Envejeta…

by

No cal dir que entre els defectes dels imperfectes humans hi ha l’enveja.

Fins i tot en la nostra civilització cristianooccidental està considerada com un dels set pecats capitals. Sí que és veritat que és el sisè i potser dintre de la capitalitat del pecat hi ha una certa venialitat en el càstigs i en les conseqüències …..

Però vaja no ho banalitzem és d’aquells pecats greus que requereixen una confessió, una penitència i el natural  i obligat  propòsit d ‘esmena si volem que s’esborri la negror de la nostra ànima.

Totes aquestes consideracions provenen sens dubte de pòsit  dels anys que havíem estudiat catecisme i ens alliçonaven sobre la nostra manera de comportar-nos en públic, en privat i en comunió amb els altres.

Tirem de Viquipèdia: “L’enveja és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom, sigui material o no, que posseeix una altra. Ha estat catalogat com a  pecat per moltes religions, ja que parteix de la no acceptació del propi estat al món i de l’ànsia de tenir”

I d’enveges n hi ha moltes i moltes manera d’expressar-les, sana, forta, vital, i d’extensió gairebé universal com diu la dita catalana:”Si l’enveja es tornés tinya, mig món es grataria”.

Però malgrat això dels pecats capitals i  la tinya he de confessar humilment que  a vegades tinc enveja.

Sí, tinc enveja de no tenir una mare a Andorra com la Mercè Pigem , que em doni 9.500 euros per comprar regals de Nadal. I qui no té enveja, oi?. Dit això però  tampoc hem sembla just que hagi de plegar per una qüestió que en diuen estètica. Qui marca els cànons d’aquesta estètica?. Estem sotmesos a la llei i és en aquesta és crec s’han de basar les consideracions dels representants públics més enllà del que ens agradi o no en cànons  estètics. Si la senyora Pigem – cal dir que la tinc en una alta consideració  i considero que és una gran parlamentària amb unes intervencions sempre acurades  i ponderades – pot portar damunt 9.500 euros i si  a sobre els hi han regalat poca cosa puc dir-hi. només que em fa una certa enveja i encara que sigui vocal del Consell General del Poder Judicial si no incompleix els precepte legals pot portar els límits de diners sense cap mena de recança i sense cap mena de conseqüència. Puc entendre que plegui però crec que fa un flac favor a entendre bé que és la lluita contra la corrupció   … En fi ho sento per ella però no negaré que  sento enveja de no poder anar a  Andorra i tornar amb 9.500 euros…

Sento enveja també d ‘aquells que seran cridat a tenir l’honor de formar la llista unitària, de país,del president,del sí-sí, si finalment existeix. Perquè a qui no li faria de bo formar part dels patriotes, que ben segur sacrificant-se,  ens portaran a la nova Arcàdia que fa temps que perseguim.

Encara no se sap quina o quines llistes de “país” hi haurà i ja sento enveja dels que hi seran ,dels que en formaran part perquè viuran el moment més excepcional de la història del país – esperem que no sigui el més decadent- I quan escoltes els noms que circulen per les xarxes encara més, estar al costat del pròcers del país, les ànimes genials, dels oportunistes de torn, també, independentistes mediàtics …..Quina enveja. I només m’ ha faltat escoltar a un polític en actiu explicar que ens imaginéssim que el Ferran Adrià formés part de la “llista” ( la mare de totes els llistes) el recoenxciemnt internacional que tindríem. La veritat no me’l imagino al Parlament fent lleis , seria difícil interpretar el que vol dir… ara si és tracta de fer una escerificació de la independència  mentre segueix el tràmit de que la seva fundació ocupi un espai dels dits naturals protegits…. Enveja, enveja i enveja.

I sí tinc enveja també de Mariano Rajoy, sobretot per la seva capacitat de fugir de la realitat d’abstreure’s dels problemes . Sensació que de tant en tant convé, segur. Pot arribar a Catalunya amb una llevantada de por i marxar sense haver-se mullat en res. Admiro i envejo aqueta capacitat de passar de puntetes per damunt de temes que el país viu amb intensitat. Res de nou, el mateix discurs d’atac indiscriminat, sense propostes alternatives que oferissin una possibilitat de cercar acords. En fi la capacitat de fugir de la realitat deu anar molt bé , aquesta tendència a l’autisme polític és envejable per superar segons quins moments de dificultats, a la llarga però, segurament  farà la fi del cagaelàstics….

I finalment dir que sento enveja, molta de la Sra. Mónica Terribas que cobra 200.000 euros l’any per donar-nos la tabarra i alliçonar-nos cada dia a través de  Catalunya Ràdio , la “nostra” radiofònica. Realment això si que és poc exemplar sobretot si ho hem de pagar entre tots plegats. Em sembla realment una obscenitat però també he de reconèixer que sento enveja, sí, puta enveja.

En fi ho confesso, enveges diverses no sé si totes sanes….

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: