Eixample Nord, avançar per una modificació puntual o per una revisño general?

by

Quan es debatia l’Eixample Nord ,en el marc del la revisió del Pla General entre l’any 200 i 2001, hi havia un convenciment generalitzat de que calia situar-lo en la clau d’urbanitzable delimitat. Es veia llavors tot el sector com una gran oportunitat i no necessariament només en habitatge. L’aprovació del Pla General va posar doncs en solfa una nova possibilitat de que la ciutat es dotés d’un sòl, que segurament era ja la culminació definitiva, almenys per molts anys, de l’extensió de la ciutat. La previsió d’aquell moment era d’una zona que realment podia donar molt de sí. Per una banda la voluntat de que la ciutat tingués la possibilitat d’espais dedicats a potenciar els espai de producció. No es pensava en gran indústries sinó en una indústria mitjana i pensada com una indústria vinculada a sector en aquells moments emergents. Per altra banda es considerava que la possibilita d’urbanitzar aquells espai permetia tenir uns espai reservat per aquelles grans infatesrutures que segurament modificarien sensiblement la centralitat de la mateixa ciutat.

Per una banda la construcció del nou hospital que llavors era simplement l’ampliació dels serveis – en el 2000 encara estàvem amb la batalla per la permanència de l’hospital a la ciutat -, la possibilitat de que el tren orbital , avui també perdut en les calaixos de l’administració i sembla que amb poca viabilitat de moment a l’espera de millors temps , tren que permetria unir les ciutats de l’anomenada segona corona metropolitana perquè  tinguessin  una major interacció entre elles , i mes endavant es va preveure que es podés desviar la línia històrica del tren  i passar també per l’eixample nord, i constituint una nova ubicació de les estacions de ferrocarril, millorar el centre de la ciutat alliberada del traçat actual de la via del tren. Òbviament també hi havia la previsió d’habitatge.

Però el Pla General qualificava els terrenys i seria desprès , a través de la necessària planificació, que  es concretarien els percentatges i dedicació d’usos de l’espai. Potser tot plegat  era especular amb les possibilitats? Potser era un exercici de somni  irreal?. Em sembla que no.

Diguem-ho també per no deixar-nos res que els propietaris van veure augmentat l’import de l’IBI sobre els seus terrenys , sobretot per les possibilitats de rendibilitat que tot plegat podia donar.

Però la crisi segur que també va afectar a aquets procés de l’Eixample Nord, i l’activitat vinculada a l’ urbanisme en tots els seu àmbit ha minvat de manera notable i els recursos per inversions públiques i privades també ha baixat notabilíssimament , deixant gairebé a zero el comptador d’inversió en nous espai a la ciutat.

Segurament la crisi era impensable en l’any 2000 i 2001, possiblement en aquell moment hi havia una coincidència en considerar que el creixement sostingut, i que permetés també una activitat econòmica sostinguda també, es podria mantenir  en el terreny immobiliari, la realitat va negar els anàlisis que es feien. També cal dir que pocs, gairebé ningú ,presagiava que l’esfondrament seria d’una magnitud mai pensada. S’intuïa , no ho negarem, que al bombolla esclataria però no amb els estralls que ha provocat, possiblement es creia en una ralentitzacio que ja es notava els 2005 però que seria suportable i  remuntaria amb una certa lentitud sí, però la realitat ha portat a que les previsions més dures hagin esdevingut una realitat.

El plantejament sobre l’Eixample Nord ha anar evolucionat ,  es van fer permutes diverses , la més important la que es va fer  a fi i efecte de salvar ( ?), per dir-ho d’alguna manera, la Platja llarga , i ara hi ha uns compromisos adquirits. S’ha creat un consorci, bloquejat per la CUP ara, es va fer un concurs d’idees per la seva planificació, la Generalitat hi volia implementar un ARE. Són els compromisos anteriors, segons el govern municipal,   els que, en part, obliguen  ara anar  amb una certa pressa.

Darrerament hi ha hagut forces debats a l’entorn de l’Eixample Nord, diverses organitzacions i la mateixa administració ha promogut  debats interessants però potser massa mediatitzats pel tema de l’Ibi dels propietaris, important certament, però no determinant en el futur, i s’ha reclamat a través de signatures una audiència pública, creiem del tot necessària i encertada,  a fi i efecte d’analitzar els factors que determinen els processos urbanístic del sector. Sobretot perquè en els terminis previstos no s’han engegat i l’actual conjuntura permet una anàlisi i la possibilitat de la modificació dels paràmetres inicials.

El govern municipal vol i  ha anunciat que durant el mes de gener pensa plantejar una modificació puntual del Pa General per dividir el sector en tres parts que permetrien un desenvolupament progressiu. És crec  una bona mesura però que a més pot generar en l‘exposició pública un cert debat , però fer-ho amb una modificació puntual del Pla General, sembla un excés procedimental, un abús de la possibilitat que dóna el mateix planejament. És evident que aquesta és la figura que correspon en sectors menys transcendents pel futur del territori però havent-se iniciat lentament, això sí,  el procés de revisió hauria de  ser en aquets marc molt més general i global que es fes el debat sobre el futur de l’Eixample Nord..

Perquè cal recordar que l’any 2012 el Ple de l’Ajuntament va aprovar fer la revisió del Pla General , s’ha avançat relativament poc, els treballs van lents suposem que volgudament  , però ens sembla molt més adequat que les modificacions oportunes, necessàries i lògiques  a l’Eixample Nord es facin en un debat molt més global i molt més ampli com  és la revisió del Pla General, que ens sembla que s’hauria d’haver fet ja fa com a mínim tres o quatre anys. Certament es podria fer alguna proposta que alleugerís mentre es fa el debat la situació dels IBI d’alguns propietaris. Però fer el debat sobre el futur de l’Eixample en el debat molts més general de com es dibuixa el futur físic de la ciutat . Ara tot plegar es tenyeix, sinó d’electoralisme, si de visió parcial en funció de la proximitat de les eleccions, però si hi hagués un compromís de treball conjunt del Pla General segurament encara s’arribaria a temps de fer el treball de planejament i de configuració dels sectors de la ciutat de manera conjunta i no segregar espais tan fonamental i claus pel futur com l’Eixample.

Però hi ha, entre forces elements certament la necessitat de re formular el planejament de la ciutat pel  substancial canvi de les circumstàncies que havien fet avançar en l’Eixample Nord. La situació final de l’ARE prevista;l’Hospital no es fa  de moment , i creiem que trigarà si és el que veiem mai fet, la gran i important operació ferroviària, amb una  possible translació de l’actual  via de Renfe i l’estació  del tren orbital passen a ser elements de referència però amb poques possibilitats de reeixir en un termini mitja, les càrregues de la permuta de la Platja Llarga s’hauran de començar a gestionar segons els convenis i també la necessitat de que la variant esdevingui la ronda real de la ciutat . Tot plegat  ens hauria de fer re considerar aquests sector  amb el realisme que ens ha portat aquesta situació de crisi i amb les noves realitat i els de futur molts més moderat en el creixement en tots els sentits.

Però a més de la importància de l’Eixample nord hi ha també altres factors com les urbanitzacions Peri-urbanes amb les noves possibilitats de la llei d’urbanitzacions, la necessitat de sòl per activitats econòmiques; n’ hi ha sí, però possiblement calgui analitzar les reals possibilitats i fer programacions conjuntes en tot el territori  dels espais i naturalment, també, el tema de l’Ortoll que potser no ens hauria de fer perdre  el son, avui per avui, però que hi ha sectors que reclamen el seu desenvolupament sota la necessitat de la mobilitat de la ciutat , discutible com tot.

La complexitat del Pla , de qualsevol planejament global de la ciutat requereix una lectura aprofundida i un debats obert de tots els sectors socials del nostre territori. S’esbossa un futur que segons com es gestioni pot ser carregat d’oportunitats o pot esdevenir una llosa sobre el futur col·lectiu de la ciutat i del territori. És doncs el moment de reclamar, més enllà de les posicions institucionals, un ampli debat que compti de manera directa i real amb la ciutadania. En l’Eixample Nord per descomptat però paral·lelament amb la revisió del Pla General de la ciutat.

 Publicat a l’Eix Diari el 30 de desembre del 2014

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: