Temps de balanç

by

Estem a poques hores d’acabar el 2014.

I com és obligat es multipliquen els balanços del que ha significat l’any. Des de totes perspectives es van fen anàlisi del que ha donat de sí aquets ja gairebé acabat 2014. Els diaris porten els corresponents quadernets cronològics del fets més destacats, els editorialistes es capbussen en les significacions d’aquets 2014. En definitiva es tracta de valorar el que ha passat, i veure com això pot influir en el futur, perquè això no s’acaba i el pas del 14 al 15 , és un instant, imperceptible però canviem de cicle o almenys ens ho pensem .

I certament ,clars i obscurs com sempre.

Gamma de grisos… que tenyeixen els nostres records.

Tot plegat pòster no ha acontentat a ningú però també és cert que hi ha hagut anys més complicats que ben aviat acabarem .

Però no hi ha dubte que finalment cadascú és qui es  fa el seu balanç.  I en definitiva és el que val.

Però hi ha un entorn polític , social, cultural, humà que evidentment contamina el nostre imaginari.

I naturalment, també , el balanços públics ens ajuden a confegir el nostre estat d’havers i deures per fer el compte final de l’any.

Vet aquí que el Sr. Rajoy , gairebé exultant, ens explic que l 2014 ha esta l’any del final de la crisi i que ha començat la recuperació . Mentida podrida!. En el seu discurs de balanç de l’any. No ens ha parlat de  l’augment de la pobresa encara aquest any i del suport de les entitats  d’ajut social, que malgrat la inflació no hagi pujat excessivament s’han rebaixat també els sous de la majoria dels treballadors, tampoc ha augmentat la població activa i per tant hi ah un empobriment col·lectiu i naturalment les aportacions socials inherents a les necessitats socials han disminuït altre cop. Si això és la recuperació  és que el president el govern espanyol està lluny de la realitat i s’ha convertit en un perill públic. Quina sort tindran els pensionistes amb un augment de  2 euros, o el salari mimin de tres euros !. Sembla realment, és, vaja,  un balanç del cinisme més antisocial. Si el cap de l’oposició l’ha titllat d’indecent el discurs segurament la majoria el titllarà d’infàmia

I el balanç  de l’any ve acompanyat de discursos, la nit de Nadal va irrompre a les televisions el nou Rei i ens va adreçar unes quantes paraules, més enllà del canvi de cara, de  decorat  i d’una lectura més acurada i entenedora  poques, cap  novetat, com sempre unes generalitats i ambigüitats que no ens porten enlloc que no obren cap porta a realment fer canvis substancials en alguns aspectes.

I en aquest joc de discursos ens queda per escoltar – o no-  el President Mas, però vaja segur que és del tot previsible, dret a decidir,democràcia és votar, som un gran poble, el camí és irreversible, hem millorat però encara hem de seguir avançant i potser, potser alguna velada crítica a això tant dolent que  es diu Espanya per no perdre el pols, per mantenir la trinxera … però poques concrecions. Convocarà eleccions?  Més aviat creiem que no. Possiblement l’enroc en el tema de la llista única , i més desprès de les darreres enquestes en que els majories absolutes poden quedar en entredit. I això comença a passar factura.

I la sínia segueix donant tombs sense encara trobar cap sortida positiva a una situació que va cansant a la ciutadania. Certament els jocs tàctics del dos líders, Mas i Junqueras, per més legítim – i en alguns aspectes ben lògic-  que sigui comença a semblar una lluita d’egos inflats.

Ens quedarà això sí  a una bona part de la ciutadania la satisfacció – cap,petita , gran o mitjana- d’haver participat activament en la consulta del 9-N. Ja sabem que era un consulta de ficció però hi varem participar amb la voluntat de que fos realitat en la propera ocasió i votar això sí, directament no per la via interposada d’unes eleccions., Votar sí o no, blanc o negre. I no ens creiem ni les plebiscitàries ni els succedanis pretesament democràtics.

I malgrat tot plegat , els que vulguem escoltar, els discursos , els balanços dels diaris, els reportatges amb imatges i so el que valdrà serà el que personalment i de manera íntima valorem del 2014 personalment. Sense presència externa, el que nosaltres sentim serà el que finalment recordarem del 2014, per més esgarips que hi hagi al nostre costat.

Però deixeu-m’ho  dir si no rebento. S’han acabat sortosament els actes del tricentenari !!

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: