Nadales, nadales….

by

Pertanyo a la generació que recorda un guàrdia municipal  a la cruïlla Rambla Principal amb Francesc Macià ( Rambla del Caudillo amb General Yagüe, llavors. Intersecció potent militarment parlant, no creieu?) recollint ampolles de cava, torrons, pavos i tot allò que la ciutadania els deixava en senyal d’agraïment per la seva feina, hem vist els “pavos” que rifaven a la Casa d’Empara i recordem encara  amb afecte i un polsim de nostàlgia  aquelles felicitacions nadalenques que repartien els diferents gremis que al llarg de l‘any servien a les cases,ja venia l’escombraire i et lliurava una estampeta que contenia algun vers nadalenc – generalment ripiós – i a l’altra banda la imatge del servei corresponent, per obtenir la propina nadalenca, “ l’aguinaldo”. Desfilava tot déu, el sereno, el carter, el repartidor de diaris….. Aquestes imatges de felicitació  han esdevingut avui autèntiques peces de museu que són conservades amb un cert interès etnogràfic i omplen vitrines d’alguns  museus.

Després aquest costum es va perdre o i tingueren presència aquelles postals ensucrades de paisatges bucòlics, generalment nevats i altres amb els  les cares arrodonides dels angelets  d’un especialista amb felicitacions nadalenques anomenat Ferrandiz ..

I encara a l’època més happy flowers es realitzen nadales amb cites primer bíbliques però desprès es passa a  Mahatma Gandhi, Lavo Tse, Tagore, Salvat Papasseit i altres personalitats de l’espiritualitat del  moment…

En cada temps ha tingut la seva felicitació nadalenca, les administracions maldaven per veure qui els feia més reeixits, cercant elements peculiars del país.

La Fundació Carulla durant molts anys va fer unes nadales més que interessant autèntics treballs d’investigació dels temes de país.

Hi ha certament tot una cultura de la nadala, entesa com aquesta carta sincera i amable que et vol desitjar unes bones festes.

Avui l’entrada de la felicitació l’electrònica ha fer desaparèixer gairebé les nadales impreses, ja no hi ha pràcticament targes físicament sinó que tot es mou a través de les xarxes i la virtualitat.

La xarxa , las circulacions epistolars ja es fan a través de l’èter i ja no ens cal cap carter per comunicar-nos. Ara es pot fer des de la immediatesa i la rapidesa. No cal estar patint per si ens arriba o no la carta amb felicitat i bons desitjos inclosos..

Doncs la nadala també ha pres carta electrònica i és a través del correu electrònic que ara rebem moltes de les felicitacions , desprès ja veurem aquelles que imprimirem i les posem en algun espai de la casa com a mostra d’haver rebut els desitjos de amics, coneguts i saludats de que passem una bones festes.

Rebo d’un amic un mail que em pregunta: Has vist la felicitació del president del Consell Comarcal?

I ho acompanya amb una felicitació electrònica del Consell Comarcal del Garraf

No dec estar ( ni cal)  en la llista dels que tenen l’honor i el privilegi de ser felicitats per l’organisme comarcal, tampoc, ja ho he dit,  em sembla que em calgui i  no em sento menys feliç ( o sí, vet a saber ) durant el Nadal per aquets fet.

Però la miro i m’adono que hi ha una errada important. La felicitació en una composició de les fotografies dels sis municipis del Garraf  i els clàssics desitjos de felicitat pel 2015. El “problema” ? , l’amic en qüestió parla de “ quina vergonya!”  és que la fotografia de Cubelles, no és Cubelles és una vista aèria  de Vilanova i la Geltrú , que té com a primer pla l’església de Sant Antoni i el principi de la Rambla. Potser en una decisió política del Consell, Vilanova i Cubelles s’han fusionat retornant als orígens? . O ara envien nadala i innocentada conjunta?

Certament l’ error és notable però això no treu el desig de felicitat que tramet el President. No treu el valor de que qui l’hagi  rebut es senti felicitat.

Estem en l’era de la rapidesa i després de rebre el correu de  l’amic en qüestió comencen a arribar missatges a través de les xarxes socials  – en el meu cas la xarxa no passa d’ un modest  salabret- en que a part de fer una certa befa del tema comença l’allau de demanar dimissions, des dels màxim nivell polític fins el més petit del tècnics… vaja de tota la jerarquia política i administrativa al carrer, en fi que hi ha qui no perdona. I l’error és tant humà com la felicitació nadalenca i afegeixo que en èpoques nadalenques cal una mica més de comprensió davant una falla humana o potser tècnica ( excusa recurrent).

En fi que els desitjos de felicitats siguin per tothom i que tinguem una mica més de comprensió.

L’amic però es queixa amargament  no de l’error sinó dels silenci davant l’advertiment:

Vaig intentar ser amable, i advertir-los de l’error i … la callada per resposta.

A més d’inútils, mal educats.

En fi , que tinguem pau i tranquil·litat, els de Cubelles ja faran la protesta formal, o no, però mentre tots plegats tinguem la festa en pau!.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: