Archive for Juny de 2012

Quo vadis, PSC?

Juny 30, 2012

L’enquesta del CEO – l’experiència ens diu que les enquestes cal agafar-les amb pinces, amb molta, molta prudència- assenyala que el PSC no sols no capitalitza el desgast, encara lleu, que sofreix CIU sinó que tanmateix segueix retrocedint en suport electoral i sembla que encara no hagi tocat fons. Té, això sí, encara un cert avantatge sobre els altres partits però no aconsegueix , almenys numèricament, ser el pal de paller d’una alternativa a l’actual govern.

Per la mateixa enquesta el seu Primer Secretari, en Pere Navarro continua essent un desconegut per la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes inclosos els votants i simpatitzants del PSC , això que en altres moments seria resoluble i en la distància d’unes eleccions raonablement preocupant – i el “tour” que sembla es prepara per aquets estiu podria minvar el desconeixement- avui és un nou handicap pels socialistes,. La dinàmica política no entén de temps tranquils ni de solucions que es vagin coent a foc lent. Las dinàmica és accelerada i cal que els líders , els dirigents es posicionin permanentment i siguin referents per la militància però també per la ciutadania. La confusió de qui dirigeix, les multiplicitat de cares, els moviments interns a sis mesos del congrés efectivament no ajuden a que es consolidi la imatge i el lideratge de Navarro, .

Un cert guirigall entre els aspirants a ser i els vaques sagrades que es mouen encara en la direcció tampoc ajuden a que la militància tinguem la necessària confiança amb els dirigents sinó que més aviat ens endinsem en una confusió que no ajuda precisament a entendre les coses que passen al nostre voltant.

Tant deu ser així que el mateix Pere Navarro accepta a l’ACN què la “pluralitat” de la formació socialista pot semblar una “polifonia mal afinada”. Si això ho diu el Primer Secretari la realitat deu ser molt més colpidora. Si aquesta polifonia mal afinada es dóna a sis mesos del congrés i sense cap convocatòria electoral a la vista resulta una mica sorprenent, però suposem que encara anirà a més quan es vagin acostant les primàries i per tant els legítimes apetències personals dels possibles candidats ho sacsegin tot. I certament les primàries són un gran exercici de democràcia però són també una navalla que obre ferides difícils de tancar per més que es digui després .

Perquè la polifonia afini cal segurament que el conjunt encaixi raonablement bé, que els solistes surtin en el temps i el to adequat i que el director no sols domini la partitura sinó que generi la confiança suficient perquè els cantors vegin en el la mà destra de qui els guia el sentit i objectiu de la interpretació.

Dissortament això no és encara així i cal anar trobant-hi els necessaris remeis perquè el temps passa volant i ens podem trobar que si no afinem ara acabi tot plegat com un orgue de gats de difícil conjuntar o d’impossible afinament..

El compromís de sempre

Juny 29, 2012

Segurament si féssim un repàs de les hemeroteques del DIARI al llarg de més de trenta anys – ara ja en farà trenta quatre- trobaríem la notícia de la celebració de l’Escola,d’Estiu del Penedès a Saifores en moltes edicions.
Com tota activitat humana ha tingut els seus alts i baixos, moments en que la solidesa de l’estructura organitzativa garantia la continuïtat i altres cops la mateixa estructura organitzativa ,però migrada, ha hagut de fer mans i mànigues per arribar fins aquí.
Ens ha costat déu i ajuda, que dirien els Manel, però hem arribat fins aquí i encara hi som.

Si féssim l’exercici paral•lel, cercant les notícies a l’entorn de l’educació possiblement no trobaríem tanta convulsió com en els darrers anys.
Si la batalla per la Llei d ‘Educació va deixar ferits en la comunitat educativa, ara amb el seguit d’ajustos – segurament retallades seria el terme més real i més just- a més de ferits està deixant molts decebuts i decebudes, sobretot perquè mentre, el govern s’omple la boca de parlar de la prioritat de l’educació, a la pràctica s’està desarborant els sistema públic educatiu de Catalunya. Retalls als horaris, retalls de mestres,retalls als sous, retallades dels especialistes d’Educació especial, retall a les beques de menjadors i transport. Retalls que en definitiva malmeten els processos educatius, debiliten l’escola pública i perjudiquen els menys afavorits, malgrat la consellera s’entesti en afirmar el contrari.

La realitat és que la contestació ha tornat a emergir en el món educatiu. Però malgrat el desgast encara hi ha l’empenta suficient per organitzar l’Escola d’Estiu. Aquí al Penedès serà la trenta-quatrena edició i com sempre serà a Saifores , la primera setmana de Juliol. Possiblement l’organització entre altres moltes coses obeeix a aquell punt esmentat en el document Comportament Ètic del Professorat que es va debatre i a aprovar l’any passat a Vic , quan diu “ Disposant del coratge , la paciència, la constància, la confiança i la capacitat d’adaptació als canvis socials, culturals econòmics, etc.. que ens han d ‘ajudar en la superació de dificultats i obstacles”.

No hi ha dubte que de coratge per enfrontar-se en aquets temps a organitzar una Escola d’Estiu se’n ha de tenir, i molt. Les escoles d’estiu són fruit, des del seu inici, de la voluntat compartida per tots els sectors implicats en el món educatiu de trobar un espai de debat i reflexió a l’entorn de com poder millorar el sistema educatiu. En temps en que aquesta millora es veu perillar ,per mor d’una situació econòmica precària , però, també, diguem-ho clar, per una voluntat, crec ,que ideològica del govern de fer perdre pes a l’escola pública encara és més evident la necessitat ,per molt que costi, de que hi hagi un marc de reflexió i de lluita per seguir creient que aquella Escola Pública, definida en aquell manifest de la ja llunyana Escola d’Estiu de l’any 1975, que sota el nom “Per una nova escola pública”, proclamava la necessitat d’una escola pública, de qualitat, gratuïta, laica,catalana de valors republicans i cívics , és encara possible malgrat hi hagi un context de crisi.

Si de veritat les nostres autoritat es creuen allò que proclamen que la sortida de la crisi necessita una educació de qualitat sembla que estiguin actuant en sentit contrari. Per això altre cop cal que els sectors implicats en el marc educatiu actuï de manera concertada i unitària donant resposta a una Conselleria que amb les seves retallades indiscriminades ja no sols perjudica l’educació sinó als sectors menys afavorits de la societat. L’escola pública tenia el valor de la igualtat, ara potser ni això podrà fer.

Que malgrat les condicions del professorat hagin minvat hi hagi la voluntat de seguir treballant en la formació, en compartir experiències, en millorar els propi mètodes, , en cercar solucions col•lectives a problemes a voltes sectorials en definitiva voler treballar en l’entorn per millorar-lo és com a mínim d’agrair.
En el programa d’engunay els responsables de l’escola d’Estiu del Penedès escriuen: “Hem fet ja trenta-tres escoles d’estiu a Saifores. Proclamem orgullosos el nostre compromís.”

Segur que el compromís continua essent necessari i més en els moments en que la lluita de molts anys per una escola de qualitat perilla. Fa un dies en una bicicletada a favor de l’escola pública i contra les retallades feta a Vilanova un periodista observador de les reivindicacions deia: “Sembla que hàgim retrocedit trenta anys “.
Potser una mica exagerat, però en el fons tenia raó perquè el que perilla és el sistema públic d’educació de Catalunya. Per tant el compromís de les Escoles d’Estiu és més necessari que mai, tant viu com fa trenta anys.
Bona feina.

Publicat al Diari de Vilanova el 29 de juny.

Un altre cop!

Juny 28, 2012

I en van…….
El Tribunal Suprem ha anul•lat part del decret que havia disposat la Conselleria d’Ensenyament pel que fa a l’educació entre 3 i 6 anys. Segons el Suprem cal anular l’apartat en que es declara que el català com a llengua pròpia ha d’esdevenir llengua vehicular i també es carrega l’atenció individualitzada per accelerar la comprensió del català.

Davant de la sentència poques paraules calen.
Des de considerar que els membres d’aquest tribunal ni coneixen la realitat del país ni entenen que és el procés d’immersió com un procés educatiu que fa que millori la competència de l’alumnat no només a l’escola mateixa sinó en l’entorn propi de l’escola.

Un nou nyap, per dir-ho de manera moderada, però que demostra la nul•la sensibilitat del tribunal respecte a un procés com la immersió que ha rebut el suport de la immensa majoria d’educadors i de lingüistes. A la pràctica ha suposat el coneixement de les dues llengües de manera acceptable.
Per altra banda crec que la sentència qüestiona la professionalitat dels docents ja que aquets ja saben com modular l’ensenyament de les llengües en funció de les necessitats de cada alumne i també el lloc a on està situada l’escola i els usos lingüístics de l’entorn.

Però el tema dels atacs a la llengua ja sabem que és recurrent per part de les estructures de l’estat i de determinats partits , només cal recordar el que va passar fa pocs dies a l’Aragó amb una voluntat fins i tot d’eliminar allò que és acadèmicament cert com és que a la Franja és parla el català, però hi ha un punt d’inflació que ca tenir-lo en compte i no oblidar com és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut i així el suprem s’empara en allò que deia el Constitucional: “La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l’ús preferent d’aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial a la comunitat autònoma”.

Resulta però esgotador d’ haver de respondre sistemàticament, no sos als atacs a la immersió, sinó haver d’aguantar la ignorància sobre la realitat del país que tenen els magistrats del tribunal, sinó l’actitud de corregir allò que l’escola fa i ho fa bé. Si algun idioma està en recessió no és precisament el castellà i per tant la protecció i la projecció de d’idioma propi aquell que forma part de la configuració dels referents el país, cal fer-ho sense cap mena de recança i de forma pro-activa.

La llei d’Educació sembla que salvarà la situació però no acabarà amb el constant assetjament a la llengua catalana i a la seva funció en l’educació i en la cohesió del país.
El tribunal suprem s’ha lluït , si ja amb l’escàndol dels viatge del seu president ja en va caure ben avall, ara ja el que cal ignorar-los definitivament.
Segurament d’aquesta sentència en naixeren nous partidaris de deixar de banda això d’Espanya i anar a la nostra . Només cal veure la darrera enquesta del CEO Benvinguts.
Però tampoc oblidem que la sentència del Constitucional està en el fons del tema. Aquells i aquelles que els van impulsar el recurs i els que van dir que la sentència no tocava res de fonamental potser que ara diguin alguna cosa, que és mullin i que hi hagi posicionament clars sobre el tema.
Això tant suat de no compartir però acatar les sentències potser ja és innecessari i cal passar directament a ignorar sentències fonamentades en la ignorància i també amb la voluntat d’aniquilació d’una llengua.

De lectures

Juny 27, 2012

Nadie se salva solo.
Margaret Mazzantini
Editorial Alfaguara
Madrid, 2012

Interessant narració sobre el desencontre i els retrets que es fa una parella després d’anys de viure plegats.
Una parella que s’ha separat , amb fills, es troba per sopar amb l’excusa de concretar alguns aspectes de les vacances dels nens i esdevé una partida de ping-pong de records i retrets amb voluntat de ferir-se . Del que podia haver estat i no ha sigut , dels errors i els encerts, de les renúncies i de les certeses dels moments intensos i també dels moments en que ja hom s’imagina que les coses , la relació ,anava de mal borràs.

Escrita com una llarga conversa durant el sopar i amb unes reflexions interiors dels dos protagonistes , va alternant moments de sensibilitat amb moments a on el records justifiquen plenament la separació.
Quan l’amor desapareix neix el conflicte.
Quan l’amor travessa la línia roja de, sinó de l’odi, si almenys d’una indiferència que fa mal.
Totes les solituds que hom pateix convivint amb una altra persona .
Les veritats no explicitades que en arrossegar-se acaba gestant una mala maror que pot arribar a ser un llast per la relació.

Quan s’ha dit gairebé tot es pot arribar a parlar per fer mal, per desgastar d’interlocutor o es pot fer una exercici de recordar els millors moments en que hom a ha tingut en conviure amb la persona que estimava.

Interessant, descarnada però carregada, també, de sensibilitat .
Com es pot passar, fàcilment, de l‘amor al desamor.

Novel•la que ha obtingut un seguit de premis a Itàlia i ha constituït un èxit notable de vendes es parla de prop de quatre milions d electors.

Colpidora però val la pena llegir-la.
Didàctica pel que fa a les situacions.

Enquestes.

Juny 26, 2012

Després de mig any llarg de govern Rajoy ja ha perdut bona part de la confiança majoritària que va obtenir en les passades eleccions.
Segons l’enquesta que publicava el Periódico d’intenció de vot, el PP perdria la majoria absoluta amb una davallada de gairebé sis punts.

És evident que hi ha forces factors que fan arribar aquesta situació de pèrdua d’hegemonia del PP :

 El missatge ambigu de PP durant la campanya.
 L’absència de compromisos clars de Rajoy.
 La certa prepotència amb l’argument que sols treien del davant a Zapatero la crisi es resoldria.
 Les contradiccions permanents respecte a l’economia i les mesures a aplicar.
 Les declaracions contradictòries respecte els temes claus del país
 L’intent d‘amagar situacions determinades com la del rescat bancari
 El posicionament esmenat per les autoritats europees a Rajoy.

Tot plegat fa pensar que h ha una certa precarietat en l‘acció de govern de Rajoy. Hi ha una clara voluntat del canvi de model social de caire neoliberal, això és evident amb les retallades que s’han fet i amb la intencionalitat en que s’han fet. Però aquest govern és maldestre en gairebé totes les seves actuacions fet que comporta que hagin constantment de rectificar o modificar el posicionament , fet que aixeca una clara desconfiança que ara comença a notar-se en les enquestes i que segurament si segueixen així – i res fa pensar que modifiques- seguirà notant-se a la baixa.

Però la segona gran conclusió de l’enquesta és que el PSOE no rendabilitza en absolut la caiguda del PP. Sí que és cert que llegint la fitxa tècnica la intenció de vot directe s’ha reduït respecte al PP , en l’estimació de vot encara es situa a 10 punts i el que és més greu pel PSOE és que en nombre d’escons no augmenta i per tant no aprofita la caiguda del PP.
Rubalcaba és preferit a Rajoy com a President del Govern
Rubalcaba supera en valoració a Rajoy.
Però aquesta confiança personal no es trasllada a una confiança en el partit i per tant no suma.
I es manté la característica de l’augment del vot de la forces fins ara minoritàries però que tenen discursos potser més radicals respecte la situació i a la sortida de la crisi. Altra cosa són després les eleccions reals que descavalquen els enquestes i ja s’ha vist a Grècia com tot i els grans resultats de Syriza van estar per sota del que presagiaven les enquestes publicades.

Es possible que en set mesos no n’hi hagi encara una visualització clara de que el PSOE ja no és responsable de la política que ara es fa, però encara és considera una part del problema . L’estimació electoral segurament comportarà les modulacions pròpies i necessàries del govern però també de l’oposició. La fotografia que avui es dóna no és evidentment una realitat inamovible sinó un resultat d’un moment i d’unes circumstàncies concretes.
Feina per tothom.

Moviments.

Juny 25, 2012

Moviments al CONCA. Després de la greu crisi que va patir aquest organisme sembla que ha pogut reconstruir la seva base amb el nomenament dels nous consellers que han de substituir a aquells que van dimitir en veure com l’organisme perdia les seves competències i acabava essent un mena apèndix de la Conselleria de Cultura. Res a dir dels qui han estat nomenats, en podrien ser d’altres i tindrien la mateixa validesa . Cap sorpresa , des de poetes a novel•listes que havien carregat contra l’organisme del que ara formaran part i des de gestores culturals, amb passat a la mateixa conselleria fins a músics. Res a dir. Cap novetat destacable ni cap sorpresa agradable

Llegeixo però un article d‘en Juli Capella, un dels membres que va dimitir en veure retallades els competències del mateix CONCA, al Periódico que amb el títol de “El Conca…ja m’estranyava a mi” en que comenta la desnaturalització de l’organisme per la voluntat del poder de recuperar el control del sector i creu que la màxima de qui paga mana també avui en al cultura és vàlida. Però augura un fugir diferent i creu que: “En pocs anys retornarà un Conca de nou independent del poder, i si li donen una mica de confiança i mitjans anirà madurant com instrument emancipador de la creació cultural i de l’art català. Jo ho veuré, n’estic segur”. Contundent i esperançat!!

Personalment no m’ha semblat mai necessari el CONCA o si de cas caldria estendre la mateixa filosòfia a moltes altres àrees de la governança d’un país o d’una ciutat. Significar la cultura en aquest sentit no em sembla del tot justificat front a altres elements que són també constituents de la societat mateixa.
Però vaja més enllà del que jo pensi al respecte, en Juli Capella té tota la raó quan denúncia el retrocés que s’ha fet en retira-li competències que havia assumit en el moment fundacional. I sorprèn encara més l’actitud del PSC que essent-ne un dels partits que va impulsar-lo, va votar estranyament al costat de CiU i PP per manllevar el sentit primigeni del CONCA.
En fi que els nous consellers i conselleres tinguin encerts en les seves decisions, decisions que potser no tenen ara cap transcendència real, però almenys que la reflexió sigui bona.

Moviments al PSC. El vents bufen enrarits al sí del PSC. La fortalesa d’un partit és mesura a vegades per la capacitat de generar idees i reflexió més enllà de l’estricta estratègia electoral. A priori els moviments que es donen al sí del partit socialista podrien sembla que són amb voluntat d’enriquir el debat. Debat que no arriba mai a les bases de l’organització. Per una banda el moviment Avancem ,que en el seu moment vaig valorar modestament de prou interessant perquè crec que es la primera vegada que es plantegen alguns aspectes que fins ara eren tabú al sí del PSC o eren idees d’una absoluta marginalitat, es presentaran el dia 30 a Sant Feliu de Codines . Paral•lelament, un dia bans, e 29, però la Fundació Campalans organitza un jornada sobre “Autogovern, federalisme i dret a decidir. Els casos d’Escòcia i el Quebec”, que segurament no entrava fa uns anys entre les prioritats dels dirigents d’aquesta fundació. Però a més el dia 5 de juliol una altra part del catalanisme es presenta en un acte públic amb el títol de Construïm l’esquerra i el socialisme democràtic a Catalunya. Hora de sumar. Amb la participació d’entre altres de la Pia Bosch, La Montserrat Tura i l’Àngel Ros…
Entre els Avancem i aquest darrers sembla que s’ha volgut marcar una diferència generacional i l’estar “contaminats” per haver format part del tripartit. Deu n’ ho do que aviat perdem el sentit de la història..
En fi tot això amanit amb les declaracions de Castells, home de confiança sembla en temes de “concerts econòmics” de Pere Navarro. Que diu que cal redundar un PSC fora de tota òrbita del PSOE.

I tot això a sis mesos d’haver fet un congrés.
Els més pessimistes dèiem que era un congrés de transició, veiem el panorama ens reafirmem en aquella afirmació.
I encara els més negatius afirmàvem que això del PSC – i o diem amb gran dolor- podria acabar com l’UCD.
Explotant com un aglà.
Capacitat de reconduir , debats que són formalment necessaris i super interessant però intentant també tenir un visió clara dels denominadors comuns practicables per la majoria de la militància.

Moviments a Europa . La reunió dels quatre presidents a Roma ha donar sembla la possibilitat d’un gir en el sentit de que s’ha acabat imposant un cert canvi de xip. I destinar una part del PIB, un escàs 1% a politiques que incentivin el creixement.
La quantitat entre 120.000 i 130.000 milions d’euros – xifra que qualifiquen els experts de modesta, encara- .
La importància potser no és tant la quantitat en sí , sinó el canvi en el planteig de combinar l’austeritat amb les polítiques de creixement No és aliè aquest canvi a la presència d‘Hollande que durant la campanya electoral ales presidencials franceses en va fer bandera.
Ara caldrà veure si el resultat és positiu.
Però no deixa de ser urgent una autèntica política integrada de fiscalitat i bancària a Europa.

Les fogueres.

Juny 23, 2012

Sant Joan ens marca l’ inici del solstici d’estiu , la nit s’ha escurçat aquest dies i la llum com a símbol d’un renaixement es fa present.
Flama del Canigó
El raig màgic del sol a Montsegur
La sortida del sol al Cap de Creus reconfortant .
Festa nacional dels Països Catalans
Fogueres arreu i ritus meravellosos.
Llençaré un tros de fusta a la foguera i pensaré un desig ( que com cada any no es complirà)
Saltaré per damunt del foc per purificar-me.
Recolliré la flor de Sant Joan.
Ens aproparem i ens arriscarem a entrada de les Coves de Sitges i sortejarem tots els perills de la vida per recollir les flors amb les que conquerirem a l’estimada.
Pujaré a la Teula de Font-rubí i veure la claror de les fogueres a la plana del Penedès en una nit gairebé inexistent.
Em banyaré a la platja amb els primers raig de sol perquè l’aigua em faci invencible .
Menjaré un tros de coca i brindaré amb cava per la vida, per la que hem viscut i per la que em queda per viure.
No esperaré el que ja no retornarà cremat a les flames de l’oblit de tantes fogueres que ens acompanyen.
Nit de Sant Joan , nit iniciàtica , de tantes i tantes coses.
Tant moments màgics que ens han quedat a la retina , al cor i al cap

Em va sorprendre fa un dies llegir un ritual que desconeixia però que ben segur que amb matisos personals tindrà forces adeptes aquesta nit . L’explicava l’escriptora Najat El Hachmi en al seva columna al Periódico que portava pe títol “Farem ploure”
Escrivia la Najat : La psicomàgia serveix per desfer-te del record d’un nòvio apuntant en un paper les seves qualitats i defectes i cremant-lo a la foguera de Sant Joan (el paper, no el nòvio)…..

Psicomàgia quina paraula tant suggerent.
Desconeixia aquest ritual d’escriure qualitats i defectes i cremar-ho a la foguera de Sant Joan per oblidar. Ho provaré.
Però la gràcia estaria en que a més de sorgir efecte en el cas d el novio/a , de la persona que no et correspon en l’amor el tingués també en altres casos.

Posem per cas alguns ministres llenguts i prepotents
Alguns consellers més falsos que un “duro sevillano” i que enganyen sistemàticament.
Als directius de bancs i caixes que han enganyat a milers i milers de persones.
A aquells i aquelles que justifiquen els retallades perquè diu que hem estirat més la mà que al màniga
Als que recolzant-se e n el discurs de la crisi volen desmantellar l’estat del benestar.
Als i les……………..
El problema que tindria és que segones el sortilegi en un paper hauria de posar les virtuts d’aquest “pajarus” i em sembla que no en tenen cap…

En fi coca ,cava, foc i espetecs.
“carpe diem”.
Demà ja ens tornarem a enfrontar a la realitat.
I com canta el Jaume Sisa

Follet de la nit, rei de l’enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Bona revetlla i bon estiu.

Rascar-se la butxaca.

Juny 22, 2012

Si res ho canvia, i tot fa preveure que no canviarà, la revetlla de Sant Joan ens portarà l’obligació de pagar una nova taxa als ciutadans i ciutadanes
Haurem de pagar un euro per cada recepta que haguem d’utilitzar. Les restriccions d’aquest pagament són mínimes per una banda el cost de medicament i la renda que perceps. A aquesta tatxa s’haurà de sumar també l’augment del govern central sobre el percentatge de copagament del medicament.
Per tant l’euro del Conseller Ruiz, no és copagament és una clara voluntat recaptatòria que no anirà ni a millorar ni el sistema sanitari ni a millorar altres condicions. Simplement se l’embutxacaran les farmacèutiques . L’altre voluntat de fer pagar diuen que és dissuasori. Ens prenen per babaus, qui recepta el medicament no és l’usuari sinó els facultatius,. Esta dient el Conseller que els metges receptem massa , que no hi ha cap control. Segurament millorant el mateix sistema de receptes ens estalviaríem l’euro per recepta ,segur!.

Però el que a mi em sulfura és sentir el conseller apel•lant a la consciència cívica i col•lectiva per pagar. Osti! Fa temps que no veia tanta barra en un individu, individu que a més és conseller d’aquets govern!. Del meu govern
Ei , aquets és aquell que va dir “ La salut és un bé privat que depèn d’un mateix, no hi ha un dret a la salut perquè aquesta depèn d el codi genètic que tingui la persona”.
Vergonya!
Vergonya de venir algú que diu això , ens fa pagar un euro, desmunta els sistema públic, disminueix la qualitat de la sanitat , i promociona la salut privada com conseller,
I indignació que aquest paio apel•li a la consciencia col•lectiva.
Ràbia com veig els espolis dels Crepo. Bagó, Manté, Prats amb els sous i els cobraments de diners que han carregat a la sanitat que entre tots hem pagat i ara ens volen fer pagar un euro.
A la merda , com deia l’enyorat Labordeta,el conseller Ruiz i les seves mentides i les retòriques apel•lacions al consciència col•lectiva!! . Primer que paguin aquest i darrera aquest “privilegiats” ja pagarem els altres
Ganes de no pagar i que em multin.

Curiosament però hi ha un silenci còmplice i sospitós de tot l’arc polític malgrat tothom en el seu moment si hagués posicionat en contra.
Corren tota a fer-se la fotografia pel “Novullpagar”. Estem farts de concessionàries que segueixen cobrant , però jo si no vull pagar me’n’ vaig per una carretera alternativa i ja està. Seguiré maleint els govern i l’empresa de l’autopista però tinc alternativa Però s el “novullpagar” tindria molt més sentit aquí, ja que la medicació és fonamental per moltes persones i no hi ha cap altra alternativa.

I no ens confonguem, crec que cal prendre mesures que evitin els sobrecostos de la sanitat, que cal racionalitzar l’ús dels medicament i si cal platejar una taxa , d’acord però que es faci amb determinades condicions i valorar altres possibles taxes ( per exemple sobre el joc, el tabac , l’alcohol, però no parlar d’altres impostos). es fa però hi ha altres trams impositius que poden carregar-se encara més abans que trobar al mesura més fàcil però també més injusta per recaptar diners que no aniran a millorar res sinó a tapar forats que la ciutadania no ha provocat.

Que comenci doncs l’estafa del conseller Ruiz, però reclamo també que comenci el “novullpagar” i apel•lo als nostres representants que fins ara han callat que diguin coses també.

Escola d’Estiu a Saifores.

Juny 21, 2012

Del 2 al 6 de juliol tindrà lloc la trenta-quatrena edició de l’Escola d’Estiu del Penedès a Can Mata de Saifores
Els Moviments de Renovació Pedagògica del Garraf i del Baix Penedès han preparat un programa prou complert al voltant del Tractament de la Informació.
Podeu trobar el programa complert a : mrpdelgarraf.blogspot.com/
Transcric el text de la presentació. Em sembla prou eloqüent:

Ara i sempre.

Amb aquesta afirmació volem palesar que malgrat les dificultats , malgrat les retallades i malgrat el retrocés que creiem està fent l’escola i en més mesura l’escola pública nosaltres seguim mantenint-nos ferms en la defensa dels valors d’una escola de qualitat.
Hem crescut alimentats per aquells manifest de la ja llunyana Escola d’estiu de l’any 1975 Per una nova escola pública que proclamava la necessitat d’una escola pública, de qualitat gratuïta, laica catalana…
Eren temps difícils, eren temps de batalles i eren temps en que la majoria dels implicats en els processos educatius van estar a l’alçada.
Vàrem ratificar aquest model d’escola aj evolucionat en democràcia en un altre manifest de juliol del 2005, “Per una nova educació pública”
Els temps són ara difícils, però al majoria dels experts assenyalen que la inversió en educació és la inversió que cal per seguir millorant les condicions d’instrucció, coneixements, habilitats i valors cívics dels nostres nois i noies.
Seguirem ara i sempre defensat la qualitat de la nostra escola perquè serà la qualitat de la nostra societat
Seguirem ara i sempre , malgrat els condicions siguin adverses.
Seguirem ara is empre, queixant-nos, reivindicant però seguirem també treballant amb la major professionalitat possible malgrat les condicions que ens posen ho fan difícil
Seguirem ara i sempre treballant per una escola pública que iguali a tothom
Seguirem ara i sempre reclamant el drets cívics i els valors republicans que han inspirat l’escola pública des de la seva creació.
Seguirem Ara i sempre defensat el model lingüístic del que ens hem dotat que ha demostrar la validesa i ha estat validat internacionalment.
Hem defensat al llarg d’aquest anys una escola que defineixi un model integrador, inclusiu i socialment justa i democràtica.
Hem treballat per innovar i millora els mètodes
Ha volgut ser el motor de tota la formació del país
Hem perseverat per estar a l’alçada del que la societat ens requeria.
Hem fet ja treta nou escoles d’estiu a Saifores. Proclamen orgullosos els nostre compromís
Per tant no ens rendirem malgrat la situació cada cop més difícil.
Ara i sempre seguirem amb el compromís de mantenir la nostra fermes en la defensa de la nostra escola.
Hi ha treballat molta gent i per respecte a ells i elles seguirem , ara i sempre.

MRP del Garraf i del Baix Penedès.

L’any Toldrà

Juny 20, 2012

Un dels factors que donen valor a les societats és el record que tenen de les persones que han sobresortit, que han excel•lit en els diversos àmbits socials, sigui la cultura, sigui la creativitat, sigui en el progrés científic o en la dedicació a la societat i al servei públic. És crec una mostra de civisme, més enllà de l’efemèride musical, doncs, les celebracions que s’han programat i ja començat a l’entorn de al figura del músic Eduard Toldrà , mort a Barcelona ara fa cinquanta anys.
Toldrà nascut a Vilanova i la Geltrú està considerat una de les personalitat més brillants del camp musical i protagonista també de la renaixença musical catalana començada a finals del XIX i completada en la primera meitat del segle passat. La seva presència pública com a intèrpret va ser francament molt matinera , les cròniques i les hemeroteques ens parlen que a l’any 1902, amb set anys, el seu pare que dirigia llavors la societat coral la Unió Vilanovesa va fer debutar el seu fill amb la interpretació a violí de peces breus. L’experiència es tornar a repetir a l’any 1904.
Aquesta presència des de tant jove sembla que l’esperonarà a seguir estudis musicals i així la família marxa a Barcelona on Toldrà inicia els estudis a l’Escola Municipal de Música i a partir d‘aquí el seu esdevenidor com a concertista ,compositor i director el va portar a consagrar-se com a mite musical i a portar la batuta de les principals orquestres del món.
Ara fa vint-i-cinc anys l’ajuntament de Vilanova publicava un modest opuscle sobre Toldrà escrit per un expert en música com a ser en Joan Alemany. En ell es traça el recorregut vital de Toldrà però el que destaca és la seva qualitat humana , Alemany escriu : “..El que captivava ràpidament d’Eduard Toldrà era l’extraordinària simpatia i la gran categoria humana del seu tracte generós en les seves relacions amicals..” i encara més endavant “.. Toldrà suportà moltes incomprensions , enveges i entrebancs, però la seva constància, la fe en el propi esforç, la gran capacitat de treball intel•ligent , i per damunt de tot la qualitat extraordinària de les seves dots musicals ….”
Els valors de Toldrà com a persona i com a músic són ,sens dubte, possibles referents per aquells i aquelles que avui comencen el seu treball artístic i per descomptat són vàlids per tothom en els moments de crisi que vivim.
Per commemorar aquest cinquantenari s’han programat a Vilanova i la Geltrú amb el patrocini de l’Ajuntament i a Barcelona un seguit d’actes de recordatori de Toldrà i naturalment de la seva música. Concerts, diàlegs sobre la seva personalitat, lectura animada de la seva correspondència i exposicions . La voluntat de projectar i actualitzar el record el gran músic està al darrera d’aquestes activitats.
Però segurament caldria també ressaltar els valors humans ,l’esforç, la generositat , el treball, la constància, etc. Són valors que avui poden ser el paradigma de quin comportament hem detenir per poder millorar la nostra condició en mig de la crisi. La música ens pot fer arribar a conèixer una gran persona que mereix el record i el respecte.

Publicat al diari El Punt/Avui, el 15 de juny