Paisatges de llum, paisatges de somni.

by

Aquets és el suggestiu títol de l’exposició que d’ençà principis de juliol i fins el proper mes d’octubre es presenta a l’espai Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols.

Fa un temps l’ajuntament d’aquesta ciutat està treballant per tenir un espai dedicat a acollir alguna part de la col•lecció d’art de Carmen Thyssen. Hi ha un projecte arquitectònic sobre uns antics magatzem que poden esdevenir un important espai museístic i de dinamització de la vida cultural de la mateixa ciutat però també del territori adjacent. La importància de les col•leccions pictòriques i els programes d’activitat al seu voltant poden esdevenir un dinamitzador de la cultura inqüestionable.

La voluntat de donar, encara que de manera provisional, carta de presentació al l’Espai Carmen Thyssen ha portat a programar aquesta exposició sobre el paisatges que m’ha semblat que realment és magnífica.
És un recorregut per extraordinaris artistes europeus i nord-americans que han situat el paisatge, l’entorn natural o urbà, com element de treball,estudi i de testimoni i elevar-lo a categoria d’obra d’art.

L’exposició s’inicia amb els paisatges de concepció naturalista de finals del segle XIX que cerquen una certa harmonia en la seva confecció i segueix amb l’ impressionisme, com volen posar el que és extern sota el prisma més interior de l’artista , percepció de els noves ciutats que creixen amb força i s’acaba amb el món modern amb visions i percepcions molt més somiades o viscudes en l’àmbit molt més interior i de percepcions dels autors contemporanis.

Tres espais ben diferenciats , fins i tot físicament: “ El Paisatge naturalista”, “Vestigis de impressionisme” i “Visions del món modern”. Em el primer apartat hi ha una bona ( excel•lent, vaja) representació d’autors catalans com Eliseu Meifren, Joan Roig, Martí Alsina, Fortuny , artistes preocupats per la llum en la seva obra ens porten magnífiques representacions de diversos indrets i aquí l’anima localista s’anima quan entre els quadres penjats hi descobreix una visió que ens és familiar , un dels balcons de la platja vilanovina, evidentment de molts anys enrere pintada per Roig i Soler que ens situa en una mediterrània lluminosa i amb els ambients de caràcter popular estimats per aquets artistes. Una segona visió és la impressionista a on el color i la llum i la presència humana prenen protagonisme i en aquets sentit destaca també un quadre singular : El Pati d ela casa Sorolla de Joaquim Sorolla. Hi ha seguit d’obres que representen els nous espais urbans amb diversos paisatges i visions de Paris , el paradigma de la ciutat moderna i món somiat per molts artistes.
L’exposició es clou amb la mostra de diverses corrents de les avantguardes del segle XX . De representar a interpretar aquest és la clau dels canvis pictòrics hi són representats artistes d’una complexitat notable, Saura, Tàpies, Manessier, Ràfols Casamada entre els més coneguts.

En definitiva un recorregut que comença en el naturalisme fins a la contemporaneïtat amb una molt bona presentació i amb una magnífica tria de les obres del fons de la Carmen Thyssen.

La voluntat de que aquest espai esdevingui un centre permanent d’exposició dóna rellevància a un projecte cultural de força interès, sobretot perquè surt dels circuits clàssics de les gran capitals i això el singularitza. Aquest pot ser un element dinamitzador de primer ordre. No és però, lamentablement, un bon moment. La necessitat de recursos per poder acabar tota la infraestructura és un handicap que haurà de trobar una solució per posar a ple rendiment el centre Carmen Thyssen que pot ser un excel•lent atractiu turístic cultural i alhora un revulsiu per la pròpia dinàmica cultural del territori.

Algú em comentava que sembla que Barcelona aspira també a un centre Thyssen i que aquesta iniciativa vinculada a Sant Feliu no ha plagut excessivament a les nostres autoritats culturals. Espais n’ hi ha per tothom i ja és hora de pensar ne gran equipament fora de la capital d’envergadura . El concepte nacional té -ho hauria de tenir- un sentit moltes més ampli i la distribució dels recursos també hauria de començar a ser més equilibrada. I per descomptat la col•laboració inter-territorial i entre administracions ara és més necessari que mai.

Magnífica exposició que val la pena visitar.
Vaig disfrutar una bona estona de la visió del paisatge elevat a categoria d’art.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: