Silencis que pesen

by

Sobre el silenci administratiu , en positiu o en negatiu se’n podria fer un llibre. De fet hi ha molts apartats de llibres sobre l’administració que versen sobre aquest fet, el silenci administratiu que genera controvèrsia i a vegades dubtes sobre el real comportament i la intencionalitat de l’administració.

De silencis també n’hi ha de còmplices, de prudència de renúncia i també  politics  i de moltes coses i causes  més.

Però el silenci polític és o pot ser  alhora una clara declaració , sense paraules, però de posicions, opcions, acord  rebuig molts clares o d’un dubte palmari .

Qui calla – silenci- atorga, diu la tradició oral. Però no sempre és així.

Aquest dies n’hem vist ( escoltats) forces de silencis.

El paradigma més evident ha estat els dies que Mariano Rajoy ha estat per parlar. Fins  cinc dies desprès del 9-N no ha trencat un silenci que ja era un clamor extraordinari.  Tothom esperava que  pronunciés algunes paraules. Desprès el que ha parlat no ens ha convençut  i suposo que a molta gent tampoc. Per dir que ara vindria  explicar-se perquè no l’entenen és com no dir res. Hagués valgut més que romangués en  el silenci.

Però avui voldria comentar els silencis estranys, tristos del PSC del nostre territori. Fins ahir al vespre ( potser avui hi haurà posicionament i tot el que dic ja ni valdrà) no havia vist en el lloc Web ni he escoltat cap comentari dels corresponents dirigents al Penedès sobre dos temes de rotunda actualitat.

En primer lloc l’absència de cap comentari sobre la celebració el 9-N. Ja sé que el PSC no donava suport de manera corporativa a la consulta, tot i que molta militància va anar a votar, però aquests posició legítima tanmateix no impedeix que es doni l’opinió que es valori el que ha estat una mobilització política única i singular del nostre país. Segur que saber i conèixer l’opinió d’un partit fins ara important era una necessitat de molta gent, votants , simpatitzants o ciutadans interessats.

Pot un partit que vol ser el primer partit del nostre territori romandre en silenci davant aquesta celebració en que hi van participar una quantitat de ciutadans i ciutadanes més que notables.?

No hi té res a dir?

No ha de valorar la presència ciutadana als instituts per donar la seva opinió?

No cal analitzar la participació? Ni el paper del voluntariat?

Què en pensen els dirigents territorials del PSC del resultat?

Els il·lustra en alguns aspectes de la nostra societat?

No hi ha res a dir?, insisteixo

No mereix una opinió política una mobilització com  mai i estructurada als pobles i ciutats del Penedès ?.

Salvant distàncies, que en son molts, salvant els diverses situacions en els primàries de Vilanova han vota un miler llarg de persones, ara es són més de 20.000. No cal fer comparacions però sí almenys valoracions polítiques.

Ha quedat el  PSC sense opinió respecte  esdeveniments de caràcter politics i esdeveniments prou importants al nostre país.

O es que no sap què dir?

I un segon silenci que clama al cel és el que s’ha produït al voltant de la renúncia de la Lluïsa Romero del seus càrrecs institucionals i polítics. Més enllà d’escoltar algunes opinions autoritzades de l’agrupació de Cubelles a la que pertany la Lluïsa Romero no hi ha hagut cap paraula de l’ actual direcció territorial. Cap dirigent qualificat a  sortit a  explicar al situació i a valorar-la.

Com a mínim a fer-li costat  tot i que no compartís els fets i els rebutges però hi ha una consideració humana que també cal que els dirigents del partit tinguin.

La regidora i cap de llista in pectore de Cubelles ja ha plegat, ja ha reconegut en part el seu error , potser hagué estat bé que haguéssim escoltat les paraules d’alguns responsable valorant la situació, les mesures que s’han pres i sobretot fer costat des de la perspectiva humana  perquè la regidora, que malgrat ara plegui per una situació incòmode per tothom i que segurament no hagués hagut de passar , ha treballat de valent pel PSC. No s’ha de dir res en un moment complicat per una regidora socialista?

En fi, hi ha silencis que clamen al cel.

Si els silencis són volgut és que no hi ha cap cosa a dir i a oferir, però si són per la inèrcia esterilitzant ja és més preocupant.

Qui no te res a dir en aquestes circumstàncies poc ens podrà dir en altres.

Hi ha silencis que per si sols defineixen a qui calla.

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: