La ressaca lògica.

by

 Totes les grans celebracions tenen la consegüent ressaca.

Aquesta ressaca es pot expressar de moltes maneres, a alguns els agafa per una imparable verborrea i a altres com a Rajoy  els afecta  amb un silenci catatònic.

Escoltar al portaveu del PP i ara eurodiputat Esteban González Pons, dient que espera que avui hi hagi un creuament de cartes, la de Mas a Rajoy demanat començar un procés de negociació i la de la fiscalia anunciant l’ inici d’accions judicials contra Mas i tres consellers més, és realment la mostra de que a vegades la ressaca comporta actuacions que sembla que hom s’hagi begut l’enteniment.

Si la fiscalia actua serà un pas més en fals com ho va ser portar al constitucional el procés participatiu, genera un revulsiu i l’efecte contrari més ampli entre la ciutadania que reclama diàleg i entesa i que malgrat les diferències que es puguin tenir amb el govern de Mas no creiem que hagin incomplerta la llei ni que se’ls hagi de  tractar de delinqüents.

Però també hi ha aspectes positius de la ressaca del 9-N, i això ho percebran el funcionariat que recuperarà la segona paga extraordinària ( de moment no recuperen el perdut aquests anys) i els laboral tornaran a recupera el 15% de feina i sou que ara tenien reduït. Primera conseqüència del 9-N. Potser si que això serà l’arcàdia quan siguem independents. Perquè si amb un resultat com el de diumenge les finances permeten a diferència d’altres anys ,i amb una situació  semblant , tornar a  pagar l’extra , és que de cop i volta la disponibilitat econòmica sembla que ja no és tant magre com ens feien veure… potser ja podem lligar els gossos amb llonganisses.

I de resultat i de projecció del que en una consulta diguem-ne , per dir alguna cosa “normal” és a dir amb tots els ets i uts garantits i amb una pregunta clara sí o no  a l’ independència de Catalunya , el sí es  situaria encara per sota del 50%, ep, això en els interpretacions dels experts en demoscòpia. Que analitzen, absències i presències a les urnes, percentatges de participació, distribució territorial…. En fi encara cal l’empenta final. Encara cal aquells darrer esforç de quan ja no et queden forces però que és absolutament imprescindible per vèncer però també per convèncer per obtenir una majoria sòlida, clara, i amplia que no ofereixi cap mena de dubtes. I això només ho sabrem amb una consulta , amb referèndum amb una pregunta ben clara  i concisa.

I naturalment i com és del tot lògic la ressaca post 9-N arriba als partits i amb força i de manera que fa reflexionar i que fa que hagin de sospesar amb mesura els moviments que han de fer en el temps immediat i a mitjà termini.

Hi ha una coincidència gairebé indiscutible Artur Mas surt molt reforçat desprès del 9-N. I possiblement la seva omnipresència a les televisions el dia 9 és el seu primer pas de la campanya electoral que segurament al vol més llarga dels que la volen els seus , fins ara , socis d’ERC.

CiU tornar a parlar de la llista de País ( crec que seria un error perquè el país es avui encara més plural) , o del President  com allista unitària, fet que segurament els altres forces polítiques no veuen massa clar i per tant una llista amb Mas i altres personalitats de centre i centre esquerra podria ser una proposta guanyadora desprès del 9-N. Caldria ara veure i seria molt interessant si les enquestes segueixen donant una victòria tant clara d’ERC. Ho dubten ja els principals analistes polítics del país. I d’aquí possiblement la duresa amb que Junqueras respon a aquest dies a Mas en algunes com pe exemple la lògica voluntat de negociació amb Rajoy que proposa el President  qüestions i a voltes sense  esmentar-lo.

IC-V, també allunya les eleccions i parla d’uns pressupostos més socials..

El PSC deixa de banda la consulta pactada , legal i vinculant i s’apunta a la reforma de la constitució, i comença a definir-la i realment queda per sota de les expectatives que fins ara podíem arribar a tenir. La qüestió és is a al vista dels resultat de diumenge – sens e valor legal però si real com deia l ‘escriptor Suso del Tora en un article magnífic, la tercera via pot ressuscitar.

I mentre C’s, Vox, UPy D es desboquen i van a la caça major…

I el PP també vol segui judicialitzant una qüestió que es política.

Desprès del 9-N semblaria lògic que la via política fos la més important però amb un Rajoy en silenci i altres del PP llençats a tota velocitat per la vida de la denúncia fiscal es fa difícil de pensar que la lògica i la raó s’imposarà.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: