Honor merescut

by

A instàncies del Xavier Capdet vaig formar part i vaig contribuir modestament  al grup que va fer un treball al voltant de les entitats que han sol·licitat , d’acord amb la normativa sobre honors de l’ajuntament ,  la concessió de la medalla de la ciutat al Francesc Xavier Puig i Rovira, i també en les gestions davant de la regidora de cultura que va acollir ,des del primer moment, amb interès la iniciativa. Ho tornaria  fer a ulls clucs perquè crec que sí és una concessió adequada i encertada en funció del propi reglament i dels valors i treballs de la persona homenatjada.

L’esmentat protocol fixa amb claredat el criteri de concessió ja que parla de que la seva concessió es farà a les persones “ que hagin contribuït a augmentar el prestigi de la ciutat des del punt de vista de les més variades formes de l’activitat de les persones…”, I en aquest sentit em sembla perfectament justificada la demanda de les entitats i la concessió per part de l’ajuntament   d’aquest honor en sessió plenària i amb posicions contràries  a la concessió, minoritàries tanmateix , respectables però en absolut compartides i amb alguna abstenció respectable, també,  però sorprenent .La concessió és  un just  reconeixement a la  tasca de Puig Rovira  al llarg de la seva trajectòria professional, intel·lectual i en la seva actitud  cívica en la seva tasca  pública  i alhora ser, també, el  deixar testimoni de la gratitud col·lectiva expressada per les entitats i per moltes persones que a nivell individual reconeixen   la feina  ingent en diverses matèries de caràcter local i també a nivell de país.

Han estat diversos col·laboradors , redactors i el mateix director del Diari que han glosat la polièdrica figura de F. X. Puig, ho han fet valorant els seus treballs en diversos camps com són la historiografia local amb títols certament importants com el mateix Diccionari biogràfic com els seus treballs sobre història contemporània que han ajudat a  conèixer i comprendre els fets més importants de la nostra ciutat, les seves causes i les seves conseqüències , i també la seva extensa i prolixa obra referent a les arts plàstiques. Des de la presentació de nombrosos  catàlegs, mai no ha  tingut el “no “ per ningú que li demanés alguna introducció en el catàleg o en  l’exposició fossin novells o consagrats, fins a treballs de recerca molt més aprofundits d’alguns artistes rellevants contemporanis i de la seva obra. Ricart. Cabanyes, Ràfols…

Subscriuria bona part de les coses que s’han dit en aquest articles publicats sobre la seva figura i la seva obra. Però des d’una aproximació personal  hi ha tres aspectes que voldria posar en consideració.

Primer, la seva capacitat de treball que li ha permès seguir la seva trajectòria professional combinant-la amb una fruitosa obra d’investigació i treball de recerca. D’una extraordinària erudició, potser una de les persones que emmagatzema més informació sobre la història de la nostra ciutat fruit d’un treball d’acumulació de coneixements, treball i recerca continuada metòdica i rigorosa. Però si el treball possiblement és inherent a molts investigadors voldria assenyalar que el cas de Puig- Rovira va acompanyat de  la generositat que sempre mostra compartint informacions, cedint materials, proposant línies de treball. Ho he pogut comprovar recentment amb dues investigacions diferents, una sobre un desconegut però molt  “interessant” com Humbert Pardellans que està fent  el professor Xavier vall i un altre treball que està fent l’ historiador santsadurninenc Marcel Gabarró sobre la separació de Sant Sadurní de Subirats. En ambdós casos ha aportat les informacions  i documents que tenia  de manera desinteressada. Aquesta voluntat de compartir engrandeix encara més la seva feina.

Un segon aspecte que sempre m’ha semblat destacable és la seva participació en la fundació de la revista El Ciervo ,una revista que va marcar la pauta del compromís entre el cristianisme i una visió social avançada i de progrés col·lectiu. La revista fundada a l’any 1951 – que alguns anotin la data- que encara s’edita avui  té una declaració de principis ben clara , no enganya inequívoca  sobre el seu compromís,El Ciervo no pertenece a ningún grupo mediático ni está afiliado a ninguna corriente ni partido político. Al ciervo le gusta andar suelto. Cada colaborador dice lo que quiere. Su única referencia es una inspiración cristiana, con muy poco interés por las disputas eclesiales”.  La nòmina dels seus fundadors i col·laboradors és significativa d’aquest “andar suelto”, els germans Gomis, Alfonso Comin, i en l’actualitat Toni Comin, J. A. González Casanova. Compromís doncs des d’un cristianisme viscut com acció social.

I un tercer aspecte que personalment considero potser el més rellevant és el seu compromís en el servei públic, el seu treball pel “comú”, per la ciutat amb un profund sentit cívic, fent-ho des de l’administració o en el treball en institucions i entitats significatives. El seu pas per l’ajuntament de Vilanova ens va deixar nous equipaments educatius, el primer Institut d’Ensenyament Mitjà que es va construir a diguem-ne comarques va ser aquí per iniciativa seva , la tasca poc coneguda d’intervenir en  situacions de conflicte i de situacions patides  per alguns vilanovins, el seu treball incansable a la Universitat a Vilanova, Manresa i a la gerència de l’UPC , els seus contactes en el Madrid universitari,  la seva presència activa en la remodelació del Museu, física però també de mentalitat  des de la presidència del Patronat , la defensa aferrissada dels bens patrimonials de la institució, la presidència de l’IEP… En fi, Puig  Rovira ha exercit sempre  la seva condició de vilanoví, de ciutadà com una expressió d’una dedicació cívica i cultural a la seva ciutat.

Tothom porta una motxilla a l’esquena carregada d’experiències actituds , treball, projecció…i de la que porta Puig Rovira en poden sortir moltes coses positives per la comunitat, per la ciutat  i això és el que avui es valora i s’homenatja.

Sé que Puig Rovira ja havia declinat en altres ocasions iniciatives que volien atorgar-li el mèrit que ara se li reconeix. Sé que no li agraden les litúrgies de l’afalac innecessari, però aquest cop crec que es fa justícia i el seu nomenament honra el protocol de la medalla de la ciutat. Modestament i amb tot el que significa i en front d’altres opinions més que respectables, em sento avui content de que es reconegui en nom de la ciutat des de la més nostrada institució, l’ajuntament  una, entre altres, naturalment,  de les persones  importants de la Vilanova contemporània.

Felicitats!!

 

Publicat al Diari de Vilanova, el 17.10.14

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: