Cada dia és festa.

by

Segur cada dia és festa. Diàriament es celebra alguna commemoració o segur que hi ha qui es lleva i està de festa. Però més enllà del joc de paraules o les interpretacions que anem fent de les paraules dies i festa , Cada dia és festa és el títol del nou llibre del Bienve Moya. El llibre està editat  per l’editorial Barcino i compta amb l’aportació de la Fundació Lluis Carulla i del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Aquest Museu té una col·lecció sobre temes etnogràfics que  apleguen treballs sobre al vida al camp. És evident que bona part  de les festes estan associades, en els seus inicis i primigeni desenvolupament , al pas del temps i als cicle de la natura.

La trajectòria de Bienve Moya en el camp de la cultura popular és extensa i molt fruitosa . I això és així perquè el Bienve Moya no només és un teòric que escriu llibres fent elucubracions – que també en fa , eh- sinó que ha trepitjat el país coneixent i analitzant algunes de les seves tradicions festives més arrelades  . D ‘ençà els anys seixanta ha participat activament en la festa , en la seva anàlisi i la dissecció d’usos i costums festius , en la seva projecció i sobretot en la seva recuperació,  treballant i recreant la festa  a partir de cercar la combinació equilibrada entre la tradició , entesa com la posada en escena novament aquells valors cívics i socials que venen de lluny, amb la necessària adequació als interessos de la societat d’avui. Ho deia  fa poc l’escriptor Manuel Cuyàs quan parlava de moltes coses referents al seu llibre El nét del Pirata i feia esment als  “correfocs” i manifestava que ara hi ha  joves que es pensen que aquesta activitat festiva ve d’una tradició mil·lenària i afegia que de mil·lenari res de res  perquè els correfocs  eren un invent del Bienve entre altres persones..

Avui la festa és com és, la fem com la fem, perquè hi hagut qui la ha pensada, l’ha viscuda i l’ha construïda recuperant els vells valors  de la socialització al carrer, han pensat en trencar rutines esterilitzants, buscant els  motius reals de celebració conjunta i de diversió  col·lectiva, i ha sabut adequar-la a les necessitats d’avui en dia, han trobat la litúrgia necessària, l’imaginari comú, prescindint de modes passatgeres evitant els elements uniformitzadors i destacant al singularitat i les referències pròpies , deixant de banda elements  que poden enlluernar però que són superflus, reivindicant  una certa autenticitat  tot invocant  els referents immaterials i el  sentit de la cohesió social en un àmbit concret amb noms i cognoms  i de referents geogràfics i personals , també, concrets. I en Bienve Moya és una d’aquestes persones que des de fa anys ha treballat per dotar al País d’una manera pròpia de fer festa de celebrar aquesta “celebració humana i, en tant que humana arbitrària” com s’expressa en començar el llibre. No ha estat fàcil fer-ho. En Bienve  ha fet un  trajecte llarg  combinant la reflexió , l’estudi teòric i la pràctica de la festa i de la cultura popular;  tot plegat ha possibilitat nous criteris, ha fixat  objectius plausible a la nostra festa, ha generat corrent d’opinió, en definitiva ha exercit un mestratge sòlid i reconegut que ha de servir perquè les generacions actuals de “festers” coneguin les arrels de les celebracions i alhora els permeti fer les modificacions, les actualitzacions, els canvis  necessàries per mantenir la vitalitat i l’actualitat de la festa. Però si això , aquesta feina és prou important ens sembla que encara ho és més perquè  ha sabut lligar de manera natural  el concepte de cultura popular com un dels pilars fonamentals de la cohesió social de la nostra societat i ha donat referents clars que són àmpliament acceptats. Una de les darreres aportació, al marge del llibre que comentem,  d’en Bienve Moya en el  camp d e al cultura popular ha estat confeccionar i   coordinar l’exposició : La festa popular, la catalanitat cívica. L’exposició es divideix en cinc etapes i va recollint els fets predominats en la política i al situació el país i el model festiu que es va implementant de manera natural i cívica.

És evident que la festa té un significació en moments en que la situació política està fonamentada per règim autoritaris , la festa pren el paper substitutori de moltes accions , quan el sistema polític es normalitza democràticament la festa pren un to molt més lúdic. Repassar al llarg de cent anys el panorama festiu popular comporta que al final hi hagi un mapa del país a on es visualitzen els diversos models festiu i les àrees d’influència que tenen. Confiem en que ben aviat la podrem veure a Vilanova.

 El llibre Cada dia és festa no té la voluntat de convertir-se en una mena de guia Repsol de les festes, sinó que recull un conjunt  de celebracions seguint el cicle anual de les estacions i en fa un seguiment destacant-se aquells aspectes que les fan singulars ,que són festes referencials pel seu model en amplis territoris. De cada festa esmentada se’n fa l’oportú comentari que en alguns moments estan recoberts d’una certa i fina ironia i també hi ha un ric anecdotari relatiu als usos i costum festius i a situacions peculiars com la que ens descriu a l’il·lustre filòsof Eugeni D’Ors perseguint els marrecs del Baix a  Mar vilanoví entre ells el mateix Bienve per “ haver participat en ràtzies juvenils als ametllers del mas contigu a l’ermita” ( Sant Cristòfol, clar) La imatges és impagable, carregada d’aquest humor que diuen  propi dels vilanovins.

Per llegir el llibre però no cal ser un seguidor fidel i compulsiu de les festes del país, la quantitat d’informació, de  reflexió a l’entorn del fet socials festius, d’ històries de patrons i celebracions és prou atractiu per degustar-lo sense  que, amb la seva lectura ,vulguem planificar cap recorregut de cap de setmana resseguint les festes del país. Un plaer de lectura, un llibre fresc sobre la cultura popular i del descobriment que ens fa al país per gaudir de la festa.

El llibre constitueix doncs una nova aportació al coneixement de la festa i la significació al país. La ma destra i experta del Bienve és la garantia de que ens trobem davant una nova obra de referència en el camp de la cultura popular.

 

Publicat al Diari de Vilanova,el 10.10.14.

P. S.

A les primàries d’ahir per triar el candidat del PSC a l’alcaldia de Vilanova el resultat va ser Juan Luis Ruiz 595 vots, Teresa Llorens 512 vots. Ja hi ha candidat doncs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: