Baixes sensibles.

by

No per esperada dol menys.

Ahir es va fer pública la baixa del PSC d’Antoni Dalmau. Feia temps que per coneguts i amic comuns sabia que la seva incomoditat era cada cop més gran a dins d’un PSC poc contundents amb aspectes constituents del país.

No sé si en la seva decisió, essent la gota que ha fet vessar el got,   ha pesat  l’article del Secretari d’Acció Política Antoni Balmón obrint la porta i assenyalant la sortida als crítics del PSC.

Antoni Dalmau ha tingut responsabilitats polítiques importants a nivell orgànic del PSC coma  nivell institucional . Va ser president de la Diputació. En aquest càrrec el vaig conèixer , i em semblar una personat molt interessant. He explicat l’anècdota altres vegades. En una vista institucional a la ciutat li vam regalar el llibre Petita Epopeia dels Vilanovins d’en Bienve Moya, Dalmau va trencar el ferri protocol de les presidències de la Diputació i va estar força estona llegint, mirant i comentant el llibre , el cap de protocol  desesperat l’estirava i ell seguia interessat en la publicació. Vaig veure que tenia un interès especial en els llibres , ell mateix havia escrit una història d’Igualada per infants i desprès ha tingut una llarga trajectòria literària amb novel·les de gran interès i qualitat i també amb alguns llibres polítics. Amb tota modèstia  – i potser caldria ara actualitzar-la – recomano el llibre “Cartes a un jove polític. Que pots fer pel teu país” publicat a l’any 2000 és un veritable manual per fer bona política. Segurament valdria la pena que el llegissin alguns dels actuals dirigents el país, encara que ja no siguin joves. Aprendre no té edat.

Dalmau va ser Vicepresident del Parlament de Catalunya, parlamentari brillant per la seva rigorosa argumentació i per la seva fiabilitat política. Va ser diputat fins l’any 1999, va desaparèixer de les llistes d’aquella manera, inexplicable per a molts , que passa en els partits polític, i el PSC n’és un bon paradigma. Redactor de forces programes electorals del PSC  hi deixava una empremta literària que feia agradable de llegir-los.

Vinculat sempre a la cultura, va presidir-ne la Comissió al Parlament de Catalunya un parell de legislatures i després ah estat forces anys president la Fundació del Teatre Lliure.

He  tingut l’oportunitat  de fer la presentació de diversos llibres seus i vaig ser testimoni de la seva presència en el Convit a la Festa de l’any 2003, l’he rellegit i n’extrec un paràgraf: “ …i fer-vos sortir de casa per sumar-vos  a l’alegria d’una ciutat que sap agafar-se la festa com ningú, que té en arrapats a la pell els ressorts que ens llencen a viure amb plenitud  la cara alegre de la vida, que sap que al disbauxa i l’embriaguesa d’aquest dies calorosos d’estiu en quedarà l’esplèndida ressaca de la transgressió i del desencarcarament que tanta falta ens fa”.

Fidel a les seves paraules la seva actitud de  deixar el PSC, malgrat ens dolgui i molt, és una actitud transgressora pel que costa de fer-ho desprès de més trenta anys de militància i trenca l’encarcarament en que avui s’ha situat la direcció del partit.

Segur que seguirà treballant pel país i pels seus ciutadans i ciutadanes. Sort!

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: