Archive for Octubre de 2013

Per coherència, millor grup propi.

Octubre 31, 2013

Diuen que el PSC va trencar la disciplina de vot al Congrés de Diputats per coherència.

Potser millor dir que va seguir la directriu de l’executiva del partit i no la renúncia del PSOE ha tenir un perfil propi en aquets debat.

Ja és al segona vegada que passa en aquesta legislatura.

Aquest cop el trencament de la unitat del vot ha estat en una votació d’una moció de UPyD que entre altres coses deia: “en cap concepte, una part de la ciutadania pot decidir sobre l’organització territorial de l’Estat, ni sobre qualsevol altre aspecte o precepte de la Constitució, excloent a la resta d’aquesta eventual decisió”.

O proclama que  : “cap autoritat o poder públic té dret a privar a tots o part dels ciutadans residents al seu territori dels drets i llibertats que la Constitució espanyola reconeix i garanteix a tots i cadascun dels espanyols”.

I conclou que Espanya es defineix : “en un Estat social i democràtic i Dret ningú està per sobre de la llei i no pot permetre’s trossejar el cos de la ciutadania ni redefinir el subjecte de la sobirania nacional, que no és un altre que el poble espanyol que pot exercir, per les lleres legalment establertes, el ‘dret a decidir’ sobre la unitat de la nació i els drets del conjunt dels ciutadans”.

En definitiva la moció tanca qualsevol possibilitat de reconeixem Catalunya com a subjecte polític i , per tant, amb possibilitat d’exercir el dret d’autodeterminació.

Interessant la postura del PSC  que en no ser acceptada una esmena de caire federal va abstenir-se ja que argumenten que quan hi ha un 80% de la ciutadania de Catalunya està “pel dret a decidir” no es poden votar mocions que no deixen de ser unes mocions amb un ànim clarament provocador i d’arrossegar als partits a situacions que impedeixen les solucions dialogades.

El PSC té un problema ( en té molts malauradament) i aquest és el PSOE. Perquè comença a ser insuportable que mentre el PSC garanteix que està a favor de la consulta ( amb els matisos que calgui) el PSOE rebutja fer-la. Ja em direu com tot plegat es poc compaginar. La quadratura del cercle encara no s’ha aconseguit i dubto que el PSC ho aconsegueix.

Donat que la diferència és més substancial i el que diu el text que ha votat el PSOE és realment contrari al dret a decidir a Catalunya  el millor fora que definitivament i decididament el PSC es fixes com objectiu a mig termini el grup propi.

Poques vegades millor que ara.

AH! I els 600 € de multa de cada diputat crec que l’ha de pagar l’executiva del mateix PSC

Per damunt de l’ IPC ?

Octubre 30, 2013

El govern municipal  – i també l’oposició- han superat el tràmit del debat de l’estat de la ciutat. Molta solemnitat en l’execució però pocs resultats , o si es vol, poca concreció. El Govern explicant quin són els aconseguiments des  del seu punt de vista òbviament  i  amb un toc de retreure el passat i l’oposició marcant distàncies i explicant el got mig buit  i fent-se el despistat quan el govern demana col·laboració llevat d’una intervenció  crec que poc entenedora i confusa d’ IC-V sobre les possibles noves majories.

En definitiva en els temps que corren no és fàcil, es fa  ingrat un debat , des del govern perquè poques realitzacions  poc oferir més enllà de seguir parlant de l’herència rebuda  però perquè tampoc té, malgrat vulgui fer-ho creure, cap projecte clar de futur com a col·lectivitat –  i ,si el té, almenys no ho explicita amb la claredat que caldria- però tampoc ho té fàcil l’oposició ja que la mateixa crisi i la situació econòmica de l‘ajuntament fa poc creïbles les possibles alternatives que tampoc es visualitzen amb la claredat necessària per ser tingudes com a alternatives vàlides.

 

Bé, superat doncs el tràmit del debat sobre la ciutat es presenta la necessitat de la definició de les taxes i impostos necessaris per poder confeccionar el pressuposts de l’any 2014. El darrer pressupost executable en la seva totalitat d’aquest mandat. Acabat el 2014, es pot passar perfectament   sense cap debat pressupostari i arribar a les eleccions. No és possiblement l’escenari ni millor ni el més desitjable  però també el més plausible donada la composició del Ple Municipal,sense una majoria sòlida i sembla que aquesta no existirà ja.

Hem pogut llegir i escoltar que el govern es mostrava optimista respecte a la possibilitat de l’aprovació de les taxes municipals ja que anunciava una puja moderada del nivell impositiu.. Això ho deia abans de que es fes pública la intenció de fer uns augments per damunt de l’ IPC i situar els pujades entre el 3 i el 4 % . Aquesta voluntat no palesa   un augment moderat i ,si afegim a aquest augment  els augments ja consolidats i encara més previstos de cara al  futur immediat  de l’electricitat o l’aigua i altres factures relacionades amb el dia a dia,   fa que la pujada  global dels serveis sigui excessivament elevat i encara més pels sectors menys afavorits – recordis que els pensions pe exemple ja no es regulen per l’IPC ni la majoria dels convenis prenen aquesta data d’augment dels preus com a referència per la seva revalorització- i mostra que a priori la voluntat del govern d’una pujada moderada potser era un desig , la realitat és una altra.

Les necessitats de despeses  pressupostàries són segurament les que marquen la pujada dels hipotètics ingressos per les taxes i els impostos. Però després les prioritats del govern poden modular tant els despeses com els ingressos i per tant ajustar de manera política i en funció dels programes d’actuació que avui es marca el govern, que malgrat els discursos és com a  molt desconeguda.

L’IPC del mes de setembre es situa en el 0,3% i una dècimes per damunt a Catalunya , per tant anar a pujades d’entre el 3 i el 4 % semblen a priori exagerades. O el govern municipal de CiU ha llençat  aquesta proposta a l’alça per començar la negociació amb els altres grups des de molt amunt i tenir marge de rebaixa per intentar assolir  un acord  per la via del vot favorable o per la via de les abstencions permissives  amb algunes altres forces polítiques ,o la seva proposta és gairebé una declaració d’intencions de que no voler fer  pressupost i prorrogar-lo. Perquè si ens atenem al que fins ara hem pogut sentir de l’oposició , no hi haurà cap possible soci per aprovar les taxes, fet que abocaria al govern a una possible prorroga de les xifres per l’any vinent. També la posició de l’oposició pot variar . D’entrada en el decàleg del socialistes pel debat sobre la ciutat es mostraven partidaris de  la congelació ( que tampoc crec que sigui positiva aquesta congelació) per tant al distància entre les dues primeres forces de la ciutat està a les antípodes. Però ja se sap que en política tot és possible i dependrà en bona part de la voluntat real de diàleg del govern i de l’oposició si hi ha capacitat d’arribar a acords que permetin la confecció d’un pressupost sense alegries segurament , però del tot necessari per un funcionament a mínims de la ciutat.

El govern manifesta que només amb aquestes pujades per damunt de l’IPC  és la única manera de quadrar els pressupostos. Crec que sense conèixer la previsió de la  liquidació del l’actual pressupost actual és fa més que difícil corroborar el que avui afirma  del govern. Possiblement calgui   tenir – i potser el govern ja la té-  més informació abans de fer prediccions i apuntar augments que des de cap punt de vista és poden qualificar de moderats tal i com el mateix govern anunciava fa unes setmanes .

Segurament seria més que justificable una pujada mesurada per no descompensar encara més alguns serveis i el seu cost però també seria el moment de  clarificar algunes compensacions i bonificacions. Aquesta tarifació social de que es parla caldria sotmetre-la a un debat molt més enllà dels grups polítics de l’ajuntament malgrat la decisió comptet al Ple de l’Ajuntament. Queden poques setmanes per haver de fer la proposta, el temps córrer inexorablement i cal veure si hi ha possibilitat d’acord si no és així s’haurà perdut altre cop la possibilitat que des de la discrepància i la distància de les posicions es cerquin el mínims denominadors comuns, que per molt mínims que siguin ,segur que existeixen.

 

Publicat a l’Eix –Diari el  28.10.13

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Previsions i canvis.

Octubre 29, 2013

Ja sabem que la única enquesta que val és la del vot escrutat.

Ja sabem que les prediccions responen a un moment concret.

Ja sabem que hi ha molt vot ocult i encara indecisos…

Tot això ja ho sabem però el resultat de l’enquesta del Periódico d’ahir és realment un trencament del panorama polític actual.

En síntesi:

Victoria d’ERC,

Ensorrada de CiU

C’s esdevé la tercera força política

PSC pot arribar a ser el cinquè o sisè partit del Parlament

La Cup doblaria

IC-V es mantindria.

PP baixaria moderadament.

Una novetat que aporta , més enllà de la previsió de resultats, és el fet de que es pregunti sobre les possibilitats de resultats de Unió i d’un PSC d’obediència estrictament catalana. Els de Duran se’n enduria el 25 per cent del vot  actual de CiU i el PSC “nacional” un 50 % del vot global que té ara. La pregunta és interessant i el resultat potser no recull encara la possibilitat de recuperar més vot d’altres formacions o encara captar un vot  orfe ara d’alternativa.

Sembla que els extrems es consoliden per una banda ERC amb la seva clara aposta independentista i per altra banda C’s que és qui millor sap expressar l’ unionisme més populista. CiU i PP segur que pateixen també l’efecte col·lateral, però significatiu, de els retallades socials que han desenvolupat en el temps que estan governant.

Les enquestes publicades darrerament assenyalen la mateixa tendència  d’aquesta publicada ahir per tant la reestructuració del panorama polític català sembla  que serà evident després de les properes eleccions. Segons els resultat en escons la majoria independentista es manté o podria perdre algun escó, per altra banda el tripartit tornaria a sumar majoria absoluta mentre que CiU i ERC es quedarien a les portes d’aquesta majora. El PSC ho té pelut, deixa de  ser la força de referència de l’esquerra i el que és més greu no tinc la sensació de que hagin establert, a cap nivell, – local, territorial o nacional- les necessàries estratègies per tornar a ser el referent del catalanisme de progrés al país.

Urgeix una redefinició clara del seu paper en el moment polític com l’actual, els dubtes, els estires i arronses permanents porten a ser una força que ja no té la capacitat de generar ni  la confiança ni la il·lusió que caldria per tornar a jugar un paper clau en el panorama polític del país en moments transcendentals.

I encara pot a anar a pitjor.

Em sembla que no anem bé……

Octubre 28, 2013

Sento un profund respecte per la figura i la feina que estu fent la Sra. Carme Forcadell al capdavant de l’Assemblea Nacional Catalana.

Les mobilitzacions històriques que han aconseguit són sens dubte fites que perduraran en la memòria de moltes persones i durant molts anys.

Ara bé, això no vol dir que subscrigui algunes de les seves afirmacions, no fa pas masses dies en un acte a Cornellà va afirmar que: “A Mas només li podem exigir la data i la pregunta de la consulta abans de Nadal”,  i va reblar l’argüent afegint “Si hem de protestar, i tenim arguments de sobres per fer-ho, anem a la delegació del govern, queixem-nos a Llanos de Luna!”.

Que a Mas no li podem reclamar res més ?.Au va!, que ens pren el pèl?.

La llista de demandes a Mas seria inacabable…

Que pagui les beques de menjador que deu la Generalitat

Que pagui els ajuts a les escoles bressol

Que no privatitzi la sanitat

Que proposi una fiscalitat molt més progressiva que l’actual

Que no rebaixi els impostos del joc

Que  pagui el deute amb els ajuntaments

Que no retalli les prestacions al tractament de la diversitat a les escoles

Que aporti els recursos que han minvat en l’educació especial.

Que expliqui els entrellats de la intersecció entre les finances del Palau de la Música i CDC.

En fi al President d’Un govern se li pot demanar que treballi pels més febles. En el cas de Mas no és així.

I això no treu que anem al davant de la delegació el govern de l’estat i ens manifestem i reclamen que s’aturi el desballestament de l’estat del benestar i que no posi pals a les rodes a la lliure manifestació i decisió del nostre futur col·lectiu…..

Però ni amb la data ni amb la pregunta es pot amagar les polítiques clarament antisocials de Mas i el seu govern.

La independència sempre l’he lligada al desenvolupament social és allò que vam aprendre de joves. “l’alliberament nacional i de classe”.

I no em val allò de que primer és la independència i després els aspectes socials.    

A Mas li demano dia i pregunta però també tot allò que cohesiona i millora la nostra societat i la nostra convivència. El dia i la pregunta sense tot el demès no m’interessa gaire….

I seguirem culpant al govern de l’estat, però no tot i no sempre  és culpa de Madrid. Quedi clar.

Perduts entre vinyes………..

Octubre 27, 2013

Perduts entre vinyes buscant un camí potser inexistent.

Sí, baixant de la Font del Cusco hem esmerçat una bona estona intentant trobar un camí que des de l’alçada de la font ens semblava que ens portaria fins Sant Pere Molanta.La realitat és que hem anat amunt i avall entre els vinyes sense trobar-lo.

La clàssica sortida  pels vilafranquins i també pels de Sant Cugat fins a la Font del Cusco ens ha representat buscar alternatives de camins que segur que deu existir però que la manca de coneixement en detall del territori ens ha fet fracassar.

Hem sortit de l’Església de Sant Pere, just al costat del camp de Fútbol de Sant Pere Molanta – hem obviat part del recorregut, el que surt de Vilafranca que el deixem per una ocasió posterior- i hem seguim les senyalitzacions que indica direcció a  les Gunyoles. Passem per diversos masos alguns amb activitat i altres que resten silenciosos. Passat Can Suriol de dalt, el camí s’enfila amb una certa pendent que ens porta a un desviament ( per  camí ample que hem deixat  també hi arribaríem) , la senyalització més “oficial” no ho indica , però penjada d’un arbre hi ha una fletxa que indica “font” , és un corriol ben fressat que va pujant amb regularitat fins arribar   a la Font del Cusco, que feia estona que al intuíem per la presència d’uns plataners força alts que sobresortien sobre els altres arbres.

L’espai està ben condicionat i hi ha un mirador que ens dóna una excel·lent vista sobre la plana penedesenca. La serra de les Gunyoles  és part dels límits dels territoris del Garraf i del Penedès.

No hi ha una vista massa clara pels núvols  però l’extensió de vinyes dóna una idea del potencial del Penedès, sabut,  ja, però que quan veus l’extensió de les vinyes ho veus amb més claredat.

Des de la talaia de la font hem fet els conjectures sobre diversos possibles camins per tornar per fer un altre recorregut de tornada . Això ens ha portat a perdre’ns entre vinyes , bé perdre’ns tampoc, perquè teníem referències clares.

Descoberta de la font del Cuscó, un lloc que val la pena conèixer pel mateix lloc en sí, per les magnífiques vistes sobre part de la plana penedesenca i pel caminar enter les vinyes que ara  a la tardor també tenen el seu encant.

Ens queda per un altre dia fer el tomb complert , sortint de Vilafranca i anant fins a Sant Cugat de Sesgarrigues.

Queda pendent!

 

 

 

 

Amb tristesa, adéu

Octubre 26, 2013

Hi ha vegades que la lectura del diari et porta tristes noticies.

A través de la secció  de necrologies he conegut la mort de la  Rosa Colomer.

La Rosa Colomer era la directora del TERMCAT. El TERMCAT és el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, la seva funció queda molt ben definida“El TERMCAT té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general, mitjançant la creació contínua d’eines i de recursos innovadors i de qualitat, en un diàleg permanent amb especialistes i usuaris. Emmarca la seva activitat dins del procés de normalització de la llengua catalana i en un context global determinat per la societat del coneixement, la diversitat i el multilingüisme.”

La Rosa Colomer en va ser la seva directora els darrers 10 anys i va treballar de manera entusiasta i amb notable rigor per complir la funció del centre, ser un instrument de resoldre les necessitats a nivell terminològic  que la societat catalana requereix en cada moment.

Vaig conèixer la Rosa Colomer quan ja estava al front del TERMCAT. Em va tocar, en el temps que vaig estar al capdavant  de la Secretaria de Política Lingüística, formar part del Consell Director i per tant treballar amb la Rosa Colomer. Era fàcil, va ser molt fàcil treballar amb ella. Coneixia perfectament la feina que portava entre les mans, ja que havia treballat en la institució des de la base i també havia estat en el treball de la normalització lingüística. Excel·lentment preparada doncs la seva direcció del TERMCAT va ser una garantia de bona feina i de rendibilització excel·lent d’un instrument de l’administració pública. Era d’una constància notable i assumia els reptes – a vegades difícils i amb pressions – en el món de la lingüística – amb naturalitat i els superava amb el seu rigor, amb la seva capacitat de convenciment i amb clara voluntat sempre de servei.

Va ser poc temps, prop de sis mesos, que vaig poder seguir el treball que feia el TERMCAT i la capacitat de dinamització que tenia la Rosa Colomer feia que una institució que d’entrada podia ser vista com un institució tancada i pesada , un cop coneguda t’adonaves de l’enorme dinamisme que hi aportava l’equip dirigit  per la Rosa.

Es feia estimar i ho prova el text necrològic  d’en Jordi Bover i la resta del seus companys  a la Vanguardia, un text emotiu que ressegueix la generosa tasca i trajectòria de la Rosa Colomer

Segur que seva absència es notarà ,però alhora el seu exemple ens ha de seguir esperonant a no baixar la guàrdia en el treball per normalitzar, dinamitzar i projectar la feina en pro de la nostra llengua.

Poc temps és el que vam poder col·laborar, després he seguit des de la distància  seva tasca , i no puc menys que  lamentar profundament  la seva mort.

La llengua del país, la cultura està de dol, perd una treballadora incansable, d’una lucidesa i d’un rigor molt més que notable.

A reveure.

Què ens tapem els vergonyes?

Octubre 25, 2013

 

S’ha tancat la Comissió D’Investigació  sobre la Gestió en l’àmbit de la Sanitat Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses del Parlament. I s’ha tancat amb un acord entre el PSC i CiU , amb el suport en alguns aspectes del PP .Han votat les conclusions en les que no hi havia cap referència a possibles irregularitats de gestió. Això sí entre les resolucions creuen que cal de trobar més mecanismes de transparència en la sanitat, impulsar un codi ètic per millorar les pràctiques i millorar la regulació de les incompatibilitats dels gestors de la salut pública.

La Comissió han tractat parcialment alguns dels casos més sonats d’aquets temps en el camp de la sanitat com són el de l’entitat  Innova de Reus, de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona o del Consorci de Salut i Social de Catalunya, aquest caos tenen també el seu recorregut judicial. Certament en aquets darrers temps les planes de diaris han anat farcides de notícies relatives a alguns aspectes pocs edificants de la nostra sanitat. Alguns concursos amb entitats privades poc justificables , alguns sous exagerats de persones que compatibilitzen responsabilitats i càrrecs  poc compatibles, estudis segurament innecessàries facturats a preu d’or… En fi un seguit de desajustos que mereixerien alguna explicació molt més clara i molt  més contundent que la resolució final de la Comissió d’Investigació sobre la sanitat.

L’estranya coincidència entre el PSC i CiU amb el suport del PP en moltes resolucions fa tuf d’ acord per tapar-se les vergonyes mútuament.

Cal? No seria molt més saludable ja que parlem de salut afrontar amb les responsabilitat polítíques que calguin els fets que s’han debatut i esclarir alguns dels aspectes foscos o tèrbols que hi ha i començar una nova etapa.

Que hi ha unes interseccions poc clares entre els sector públic i privat en matèria de sanitat és del domini públic, en masses ocasions et podies trobar el mateix interlocutor en àmbits diferenciats i defensat interessos contraposats.. En definitiva la sanitat segur que mereix un tracte més clars i transparent.

I naturalment sorprèn ( relativament poc per ser sincers) la tàcita aliança entre CiU i PSC per minimitzar els fets que es pretenien esclarir i per sortir-ne immaculats. El problema és que amb aquestes accions el que fan es generar més incredulitat, desconfiança i rebuig de la ciutadania pel que es fa al Parlament.

I així anar fent….

 

 

 

 

 

 

Vaga a les escoles

Octubre 24, 2013

Avui una majoria àmplia  de mestres i escoles  faran vaga.

Contra la llei Werd i, també a Catalunya, contra les retallades del govern de la Generalitat.

A la Plaça de la Vila hi ha una bona quantitat d’estudiants que han acampat per palesar el seu desacord amb la llei.

Han rebut el suport de tota la comunitat educativa.

Ahir es va concentrar força gent i ens vam manifestar pel centre de la ciutat preparant la manifestació d’avui a Barcelona

Reproduïm el manifest del Marc Unitari, creiem que queda molt clar quin és el posicionament del món educatiu davant la imposició de la llei Werd i les reiterades retallades d ela Consellera Rigau

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), del qual n’és membre la FaPaC, des de fa molts anys hem posat tot l’esforç en la defensa d’una educació pública i de qualitat. Per això, responent amb la unitat i força de tota la Comunitat Educativa donant suport a la convocatòria de vaga a l’educació prevista per al dijous 24 d’octubre, perquè si ens ho proposem podem aturar aquest desmantellament al qual ens estan abocant les retallades i la LOMCE.

LA COMUNITAT EDUCATIVA DE CATALUNYA EN DEFENSA DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA: NI LOMCE, NI RETALLADES

El principal objectiu del MUCE és vetllar i defensar l’educació pública i la seva qualitat, perquè estimem l’escola pública, perquè estem fermament convençuts i convençudes que l’educació pública és un dels pilars fonamentals en una societat democràtica i que cal defensar-lo col·lectivament i amb fermesa.

Per això, rebutgem absolutament tant les polítiques de retallades a l’Educació com la normativa que vol desplegar la LOMCE que, lluny de millorar el funcionament de l’escola pública, posa en qüestió valors fonamentals i és contrari a l’esperit i les formes de l’educació pública i de l’escola catalana.

Les entitats i organitzacions del MUCE fem una crida als professionals de l’educació, a les famílies i als estudiants a participar en la vaga del dia 24 d’octubre, en les mobilitzacions, protestes, i manifestacions previstes contra la LOMCE i les retallades que posen en risc la infància i la cohesió social. També es fa necessari revisar tant la LEC com la manera en què s’està aplicant.

Perquè no podem quedar indiferents a una convocatòria com la del dia 24 d’octubre, una convocatòria estatal, on tota la comunitat educativa -des de preescolar fins a universitat- està cridada a defensar una escola pública i de qualitat al servei de la societat. Defensem l’educació, la cultura i la llengua catalana, lluitem per la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació.

El MUCE ens dirigim a la ciutadania per demanar ajuda, compromís i col·laboració participant en la mobilització ciutadana del 24 d’octubre donant suport a aquesta jornada de lluita manifestant-nos en defensa l’educació pública, front les polítiques que l’amenacen, i mostrant rebuig a la LOMCE i a totes les mesures que suposen un retrocés en l’àmbit educatiu.

 

Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE):

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) – Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) – Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) – Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) Federació d’Educació de CCOO – Federació d’Ensenyament de CGT – Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) FETE-UGT -Sindicat d’Estudiants (SE) – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) – USTEC·STEs (IAC)

 

 

Em sembla que no comencem bé

Octubre 23, 2013

Fa uns dies dèiem en un article publicat al Diari de  Vilanova respecte al debat de les taxes de l’any vinent que ben aviat haurà de tenir l’Ajuntament com evident primer pas per la confecció dels pressupost per la ciutat  .

“El govern es manifesta optimista de cara a l’aprovació de les ordenances proposant un augment moderat de les mateixes   i fonamenta la confiança  -almenys pel que s’ha pogut escoltar- en el treball que s’ha fet de la tarifació social que podria ajudar a atraure al vot positiu de determinats grups. Caldrà veure però la viabilitat i sí realment són socials les tarifacions que proposa el govern i també veure com  realment recull l’esperit en que es van presentar aquestes modificacions de les ordenances. Si això és suficient per garantir un acord amb la puja de les taxes i impostos municipals ja ho veurem, perquè per altra banda em sembla que hi ha una certa desconfiança per part, almenys d’alguns grups  de l’oposició, per l’ incompliment reiterat del govern dels acords que es formalitzen.”

 Ara llegim que l govern municipal presenta unes taxes que s’enfilen per damunt del L’IPC i es situen en augments entre el 3 i el 4%.

No és l’augment moderat que deia el govern i si es suma als augments ja consolidats i encara més previstos de cara al  futur immediat  de l’electricitat o l’aigua fa que la pujada  global dels serveis sigui excessivament elevat i encara més pels sectors menys afavorits – recordis que els pensions pe exemple ja no es regulen per l’IPC ni la majoria dels convenis prenen aquesta data d’augment dels preus com a referència per la seva revalorització.

O el govern municipal de CiU ha llençat un globus sonda per començar la negociació des de molt amunt i tenir marge de rebaixa per assolir un acord amb alguna altra força política o la seva proposta és gairebé una declaració d’intencions de que no voler fer  pressupost i prorrogar-lo  perquè si ens atenem al que fins ara hem pogut sentir de l’oposició , no hi haurà cap possible soci per aprovar les taxes, fet que abocaria al govern a una possible prorroga de les xifres per l’any vinent.

El govern al·lega que aquestes pujades és la única manera de quadrar els pressupostos. Sense conèixer la liquidació del pressupost actual és fa difícil que corroborar l’asseveració del govern. S’escau la necessitat de tenir més informació abans de fer prediccions.

Ara, la voluntat explicitada mesos enrere per part del govern de fer una pujada mesurada – que seria perfectament comprensible- ara no és confirma i en canvi es confirma que la voluntat , real  o figurada de cara  al negociació , no és precisament la moderació.

La negociació doncs sembla que no comença bé.

 

Al marge

Escolto ahir al Telenotícies nit que l’ajuntament de Balaguer no té diners per comprar un pal per una bandera.

Suposen quina bandera oi? L’espanyola naturalment.

Surt l’alcalde tot pinxo explicant la situació econòmic i que donada al prorroga dels pressupostos no pot compra un pal segur.

Això és noticiable? Quina transcendència te? Importa gaire al país que no hi hagi pal?

La notícia és d’aquelles per dir: Et felicito fill !, però és la “nostra”

Sol com un mussol però tossut com un ruc.

Octubre 22, 2013

Aquest qualificatius s’avenen perfectament a la posició del ministre Werd en el procés d’aprovació la setmana passada de la Lomce al Congrés de Diputats.

Sol,perquè no va aconseguir cap més suport que el del seu grup. Tenen majoria absoluta i per tant cap problema perquè la llei tiri endavant però la soledat parlamentària va més enllà de la majoria que puguis tenir.    Es tracta no sols de vèncer sinó de convèncer  i tossut perquè Werd no ha escoltat cap de les advertències que des del mateix  Consell d’Estat fins a les associacions de pares i mares li han fet sobre els inconvenients de la llei que ha portat la disconformitat patents en tots els actors que participen  en el món educatiu.

Aquets país en matèria de lleis d’educació ja en té el cul pelat. Aquesta és la setena llei de caràcter estatal que s’ha promogut d’ençà  que la democràcia es va establir a l’estat espanyol. Set lleis, set models, set canvis d’estructura curricular i set vegades que els i les professionals s’han hagut d’adequar a les noves normes. Les lleis han durat poc a diferència de la resta del món en que una llei d’educació té un recorregut llarg i només s’efectuen canvis quan la societat ho demanda massivament  o quan alguns aspectes concrets  han quedat superats  pels canvis socials i reclamen modificacions  per adequar la llei a la realitat i a la dinàmica  social .

Aquí ja veiem que això no és així. El Congrés va aprovar la llei gràcies a la majoria absoluta del PP i l’encaparrament del ministre Werd de portar-la malgrat aquesta oposició tàcita de tot el món educatiu. La llei té almenys tres dubtosos honors , el primer, és la primera vegada que una la llei d’educació només ha rebut el suport del grup que la proposava, el segon  el govern només ha acceptat una esmena  ( de UpyD que tractava encara de manera més restrictiva el tema de la llengua) i n’ha rebutjat més de tres-centes i el tercer ,és la primera vegada que aprovada una llei la totalitat de l’oposició s’ha conjurat perquè si arribessin a governar derogarien la llei. El rebuig és doncs total i la seva aplicació més que dubtosa ja que de moment ja  hi ha tres comunitats que tenen clar que no la portaran a la pràctica i segurament en faran recurs de constitucionalitat. Per tant pots ser una llei que desprès de tot l’enrenou acabi tenint un recorregut més aviat breu.

El rebuig a la Llei  creiem que ve per dues causes fonamentals. La primera i potser menys important ( sense menystenir-la) les formes. El ministre Werd ha tingut una actitud, uniformitzadora, prepotent, i superba. No ha escoltat a ningú que no fos favorable a les seves tesis, ha anorreat la discrepància i la visió diversa. La seva actitud d’ignorar les recomanacions del Consell d’Estat que veu elements de possible inconstitucionalitat per invasió del marc competencial, o l’afirmació que la llei que portava a  aprovació resolia el problema del fracàs escolar fruit de les polítiques del PSOE, no l’ha ajudat a  fer “amics” parlamentaris sinó que li ha fet perdre al poca credibilitat que li restava.

Però el rebuig ve fonamentat pels contingut de la llei ,  per la qüestions de fons. La LOMCE  no és una llei que cerqui una certa neutralitat política en favor del consens educatiu,  és una llei clarament polititzada i amb una voluntat clara i manifesta de recuperar bona part de  les competències per part de l’estat. La pèrdua competencial en la decisió de currículums de matèries i de l’avaluació i el finançament bàsicament autonòmica és una clara voluntat d’uniformització de l’estat i tallant de soca rel qualsevol respecte a la diversitat i a la pluralitat. Això afecta de manera negativa arreu ,però a Catalunya especialment, per una banda la LOMCE lamina en bona part la LEC pel que fa a  temes sensibles com la programació curricular i els nivells d’avaluació i com a conseqüència esdevé, un cop mes,( i en van…) un perill pel sistema d’immersió, que tants èxits ha aconseguit ja que el govern de l’estat és qui  determinarà les hores i la llengua en cada matèria. El que no han pogut fer fins ara, que és dinamitar l’estructura educativa a Catalunya pel que fa a la immersió lingüística, la LOMCE ho vol tornar a fer des de l’àmbit de recuperació de competències  que Catalunya té en exclusivitat.

Hi ha altres aspectes que són un evident retrocés dels avenços en matèria educativa i social que s’havien aconseguit. Ara amb la LOMCE la religió torna a tenir un pes important com matèria avaluable o la potenciació de recursos a les escoles privades fins i tot a aquelles que segreguen en funció del gènere o amb la possibilitat de construir escoles privades en terrenys públics. O aspectes més de fons com la pèrdua de capacitat de participació de les famílies i la pèrdua de pes dels Consells Escolars. En fi una regressió clarament ideològica.

En definitiva rebutjar la llei  es tractar de seguir la batalla per preservar alguns principis bàsic del que ha estat històricament a Catalunya els fonaments de l’escola :

La garantia de la universalitat i de les oportunitat per tothom

La garantia de la continuïtat de la immersió lingüística no sols com una eina pedagògica sinó també de cohesió social al nostre país

La garantia de que el treball dels professionals es pugui seguir exercint amb les garanties de poder treballar amb plenitud de possibilitats i amb una formació cada cop millor i amb els recursos que calguin.

La garantia de que l’educació esdevé una instrument cabdal per la cohesió de la nostra societat i de sortida de la crisi de manera potencialment millor.

S’ha quedat sol com un mussol però tossut com un ruc, Werd passarà a la història com el ministre que va tenir la possibilitat de millorar l’educació i va acabar fent una llei que segurament no s’acabarà portant a la pràctica.

Així ho desitgem.

Publicat a l’Eix Diari el 21.10.13