Passejada per les masies de Vilanova.

by

Fresqueta de sortida però ben aviat amb l’esforç de caminar i agafant el ritme ja ens hem de treure part de la roba d’abric.

Passejada per algunes de les masies de l’entorn de la ciutat, masies que reflecteixen un passat d’una agricultura i ramaderia potent, d’una economia rural força reeixida . Aquets cop hem voltat per algunes que estaven l’ entorn del camí que des de Vilanova anava cap a  Castellet i Canyelles travessant la serra de Bonaire.

Enfilem el camí ep camí dels Escalons , la sínia de la Plana, i antigues estables de vedells  ara reconvertits ens menen fins a la Figuera, antiga Masia ara reconvertida,també, desprès d’un litigi amb algunes normatives  de l’ajuntament, en restaurant, travessar la urbanització el Pas el Bou i sortir ja a camp obert.

Passat el Mas Torrat deixem a la dreta el camí  del fondo de els Mesquites , més endavant trobarem a l’esquerra en al direcció e la marxa el trencall del Mas Roig  , a la dreta hi ha el camí  del Mas de la Miquela i seguim el de l’esquerra  que és el que porta a Cal Baró, camí va fent retombs i alguna lleugera pujada  passen per diverses edificacions que segur que van tenir èpoques millors, alguna amb pretensió de xalet de muntanya i altres de més precàries. La majoria abandonades i cartells de “se vende” el camí va just per sota de la Serra de Bonaire i  anem passant pel  final de diversos fondos com el del Cosó, Cal Baró o el Gran de la Serra de Bonaire, aquest fons tornen a tenir una vegetació notable en alguns hi ha murs de contenció molt ben feta. De cal Baró trobem informació en el cens de masies de Vilanova: Masia situada vora el límit de terme amb Castellet, al sud del pla de les palmeres, en una zona que era de la quadra de Rocacrespa. En els anys seixanta la casa restava tancada i va acabar essent abandonada, començant el seu deteriorament irreversible. Existeix la possibilitat que aquesta masia fos coneguda segles enrere com el mas de la Miquela. Avui resta abandonada però encara resisteix en condicions acceptables pel temps que ha passat sense ser habitada.

Passada la masia el camí fa un gir pronunciat  entre algunes construccions fins el camí  de Castellet que ens portaria al  Balcó o a les Mesquites cal travessar un parell de torrents, el de Baró i el del fons d’en Coloma.

Arribats al trencall de camins, aturada per esmorzar i per tornar seguim el camí que ens portaria  Canyelles passant pel Mas de l’Artís. Passem entre vinyes que groguegen abans de perdre els pàmpols. El camí va pujant fins la carena que separa del fondo del Mas de l’Artís. Al fons algunes construccions ja de les urbanitzacions de Canyelles. Reprenem el camí del Mas en baixada cap a  Vilanova, molta humitat en ser obaga.

Arribem a la cruïlla amb l’autopista i tornem pel Padruell i enganxem amb el camí del torrent d ela Pastera , però ens desviem pel camí de la Masia en Cabanyes, passem per la Masia del Toros que no té un aspecte massa cuidat , i admiren els camps d’horta que va resseguint el camí. Carxoferes a dojo. Comencem florir, també algunes faveres primerenques.

Hem constatat al llarg del camí que tot plegat sembla que va una mica avançat, camps llaurats no fa ni dues setmanes ja comencem a verdejar amb brots de les plantes, la farigola i el romaní  broten de nou i les cireretes d’arboç segueixen pletòriques.

En fi… tot plegat fa bo de veure.

Retorn a Vilanova per la Masia en Cabanyes, el camí en alguns punts , sobretot en el seu inici sembla que s’està descalçant, s’ha enrunat part del contrafort que el sosté. Potser caldria posar-hi remei abans de tot el camí es vegi afectat.

I una nota al marge, a l’esplanada d’entrada al bosc hi ha un seguit de contenidors de la brossa, En un d’ells un descerebrat va pintar-hi “moros aquí”. Recordo que fa anys tenint alguna responsabilitat pública vaig demanar que traguessin la pintada, o bé no me’n vaig sortir o el descerebrat insisteix. Seria desitjable que de la sensibilitat dels que treballen a la recollida d’escombraries o de la sensibilitat del  mateix Consell Comarcal ho traguessin. Ofèn a la intel·ligència.

En fi una bona caminada entre masies, camps llaurats, trets dels caçadors ( en abundància) que et surten per on menys t’ho esperes,  i vinyes que entren de nou en l’actiu repòs de la tardor i de l’ hivern.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: