir el nostre lloc, i al nostra possibilitat d’exercir responsabilitats i fer la feina que puguem.
És una obligació ara més que mai posar-se a disposició del partit i treballar per superar la situació de crisi que és el que realment importa a les persones.

I és, des d’aquesta reflexió, i havent vist com alguns precandidats han renunciat a presentar-se, persones en les que tenia posades les esperances de millora de la nostra organització es retiraven, de que em poso a disposició del partit com a pre-candidat a primer secretari.

I voldria compartit debatre amb els altres candidats la situació actual, el futur de la nostra societat i el nostre territori i l’estructura que un partit modern necessita. En aquest sentit us adreço aquesta carta i demano als altres candidats la celebració en el territori de diversos debats públics i oberts perquè amb nitidesa i de manera directe puguem debatre els nostre propostes per millorar el partit i per ajudar a recuperar al credibilitat del PSC amb generació de confiança entre la ciutadania per les propostes que ajudin a superar la crisi.

Goso demanar-vos que dediqueu alguns minuts llegir les propostes que us adreço com una reflexió per compartir , com una aportació , modesta, segur, si voleu, però amb la voluntat d’ajudar a fer-la molt més àmplia i profunda.

A la vostra disposició.
Cordialment

****
Amb aquesta carta he anunciat al voluntat de presentar la meva opció a la primera secretaria de la Federació en el Congrés del març.

L’altre cas Matas.

febrer 21, 2012

En els darrers dies ha esclatat un nou cas “Matas”, ara s’ha sabut que l’actual coordinador de la Diputació mentre va ser secretari general de l’Associació Catalana de Municipis va signar contractes amb la seva pròpia empres per un valors que sembla que no es corresponien amb la feina que realment es feia.
L’evidència de la situació ha portat a que ell mateix presentés la dimissió d e la seva responsabilitat actual al•legant innocència de tot el que se l’acusava i afirmant que no volia posar en entredit la institució de la Diputació, però el President Salvador Esteve que ho va ser també de l’Associació Catalana, de moment aquesta no ha acceptat dimissió .

El comportament individual de Matas –de moment no passa d’aquí- no pot però qüestionar la funció que han fet fins ara les associacions municipals

Aquestes entitats com la Federació Catalana i l’Associació ofereixen diversos serveis d’assessorament en temes de la mateixa administració o en temes jurídics d’aquells aspectes que afecten a al majoria d’ajuntaments i jurídics, a més d’organitzar cursos de formació per regidors o tècnics
Són estructures finançades amb les aportacions del municipis que paguen anualment una quota per mantenir el seu funcionament i correspondre amb els despeses que hi ha.

És evident que una actuació d’aquest tipus i allargada en el temps qüestiona els mecanismes de control i seguiment de els organitzacions que es nodreixen de fons públics. Però tampoc es pot generalitzar.
Aprofitar aquest cas per analitzar els punts febles de l’estructura econòmica i també intentar evitar el lucre personal exagerat en la gestió pública.
Naturalment també cal reclamar les responsabilitats polítiques que calguin i fer-ho amb contundència.
De moment tot plegat sembla aturat i només les reiterades informacions de premsa mantenen en primer pla aquest poc lloable comportament.
I naturalment s’espera també que CiU hi digui alguna cosa.

Males notícies

febrer 20, 2012

Vaig sentir parlar de Ramon Fernández Jurado a Joan Raventós i també´ al company Xavier Robert que, com ell, va ser d’aquells primer professors de català que en el final del franquisme i els inicis de la democràcia començaven a maldar perquè al nostra llengua tingués un coneixement molt mes ampli. Ho feien amb uns nivells de voluntarietat notables i sense gairebé condicions laborals.
Raimon Fernández Jurado un combatent per la llibertat i pel socialisme nascut l’any 1914, i que va viure en primera línia la República, la Guerra i la repressió franquista. Va ser un lluitador tota al vida,escriptor, poeta, professora també´ de castellà va portar una vida de militància activa i va ser regidor de l’ajuntament del Castelldefels.

En el seu honor una biblioteca pública de la ciutat de Castelldefels portava el seu nom que ara de manera sectària i venjativa ha estat suprimit pel govern de CiU i PP.
La biblioteca passarà a anomenar-se Biblioteca Central de Castelldefels!!.
Ignominiós i defineix el capteniment moral i humana del nous governants Les ciutats també es reconeixement pel la memòria que fan dels seus ciutadans més il•lustres i quin dubte hi ha que Fernández Jurado ho era?.
Només des de la voluntat d’anorrear la memòria fets com aquets poden ser entesos però mai acceptats i en aquest sentit ja s’ha organitzat una campanya per mantenir el nom del lluitador per la lliberta i la democràcia a la Biblioteca.

****
La Consellera Rigau s’ha cobert de glòria.
Veiem, afirma que de cara el curs vinent calen 1500 professionals més però que no els posarà invocant l’austeritat.
Per compensar aquestes mancances ha decidit que els coordinadors/ores i altres càrrecs de les escoles restringeixin part de temps que dediquen les funcions pròpies dels seus càrrecs a fer classes.
Cap problema, si així ho diu així es farà, però que no digui després que no baixarà la qualitat de l’educació.
Invocarà que això permet en època de retallades no fer fora a ningú però deixar de fer els funcions pròpies de coordinadors o cap d’estudis, per exemple,és certament baixar la qualitat del treball dels i els professionals i , sens dubte, això repercutirà en el treball del professorat i en conseqüència de la qualitat de l’escola.
Poden anar fent programes endolcits a TV-3 sobre els i els mestres, la realitat és avui força més dura i complexa.

****

Amb una certa traïdoria el govern del millors ha complert la promesa de retallar el sou del funcionariat.
Traïdoria perquè allò que en un moment la vicepresident Ortega havia donat com una possibilitat es concreta i s’executa a menys de vint-i-quatre d’haver aprovat els pressupostos.
L’elogiat conseller d’economia, afirma desprès de l’aprovació que el pressupost no es complirà i que calen noves mesures d’estalvi.
Home!! No tant bo deu ser quan sembla incapaç de preveure les xifres del creixement econòmic.
Segur que ho sap i es fruit del seu cinisme polític que encara no s’ han baixat els braços de la votació i ja va reclamant més ajustos que després es concretaran en una nova rebaixa als sou del treballadors.
I algú es qüestiona el concepte: Retallar el sou dels funcionaris és estalviar?