Passejades pels camps adormits

by

En el que portem de desembre hem fet diverses caminades pels voltants de la ciutat.

La plana de Ribes per Puigmoltó , Can Martí, Torre del Veguer ..

Els contraforts de la serra de Bonaire…

Els voltants del Mas de l’Artís i el Fondo de  les Oliveres….

En fi caminades entre deu o  dotze quilòmetres i en alguna fins quinze per mantenir la forma i gaudir d’uns paisatges d’hivern a les nostres contrades.

Poca activitat humana  als camps. En temps passat era quan l’activitat dels masos avui en situació, la majoria d’ells,  de deteriorament i de pràctica ruïna era més activa. Els camps descansen, van fent vida interior però als masos hi havia força activitat en fer les reparacions  a la mateix casa o a les eines i també s’acostava la matança del porc.

El camp dormia per els pagesos estaven ben actius.

Això ja no es així . Ara , en aquestes dates poca activitat, a les vinyes hi ha encara alguns pagesos que van acabant de tallar les vergues, però també  segons quin tipus de ceps això encara no s’ha fet.

Fumegen alguns fogueres cremant part de els vergues, denoten activitat

Com cada any hem vist algunes vinyes velles a on els ceps han estat arrencats i ara esperen que n’hi plantin de noves , de jove si que agafin un nou impuls..

Però en contrapartida també n’hem vist algunes  de replantades fa poc  que semblen deixades  de la mà de déu, plenes d’herbes que gairebé ofeguen els plançons dels ceps. Potser les protegeixen però tot fa pensar que estan un pèl, potser massa, abandonades…

També hem constatat que desprès de l’ incendi e fa dos estius avui hi comença a créixer de nous petits pins que malden per arrelat i créixer. La retirada de bona part dels arbres cremats va donar una vista novedosa del paisatge ara  ja gairebé interioritzada,  encara queden alguns vestigis del foc però mica en mica va cicatritzant i reneix  la vegetació. Hem constatat amb una certa curiositat alguna  mata  de farigola que deu haver fet una segona florida i nous brots de  romaní tendre  ocupen també el sotabosc.

Aquestes darreres setmanes ha plogut força i amb força i es nota, el terra està ben tou, l’aigua s’ha escorregut pels camins i els petites torrenteres i es nota esvorancs en els camins per on s’escola l’aigua  i alguns tolls en fondos encara romanen com a testimoni de la pluja.

Hi ha  la dita  Pel desembre tremola el vent i l’home més valent i certament aquets desembre hem tingut alguna ventada notable, i això ha fet que hi hagi forces pins velles i algun dels cremats que hagin catgut. Ara ho aprofiten alguns  per tallar-los i tenir llenya per les llars de foc casolanes. Fan neteja i tenen el la llenya garantida.

També aquets dies els caçadors segueixen  trepitjant camps i vinyes cercant la peça. Sentir el tret i desprès´ veure com un nen porta el conill mort  i el gos darrera bordant , metre el pare amb l’escopeta encara fumejant s’ho mira complagut i satisfet  , ona escena curiosa  que queda gravada.

Fan goig els voltants el Mas Roig vistos des d’una certa alçada, una extensió verda clapeja els boscos i els espais erms. Cada cops embla que l’extensió de la plantació de cereals és més gran. Destaca des de l’alçada però també fa goig passar-hi al costat, el cereal ( potser ordi) creix ben arrenglerat. Ja ha començat  brotar amb força. Tot just fa un mes i escaig era terra remoguda i llaurada avui la collita si no s’espatlla amb alguna glaçada o amb sequera deurà complir del expectatives dels pagesos.

Les pluges ha fet solcs als camins però la realitat és que també ha fet una bona neteja de les plantes que llueixen una verdor potser més intens que altres vegades.

Ja s’han plegat olives, ametlles i les cireretes de pastor ja han desaparegut i potser encara en queden algunes ja mig podrides…tot resta somort , amb molta vida interior per esperar a rebrotar d’aquí, com a molt, un parell des mesos.

Caminadors, corredors, sols o amb gossos ( s’ha posat de moda això del cani-cros) ciclistes….força gent aprofitant aquets dies que encara que amb una mica de fred de bon matí ,al començament després al migdia el sol escalfa i el ritme de caminada et fa passar la fredor i humitat de l’ambient.

Els camins en general ben cuidats però , el però és el camí de Santa Magdalena que potser és el camí més directe per sortir del nucli urbà  de la ciutat. El camí ja va patir algun que altre desgavell quan van urbanitzar el polígon del Griffi, abans ja també havia estat tallat quan van fer la variant i ara cal passar per sota d’un parell de ponts que coincideix amb el torrent de Santa Magdalena, i quan entres ja directament al camí ,de fet la vegetació gairebé la deixat impracticable. Potser estaria bé fer-ne un arranjament global des de la sortida de Vilanova fins a l’ermita de Santa Paga-te-la,no costaria gaire i seria una acció de respecte a la natura i al camins dels voltants de la ciutat que també formen part de la cultura pròpia.

A veure si algú s‘anima a fer-ho o les autoritats ajuden a fer-ho….

Mentre seguirem caminat amb tranquil·litat pel territori, tot un plaer, petit si voleu però real.

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: