Pels voltants de Sant Martí Sarroca.

by

Diumenge va fer un dia lluminós, amb vent i alguna nuvolada . Un bon dia per caminar tot i que l algun cop de vent podia molestar una mica.

Hem passejat pels voltants de Sant Martí Sarroca, en un recorregut que segueix la riera de Pontons, que puja per la cinglera  paral·lela a la del castell, que segueix passant per entre camps i per masies importants del territori i que baix altre cop a la plana per acabar al Castell i a l’església.

El castell i l’església de Sant Maria de Sant Martí Sarroca  estan ubicades en el turo conegut com La Roca , damunt d’un cinglera que delimita amb la Riera de Pontons, el conjunt monumental és magnífic, restaurat amb molta cura constitueix un dels referents del romànic del  Penedès i un dels centres històrics més emblemàtics . Enguany a més celebrant-se el tricentenari dels 1714 hi ha una estela que recorda que fou una de les viles incendiades de Catalunya. Al Penedès Sant Martí i Sant Quintí va patir la repressió borbònica amb al crema de bona part de les seves cases.

La caminada l’hem començat doncs a la mateixa esplanada del Castell i hem anat a trobar la barriada d ela Roca, un conjunt de cases construïdes a la falda de la muntanya i cerquem el carrer del Camí de la Creu i el seguim fins retrobar la carretera  que hem seguit per pujar al Castell des del poble. .Seguim uns metres al carretera i ben aviat trobem un indicatiu de Camí de la Font de la Salut i el seguim.

Seguim juts a l’esquerra en trobar una masia i anem baixant fins a trobar una palanca per travessar la riera, que està seca o amb molt poca aigua. Just passar la riera trobem un corriol que s’enfila una mica i trobem d’immediat la Font de la Salut. Un espai ombrívol, amb una taula feta de pedra i l’espai de la Font que ha estat arranjat. Un conjunt de rajoles amb la imatge de la marededéu de la Font de la Salut que ens beneeix. El lloc és agradable per passar-hi una estona però nosaltres fem la foto de rigor i seguim ,tornant a baixar altre cop cap a la riera, seguim una posta molt maple just per sota de l’estimball del Castell. El camí està molt ben delimitat  una exuberant vegetació de ribera i també hi ha forces passeres de fusta que van creuant la riera , avui no les necessitem .

Aixecant el cap hi ha una vista magnífica d’una de les façanes de l’Església de Santa Maria. Un mur ens recorda que deuria existir una muralla que tancava el flanc del castell per la part baixa i una possible entrada des de  la riera. Realment aquesta visió de l’església és singular perquè l‘angle de la visió no és massa habitual, avui a primera hora amb el sol tocant-li de ple li dona una rellevància notable.

Seguim el camí, deixem alguns trencalls ,el que ens portaria al l’hospital al cementiri i girem per un camí més estret però clar i enfilem la contra cinglera del castell. Un corriol, ben assenyalat  i fresat que puja fort  travessant per sota un parell de línies elèctriques. Guanyem alçada amb rapidesa i amb esforç  i ens plantem damunt la carena. Just arribem  dalt hi trobem una bassa gran que serveix per agafar aigua els bombers. També hi ha un petit cocó ple d’aigua de les darreres pluges. Tenim dubtes de la ruta que cal seguir però finalment ens decidim i seguim  pel costat de la bassa  per una camí que té un lleuger descens- L’anem seguint entre vinyes i un bosc de pins encara petis , segurament fruit del repoblament fet desprès de diversos incendis. Des d’aquí hi ha una bona visió de la plana penedesenca i també de la carena litoral. El camí entre vinyes fan fent ondulacions però es segueix molt bé . Arribem fins a una cruïlla important de camins,estem a al Pla d’Eudald, seguim aquesta nova vista cap a ponent. Seguim entre vinyes i amb diverses construccions per guardar eines , antics marges que denoten una activitat agrícola de fa molts anys. En una d’aquetes barraques parem a  esmorzar. Tenim dubtes sobre si seguim el camí indicat. L’arribada d’un “quad” que s’atura a la nostra indicació i podem fer la consulta. La nostra pregunta és si anem bé per a anar a Sant Martí , la resposta és afirmativa però amb un espontani “Queda molt eh!”. Val, però anem bé. Certament pels nostres càlculs queden encara més de cinc quilòmetres.

Seguim pel camí ample que era la Carrerada de Santa Coloma, anem deixant trencalls i travessem alguna petita reia i baixants d’aigua, No deixem mai la direcció de ponent i distingim ja la masia de Can Grau, i Can Bermelló. Dues gran masies, de els que ja hi havia notícies el segle XV. Des d’aquí podríem baixar directament cap a Sant Martí com ens indica un avia molt amable que surt de la Masia en veure’ns , però just passada la Masia  trobem una gran alzina que immortalitzem amb una fotografia , al costat hi ha un camí que  passa entre el bosc i ens porta al cap d’una estona al barri de les Cantarelles amb diverses cases i masies . Trobem caçadors, al llarg del recorregut n’hem vist o sentit alguns els que trobem arribant a les Cantarelles, estan entaulat i fent un von esmorzar.

Baixada ràpida  recuperant els senyals el PR que havíem deixat en arribar a la carena (la ruta que hem seguit està senyalitzada amb una senyal verda fosforescent). El camí segueix baixant fins travessar per un pont la Riera de Pontons i arribem a  Can Vallès, una magnifica construcció, senzilla i austera de línees però molt ben conservada, emblanquinada deu fer ben poc . Era un antic molí fariner i encara quedem vestigis de l’activitat com una xemeneia i també els antics magatzems.

Estem ja  a la pla i veiem en mig de vinyes i alguna olivera l’ermita de Sant Joan de Lledó una ermita de planta romànica que ha tingut moltes modificacions però encara te elements identificadors de la primigènia construcció. L’ermita estava en terra de fronteres i em mig del camí que ens portaria  Torrelles, sembla que només hi ha culte el dia de Sant Joan.

Retor ràpid fins sota el castell l i pujada fins arribar altre cop a al Plaça. Ara amb més animació.

Un recorregut entre vinyes, amb colors tardorals , alguns arbres passant del groc rogent al marró suau, les vinyes somortes , Combinació de  diversos paisatges  el recorregut magnífic en aquest moment de l’any  que ha fet exclamar a una de la companyes de ruta : Penedès de tardor en estat pur!!!  .

Magnífic concepte que resumeix les sensacions ,té tota la raó del món!

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: