Foto de família amb la constitució com a teló de fons.

by

El Partit Popular va reunir els seus il·lustres Barons a la Granja de Sant Ildefonso per fer un acte en defensa de la Constitució davant els moviments d’alguns partits de l’oposició i d’un cert moviment social per canviar el text de la Constitució de 1978. Tots els barons autonòmics dels PP van fer lectura del Manifest de La Granja,  “Constitución: estabilidad y concordia” en defensa de l’actual constitució i ho van fer amb els diverses llengües de l’estat, com a reconeixement a la diversitat de la mateixa constitució ( bell gest carregat però de cinisme, crec).

L’acte tenia evidentment una connotació preelectoral i visualitzava que el PP està en contra de les aspiracions d’un sector que vol una modificació constitucional i bàsicament ho fa contra ,els que des de Catalunya, i en part també d’ Espanya reclamen una reescriptura de caràcter federal del text constitucional i també  contra  aquells que volen un nou procés constituent que modifiqui alguns elements de relació social i l’eliminació de la preponderància de l’economia sobre la política com es dóna ara.

El lloc escollit però no deu ser casual.

A la Granja de Sant Ildefonso a Segòvia hi havia un dels palaus d’estiueig de la família real espanyola i va ser l’indret on es va produir l’anomenat històricament “ El motín de la Granja” , una revolta militar contra la situació del moment de la regència de Maria Cristina  Borbón– Dos Sicilias.

El motí protagonitzat pels sergents del Segon Regiment de la guàrdia reial va connectar amb el malestar que era generalitzada per la manera d’implantar la regència i la política que portava el descontentament popular. Una de les exigències del militars revoltats que van aconseguir suport a  la resta d’Espanya va ser la re-instauració de al Constitució de 1812, de caràcter progressista. El resultat del cop doncs va retornar a la “Pepa i la redacció d’una nova constitució, la del 1837 de caràcter progressista i que es fonamentava en la “sobirania compartida” com en aquell moment tenien moltes de les constitucions europees , reconeixia la sobirania popular , el reconeixement els drets individuals i diverses llibertats com la religiosa ( a mitges) la d’impremta , establia el poder judicial independent i també instituïa dues cambres parlamentàries  com les actuals ( amb la lògica distància, clar) però encara ens mantenia el veto del monarca i va ser la primera constitució pactada entre els dos grans partits polítics del moment, conservador i progressista. Curiosament, com sempre passa també, un cop feta la reforma de la Constitució amb substancials avenços  en les eleccions subsegüents els progressistes van perdre aquelles eleccions.

Alguns han volgut veure la constitució actual com la que tocava desprès de la 1837, amb parèntesi històrics ben coneguts.

Per tant voler fer coincidir els actes de la reunió familiar per consagra la constitució actual  on es va produir un motí progressista sembla un cert sarcasme o una estranya paradoxa , quan precisament el que pretén el PP impedint les reformes és mantenir la constitució de 1978 congelada i  amb una real  impossibilitat d’acondiciar-la a la real situació de l’actualitat.

Tot plegat una reunió familiar amb la voluntat de reafirmar-se en una Constitució que necessita amb urgència un canvi profund perquè així la història del moment ho reclama i per altra banda perquè mantenir l’actual constitució es abocar-se a un enroc sense cap mena de sortida.

Només cal repassar el que deia en el seu torn Alicia Sánchez Camacho referides de manera si voleu implícita a Catalunya :  “Cal ratificar l’estat de els autonomies  com a organització territorial idònia per gestionar l’alt nivell d’autogovern aconseguit i com a instrument que, des de la cohesió social,, la col·laboració i la lleialtat institucional, ens permet aconseguir junts les cotes de benestar que mereixen els espanyols”.

Més enllà de la retòrica. Algú es creu que amb aquesta declaració es satisfan els legítims desitjos d’una part important de la societat catalana?

La sensació tant en el discurs de Rajoy com en el mateix manifest és que res es pot moure,un cop més allò de “antes roja que rota”.

Tota la maquinària electoral sembla que s‘ha posat en marxa i ja tenim un el seu leiv motiv , l’empara d’una constitució avui restrictiva, i gens adequada a les necessitats de la societat actual  .

És evident que malgrat aquest discurs les properes eleccions es jugaran sobre el nou model constitucional, per una banda Catalunya ja la veu llunyana i per altra l’esquerra parla de la propera legislatura com a Constituent, novament caldrà posar damunt la taula una reforma en profunditat d’acord amb els temps però potser ja no hi serem a temps..

Ben segur que en veure la fotografia de família del barons el PP i escoltar la lectura del manifest ( en les quatre llengües, això sí) el sergents que van protagonitzar el motí de la Granja de caire progressista  es deurien remoure a les seves tombes,  incòmodes amb la profanació simbòlica de l’esperit de la seva revolta…

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: