Marc electoral: àmbit o vegueria?

by

El nostre sistema democràtic té moltes imprecisions , segur, però no deixa de ser el millor sistema possible. A Catalunya però d’ençà l’aprovació del primer Estatut i la constitució del govern i del Parlament resta encara pendent una qüestió cabdal, la proposta de llei electoral catalana. És un dèficit important. Vet aquí que potser haurem de fer unes eleccions plebiscitàries i encara anirem amb la llei de l’estat per absència del nostre propi marc legal en matèria d’eleccions. Voler marxar i aplicar la llei d’on volem marxar. Paradoxa, oi?. Però de moment és així.

No és fàcil fer una llei electoral ja que els interessos dels partits són molt forts. Cap vol que el model que s’aprovi el pugui perjudicar en la distribució dels escons respecte al vots. Ara amb l’actual llei ja hem vist com, amb més vots, no necessariament guanyes en escons. Exemples clars; les eleccions de l’any 1999 i el 2003 quan Maragall va obtenir més vots però no escons o en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya el PSC va ser la segona força política en vot popular, però no amb escons. Són fets que es desprenen de la combinació entre el vot real i els equilibris de representació que cal fer perquè cap territori estigui sobre-representat  o infra-representat. La mostra de la dificultat es palesa en el nombre d’intents al llarg de les legislatures que no ha reeixit. S’ha intentat, amb més o menys voluntat per part dels partits d’arribar a un acord. Si més no, hi ha extensa documentació i estudis sobre una nova llei i moltes figuracions en funció d’hipotètics  resultats quin Parlament quedaria distribuït .

I segurament la necessària combinació entre la màxima  d’ un home , una dona  un vot ,i el necessari biaix d’aquesta premissa perquè tots els territoris hi siguin representats és a on rau la dificultat i a on rauen les suspicàcies partidistes, perquè tothom sap – ara ja és més que dubtós, per la pèrdua gairebé´ generalitzada d’un percentatge alt de fidelitat – a on té el graner dels seus vot i naturalment no vol menysvalorar-lo. Ara el sistema  premia les circumscripcions menys habitades.La darrera legislatura va ser potser la legislatura en que es va arribar més lluny en la ponència de la llei, ara cal veure si finalment després dels treball que ja s’han anat fent hi ha acord i s’impulsa ja de manera definitiva .

Hi ha però una certa unanimitat en que els circumscripcions electoral han de ser més reduïdes i també hi hauria una certa coincidència entre un vot general i un vot més proper al territori, per poder apropar els electors als seus representants electes . Altra cosa són les llistes obertes o tancades, ja se’n parlarà també.

I en aquest sentit, el de la fixació de circumscripcions més properes, anava la moció     de CiU, amb el suport de la CUP, a sol·licitud de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, demanant que el Penedès sigui circumscripció electoral en la propera Llei electoral de Catalunya, es  va presentar a l’Ajuntament de Vilanova . La seva part resolutiva deia:

“Demanar al Parlament de Catalunya, i d’una forma particular a la ponència que elabora el projecte de llei electoral, que el Penedès, és a dir les comarques del l‘Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia que constitueixen l’àmbit de planificació Penedès, sigui una de les circumscripcions electorals incloses en la llei electoral de Catalunya.”

La moció va ser aprovada al Ple de l’Ajuntament amb l’abstenció del PP. Dies enrere s’havia aprovat per unanimitat a l’Ajuntament de Vilafranca i ara està pendent del que diguin els plens d’ El Vendrell i d’Igualada.

Ja se sap que l’àmbit és una estructura de planificació i no de gestió política. La pròpia configuració de l’àmbit el defineix com un forma que : “Delimita espais urbans , industrials, rurals i també les corresponents xarxes de serveis i de protecció paisatgística”. És evident que la voluntat dels que presenten la moció és reclamar que al vegueria del Penedès sigui  circumscripció en la propera llei electoral. Fer aquets pas és sens dubte interessant per seguir pressionant perquè la llei de vegueries es modifiqui i incorpori el Penedès en la futura divisió territorial de Catalunya.

L’eufemisme d’ “àmbit” per parlar de “vegueria” serveix perquè, a més demostrar una voluntat, la moció tingui un sentit real, poc podríem aprovar un territori-circumscripció sense que hi hagi un cert reconeixement d’unitat. I ara qui dóna aquesta unitat és l’àmbit. En el futur confiem que sigui la vegueria

Sigui com sigui la propera llei electoral és evident que haurà de tenir circumscripcions més petites que els actuals i fins i tot segurament tindrà de dins de la circumscripció districtes electorals encara més reduïts. Ja veurem , el que cal és exigir als partit que s’hi posin i aixequin la mirada més amunt de la seva estricta posició partidista.

I finalment que el Grup Municipal socialista – el suposo conscient de l’ús eufemístic del terme àmbit-  acabi acceptant la vegueria ,encara que sigui per la porta del darrera,per via interposada i indirecta , votant favorablement una moció que preveu que l’àmbit ( clar eufemisme de vegueria en aquest cas  ) sigui la circumscripció no deixa d’alegrar-me però em sembla que hi ha maneres més directes, clares i lògiques de fer-ho. Segur.

 

Publicat al Diari de Vilanova el 20.09.13

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: