Fem festa III

Cinc d’agost, Marededéu de les Neus, patrona de la vila.
Ens deia ahir la Montserrat Guibernau en convidar-nos a la Festa: “ La nostra Festa Major és el resultat del treball de moltes generacions de vilanovins i vilanovines que al llarg del temps han definit, transformat i reinventat el símbols rituals que defineix Vilanova com una comunitat”
I així és.

Ara, encara ressonen les músiques dels balls que han omplert la nit de vigília, i les gralles toquen a matinades i ens convoquem a seguir-les . Tothom despert que avui és festa grossa.
Els balls acompanyaran les autoritats a l’ofici.
Entrada espectacular amb tothom dansant i fent un passadís de respecte.
És el moment d’un cert recolliment espiritual.
Ofici d’aquell de forces capellans.I sermó de veritat. La litúrgia s’acomoda al dia, l’ofrena feta per alguna ball, el blanc de festa contrasta amb la diversitat cromàtica del moment.

Cantats els goigs a la marededéu s’enfilarà rambla avall amb cercavila fins a la Plaça de la Vila a on amb un ràpida passada pel davant la Casa d ela Vila els balls aturaran per unes hores la seva frenètica activitat.
El repòs del dinar , també festiu i compartit.
La tarda es farà curta, concert, i l’exhibició del Balls Populars , escoltar els versots dels diables – no sempre ni encertats, ni amb gràcia-.
I finalment el seguici del vot del poble que avança amb una lentitud a vegades exasperant. Cada ball vols esgotar el darrers minuts que tenen encara , saben que cremen els darrers cartutxos.
Invocació a la marededéu de les Neus i invocació a la solidaritat en temps difícils que vivim.
I els darrers instants.
Espectacle emotiu i fantàstic.
La Plaça de les Neus enrogida per els bengales i els focs d’artifici i uns moments de dansar frenèticament , esgotar els darreres forces, cremar les darreres carretilles, conformar el darrer pilar, culminar el goig festiu i treure tota l’adrenalina.
Aquí s’acaba.
I ja queda un dia menys per tornar-hi.
La festa és sempre igual i sempre diferent.