Insultar sembla que , com a mínim , al futbol ja no serà gratuït.

by

L’insult és una forma d’expressió i de comunicació amb una voluntat generalitzada d’ofendre.

Hi ha insults barroers, hi ha insults intel·ligents, hi ha insults que amb fina ironia fan més mal que els directes, hi ha insults suaus, n’hi ha de moltes menes i maneres.

N’ hi ha que porten algun agreujant fruit de la consciència social més estesa són generalment rebutjables els insults racistes o el insults homòfobs o el que pretenen generar un cert odi cap a la persona insultada.

La realitat és que possiblement ningú podria llençar la primera pedra perquè ningú està net d’insult.

Qui no ha llençat algun improperi quan condueix i es troba en algun situació potencialment perillosa fruit d’ algun maldestre conductor?

Qui no ha llaçant alguna paraulota malsonant davant l’aparició en escena d’algun polític deixant anar el seu discurs?

Qui , que sigui afeccionat a l’esport, no ha llançat alguna paraula ofensiva a l’àrbitre o a algun jugador?

Qui no ha agreujat de paraula o amb gestos a algú altre?

Qui no ha fet befa de situació o de persones en moments determinats?.

Algú ha escoltat una estona la relació del nens i nenes ,i no ho diguem ja dels adolescent, en un pati d’escola. Esfereïdor.

Les injuries, els insults són moneda d’ús corrent doncs en la nostra societat, però ha arribat un moment en que fruit de situacions en que els insults s’han considerat com germen de violència.

Però també és cert que hi ha també, fruit d’algunes sentències judicials , un  tractament divers de l’ insult, és  a dir a algú que es dediqui a la política ha de suportar un major nombre d’inuslts, injúries, greuges o ofenses que un ciudatà “normal” i generalment els justes en les seves sentències es fonamentem en la sacrosanta llibertat d’expressió.

Rots tenim vives els imatges de la batalla campal entre dos col·lectius d’afeccionats (?) del Deportivo de la Coruña i el Atlético de Madrid,  que va tenir com a  resultat un mort. Dos col·lectius es citen per barallar-se , per esbatussar-se això sol ja demostra que hi ha una certa malaltia social difícilment sanable.

A partir d’aquí saltes les alarmes , es fan reunions, es llencem proclames a a favor d ‘eradicar la violència de l’esport i com a pas previs evitar els insults que es generen quan les persones entren en el magma de la massa d’espectadors.

Tothom ara hi diu la seva des de l’entrenador del Barça que en un atac de realisme diu que si es prohibeixen els insults als camps potser es quedaran sols,fins el Congrés de Diputats que ah demanat explicacions pe evitar noves situacions com la que es va viure a Madrid.

Fins i tot el Real Madrid expulsa amb rapidesa i contundència a disset socis per insultar a Catalunya i a Messi. Només disset? Costa d’entendre tanta precisió en saber de milers que cridaven aquells disset eren els inductors. Però vaja la mesura es positiva…

Cal celebrar aquesta actitud de tallar de soca rel qualsevol manifestació ofensiva cap els altres.

Es parla – i no és broma- d’elaborar un catàleg d’insults i crits que seran objecte de reprovació.

Quina serà la línia vermella d’insult acceptable o no?

Es tindran en compte les característiques, el usos i costums de cada territori amb percepcions diferent en algunes paraules considerades insults en altres?

En fi tot per millorar la nostra capacita de dialogar amb un llenguatge , sens que arribi a elogiós , però si almenys acceptable.

Però només es vol eradicar l’insult de l’espai esportiu?

Es pot dir feixista a un regidor del PP al Ple d e l’Ajuntament de  Vilanova des del públic i això s’acaba així?. És acceptable aquest insult aquí i no si va dirigit a un àrbitre en un camp d ‘esport?

No mereix també l’expulsió l’individu que vol ofendre al regidor….

Han mirat les nostres autoritats, preocupades per la profusió de els paraules injurioses en els camps d’esport ,el comentaris que es fan en els diaris digitals o a través d els anomenades xarxes socials i que queden impunes.

És llibertat d’expressió  o és una perversió del sistema?

Que ho facin que ho mirin – segura que jo ho saben-  i s’adonaran que potser eradicarem l’insult de l’esport però en canvi el continuarem mantenint i acceptant en altres àmbits d ela vida.

No és fàcil de solucionar si no hi ha una certa coincidència en entendre que volem dir quan parlem d llibertat d’expressió.

Potser si comencéssim per l’escola  d’aquí un anys aniríem millor, però, però… ….

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: