Ni la pluja els atura.

by

Feia temps que no anava a la plaça vilafranquina per Sant Fèlix. Per motius de feina però també per un cert cansament d’anteriors ocasions he preferit seguir la major diada castellera ( els de la “nostra” s’han invent això de la Champions amb una barroera futbolització de tot) per Canal Blau o per Vilafranca TV, enguany però he retornat a la plaça més Castellera del món per viures sensacions, que després rememorant-les, t’adones que són impagables.

Poques coses han canviat però.
Els rituals segueixen essent els mateixos: Despenjada d’una gran estelada des de la capella de Sant Joan mentre la banda arrenca amb els Segadors i un petit pilar patriòtic per penjar un estelada també sobre el domàs del balcó de l’ajuntament. Balcó ple d’autoritats entre elles destacar el Conseller de Cultura Honorable Ferran Mascarell i sense ser autoritat, almenys política el periodista de RAC-1 Jordi Basté que reben les corresponents explicacions per part de l’alcalde.
Crits d’independència per donar-hi la nota patriòtica.
No fa calor estranyament, els núvols i la pluja alleugeren la xafogor d’aquets darrers dies i sembla que també la plaça està un pèl més buida que altres anys, potser essent laborable i la pluja mateixa han espantat a possibles espectadors
Castellers d’arreu
Provisions a les motxilles , bosses de patates – que algun sibarita les barreja amb salsa de berberetxos- , cerveses amunt i avall
La diada promet
És un privilegi estar rodejat per una quantitat d’experts castellers per metre quadrat insuperable. Només despuntar els segons per damunt la gernació que ja tothom aventura quin castells serà. Les apostes són contradictòries però és igual es tracta de demostrar al veí que s’hi entén i molt. I d’entendre-hi. Entendre-hi tots hi entenem . Ei ! i si el castell cau els comentaris , suposicions, consells i recomanacions al cap de colla es disparen sense aturador.
No ha canviat tampoc el ritme dels Castells. Ja sabem que requereixen una certa tranquil•litat i anar fent, però en alguns moments costa de pair el temps d’espera. Estaria bé allò de sense presa però sense pausa. Ja sabem que els vilafranquins sembla que s’enorgulleixin de poder dir que seien a la taula per l’àpat de la Festa Major a les 5 de la tarda i just acabar cap a la processo , però pels que venim de fora agrairíem prestesa i continuïtat. Però, ep , no val queixar-se ,la festa la fan els autòctons i aquest mesuren el seu temps i els altres a adaptar-nos. I no ens podem queixar perquè en menys de tres hores s’han polit una jornada extraordinària. El experts han assenyalat que la colla vilafranquiana ha fet la segona millor actuació de la seva història

Enguany però el retard tenia sentit, la pluja que va posar en entredit la mateixa diada quan un altaveu anunciava que a la una es reunirien els administradors i les colles per decidir si tiraven endavant o suspenien els castells. El cel era amenaçador en aquells moments i plovia amb una certa (moderada) força.
Una mena de desencís col•lectiu va recórrer tota la plaça.
Opinions per tots els gustos, anàlisi dels pros i els contres d’actuar amb pluja. i les funcions per buscar el temps als mòbils es disparen i tothom intentant connectar amb el radar meteorològic per veure com evolucionen les tempestes.
Però vaja no eren encara la una i la mateixa veu anunciava que els castells començaven.
Una remor d’assentiment i alegria acompanya l’aplaudiment general a les colles.
Sí van començar ,vint minuts després per fer bo allò que dèiem de l’espera

Però el més important són els Castells i realment la jornada va ser pletòrica, Minyons de Terrassa i Joves de Tarragona van complir amb escreix, amb els tres i quatre de nou i el cinc de vuit. Dels Minyons de Terrassa cal dir van provar la torre de nou amb folre i manilles sense èxit i la caiguda va rebaixar les seves possibilitats . La Vella de Valls va fer una actuació més que lluïda amb el tres i quatre de nou i el cinc de nou només carregat i el pilar de sis. I Vilafranca intractable va carregar i descarregar els tres i quatre de nou folrats i amb agulla, la torre de vuit i el pilar de vuit.
Realment una actuació de traca i mocador, i això que en el primer castell va anar acompanyat d’una pluja constant. Més mèrit encara.

Acabar amb uns popets amb salsa i una copa de cava a la Palma.
A la salut del castells i dels castellers de Vilafranca.
Ens traiem el barret.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: