De lectures

by

Música de Cámara

Rosa Regàs.

Premio Biblioteca Breve del 2013

Editorial Seix Barral Barcelona, 2013

Aquesta nova novel·la de Rosa Regàs narra una història d’amor entre dos joves en la postguerra espanyola

Història que té un final desencadenat per un entorn contrari a la relació però té una nova possibilitat vint i cinc anys més tard en retrobar-se els protagonistes de manera que tenen l’oportunitat d’aclarir vells malentesos i velles ferides per tancar.

Rosa Regàs és una autora consolidada que ha obtingut ja diversos guardons importants al llarg de la seva trajectòria. Llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona ha treballat durant molts anys en el camp editorial va començar a introduir-se  en aquest món a l‘editorial Seix Barral i més endavant va fundar el seu propis segell, conegut com La Gaya Ciencia on va publicar obres d’autors importants però en aquell moments poc coneguts. Entre la  seva nòmina d’autors hi podem trobar a Maria Zambrano, Vazquez Montalbán, Juan Benet o Javier Marías.

Durant la transició política va editar un seguit de llibres divulgatius de les diverses ideologies polítiques i sobre les institucions claus en la democràcia, aquesta col·lecció de Divulgación Política va obtenir un considerable èxit i va ajudar a popularitzar el debat polític.

D’entre la vintena de títols que ha publicat fins avui en destaquem: Azul, que va guanyar el premi Nadal, en la seva cinquantena edició a l’any 1994, a l’any 1999 va obtenir el Premo Ciutat de Barcelona per Luna  lunera on explica part de la postguerra barcelonina amb motius autobiogràfics. A l’any 2001 va obtenir el premi Planeta per la novel·la La Canción de Dorotea que és la història dels descobriments que l’autora va fent dels records que trobarà en una casa que ha heretat dels seus pares. Va obtenir també un notable èxit la seva novel·la relat Diario de una abuela de verano, de la que se’n va fer una sèrie de televisió.

Es col·laboradora habitual dels mitjans  de comunicació i ha participat activament en política, sobretot en projectes de  defensa dels drets humans. Va ser Directora de la Biblioteca Nacional, el seu cessament li va comportar una agra polèmica amb Cèsar Antonio Molina, llavors ministre de Cultura. En les eleccions municipals de l’any 2011 va anar a la candidatura socialista però va renunciar a la seva acta de regidora abans de prendre possessió del càrrec.

La novel·la Música de Cámara comença amb el retorn d’Arcàdia  a Barcelona, els pares exiliats republicans a Tolosa han mort en un accident de tren i en quedar sola la seva tia la recull i la porta a Barcelona, Arcàdia viu el contrast entre el seu Lycée i l’ambient de llibertat que hi podia respirar i l’escola de monges a que la porta la tia. L’opressió i repressió de les monges, l’actitud dominant de la religió li són llunyanes. Arcàdia es refugia en els seus estudis musicals ajudada per Tobias un amic molt especial de la seva tia. Casualment coneix a Javier, estudiant de dret i fill d’una família rica i benestant, important dins del règim franquista, i entaulen una amistat que derivarà en amor i en matrimoni contra l’opinió dels pares d’ell que no acceptaran mai a aquella filla de refugiats i per damunt de tot per la seva actitud de rebel·lia davant la pretensió de que s’acomodi a la voluntat de la família i sobretot als costums d’una burgesia benestant que, flirtejava amb el règim mentre s’enriquia, sense cap mena d’escrúpol. La personalitat i sobretot l’anhel de llibertat personal de l’Arcàdia comportaran problemes en la relació, la seva negativa a seguir els postulats d’una determinada església i la manera de viure el matrimoni, la seva voluntat de poder trobar alguna activitat plaent i que li permeti trencar el seu cercle social, el lent abandó de la seva carrera musical la porten fins el límit. I el límit és una relació amb un amic del seu marit i la consegüent reacció repressiva, venjativa, amenaçadora  i xantatgista  del pare de Javier que la porten a abandonar de manera sobtada Espanya i retornar  a França.

Vit i cinc anys més tard Javier i Arcàdia es retroben i és l’hora de passar comptes tant a nivell personal però també a nivell de la situació polític del país. Retrobament intens, de duresa dialèctica, d’amor no tancat, de buidar el pap, de desmuntar el passat, de justificacions innecessàries, de sinceritat esquinçadora … i acabar a una esperançadora : “El final estaba todavía muy lejos y los más complicado  y difícil no había echo más que empezar”. Hi ha segones oportunitats?

La novel·la enfronta dos mons oposats, la dels republicans fills de l’exili amb els fills del qui van guanyar la guerra i especulen en la pau. Dos mons enfrontats que aquí intenten, sense massa èxit aparent, reconciliar-se amb la història d’un amor que sembla condemnat des del principi.

Una visió de la postguerra amb l’asfixia d’un règim totalitari amb totes les misèries i també amb les actituds prepotents de les autoritats civils i també la gran influència que l’església tenia damunt aquesta societat. Aquesta visió contrasta amb la segona part de la novel·la que és un passar comptes a la transició democràtica, sense repudiar-la, si que n’és força crítica denunciant les renúncies que es va fer, sobretot de les forces democràtiques per passar plana i refundar un sistema democràtic de convivència. No es tracta només de reivindicar els encerts i els errors de la transició sinó que es apropar-nos a la realitat que es va viure en aquells moments, ara amb temps ja se’n poden fer lectures ben diverses. El personatge de l’Arcàdia és un personatge molt ben estructurat i d’una perseverança notable que juntament també amb els altres personatges dóna credibilitat al conjunt de la narració. Escrita amb incursions de la visió dels diversos protagonistes amb el relat és en conjunt  una excel·lent novel·la que recrea uns moments difícils de la nostra història i alhora feta des d’ara també una recreació dels moments de la transició.

Recomanable amb entusiasme.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: