Una estona amb Bezsonoff

by

Vaig conèixer personalment a Bezsonoff quan va fer el “Convit a la Festa” a la Festa Major de Vilanova a l’any 2004. Fins aquells moments m’havien fascinat les seves novel•les , sobretot per la seva capacitat de descripció d’ambients i per la personalitat del seus personatges ,sempre amb una ambigüitat d’actuació calculada, que donen possibilitat de veure’n diversos angles de la seva personalitat.
Vaig compartir algunes estones amb ell, vital, extravertit, peculiar en els seus plantejaments i agut observador de la realitat , era i és un contertulià i té la capacitat , segurament,sense voler-ho- tot i que confessa que el seu defecte és la vanitat- centrar l’atenció de ser capaç d’esdevenir el protagonista per la seva xerrera i les aventures que explica i les reflexions que fa.
He llegit la descripció literària que en fa un altre escriptor ,és ben il•lustrativa, Vicenç Pagès, el defineix com “una persona d’origen rus, d’ascendència empordanesa, que va créixer a França, escriu en rossellonès i publica a Barcelona”. Aquesta doble o triple ascendència el porta a fer una literatura en que també els personatges i protagonistes tenen la diversitat cultural i de procedència. El paradigma d’aquesta manera de ser i estar és el seu comandant Valls, protagonista diverses de les seves obres, un militar heterodox i peculiar.
Le seves novel•les es centren en els conflictes colonials francesos i l’oblit permanent que d’aquestes guerres s’ha tingut França. Ara quan s’ha atorgat el premi Goncourt a la novel•la “ L’art francès de la guerra” d Alexis Jenni encara és més necessari reivindicar a Bezsonoff com un dels precursors d’aqueta temàtica novel•lesca i de denúncia de l’oblit vergonyant de la situació colonial. Les Rambles de Saigon, La presonera d’Alger o la Melancolia dels Oficials són una bona mostra d’aquesta literatura d’acció i de denúncia del fets i de l’oblit dels mateixos fets per part de les autoritats però també de la societat francesa.
La vessant autobiogràfica de Bezsonoff és també molt interessant ja porta tres llibres publicats i diu que : la meva vida no té gaire interès” però com que “durant anys he escrit novel•les de guerra i ningú no em feia cas ara he decidit d’escriure sobre la meva vida”.
En canvi el lector frueix amb les històries que ens depara la vida i els miracles de l’escriptor.

A la biblioteca Cardona Torrandell ahir vam tenir la possibilitat d’escoltar a Joan Daniel Bezsonoff. Introduït i presentat per una l’altra escriptora , la Mercè Foradada, que va fer una interessant i sintètica exposició de l‘obra i les característiques de l’autor.
Amb paraules destres la Mercè va retratar perfectament a Bezsonoff i aquest en la seva intervenció va reconèixer que la presentació havia estat tant bona que ja no li calia parlar.
Però no va decebre les expectatives i va parlar i força.
Des de la dificultat d’escriure en català a la Catalunya nord i l’oblit que pateixen per part de la literatura francesa , fins el seu “enamorament “ del President Mas pel procés actual que diu que des de Catalunya Nord es veu a una certa expectativa i interès però també amb una certa incredulitat , passant per algunes de les claus de les seves novel•les i una certa fascinació per els temps i les mons oblidats però que per un escriptor són mons carregats de possibilitats.

En definitiva un bona estona escoltant primer la Mercè i després a Joan Daniel Bezsonoff que un cop mes, amb al seva dissertació, reflexions i ocurrències va omplir perfectament l’espai i el temps.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: