Passen els reis.

by

Cada anys és diferent però cada any és igual però cada any quedem esborronats davant els mirades d’il·lusió i innocència dels nenes i nens mentre veuen passar els reis.

Cada any nou, cada any com sempre… però també com sempre ens sentim atrapats i embolcallats per la màgia dels somnis dels més petits

Els infants malgrat els que passi, malgrat el que avancem ( o no) segueixen mantenint aquesta mena d’embadaliment amb espectacle de llums, música,  olors ,colors i la imatge esperada dels reis mags que arribaran en els seves carrosses que ulls del petits semblaran autentiques preciositat i el  que és més important  recolliran les seves cartes i faran que desprès sigui possible la realitat del misteri i avui els nens i nenes ( també els grans , encara que ens hàgim convertit en anar creixent  amb més escèptics i més incrèduls) veuran acomplert en part el seus bells somnis.

I naturalment quan a casa hi tona a haver-hi nens petits és impossible no mirar el retrovisor i retrotreure’ns a la nostra mateixa infantesa, el record d’aquelles cavalcades viscudes també amb la mateixa intensitat i il·lusió que els que tenen ara els més menut. També l’adolescència i primera joventut  amb la participació activa en les arribades i vingudes dels reis mirant amb afecte els nens i veient en els seus ulls aquells espurna de felicitat , de temor també  en el moment que et lliuraven la carta. Balbucejant d’ emoció, fent-te un però atemorit a la galta. Quin moment! El dels nens davant els reis, el seus somnis i les seves emparances de poder recollir l‘endemà aquell regal més preuat o la satisfacció de veure resolt alguns dels problemes que puguin tenir ells o els seves famílies. És impossible doncs veure una arribada de reis i no sentir el pessic de la nostàlgia i el record de tantes i tantes cavalcades viscudes de diferents maneres.

I entre els records que revenen en aquets dies de reis acudeix de manera recurrent i encara impactant algú any haver-me imbuït  en la pell d’algun d’aquest monarques màgics i repartir regals, i potser, potser una mica d’il·lusió a l’hospital i a algun centre més d’atenció a la gent ran com és la Casa d’Empara. Certament de més jove recordo que la experiència em va impactar fortament, comentat amb altres persones que també s’han convertit momentàniament i  puntualment també en reis mags coincideixen en afirmar que la impressió de l’experiència no s’oblida. Si en els nens la brillantor dels ulls et penetra també en els de la gent gran hi veus aquets delit de mantenir viva l’esperança i la il·lusió. Des d’aquells que s’aferren al vida fins els que ja potser viuen en mons irreals la presència i figura dels reis encara els sorprèn, els il·lusiona i suposo que els fa reviure o els retorna a moments de felicitat, efímera sens dubte, però instants inoblidables, viscuts en pròpia pell o ajudant i acompanyant a   viure-la a altres.

La innocència dels nens i nens juga un paper fonamental en aquesta diada de reis. Mentre ahir contemplaven embadalits, nerviosos i  una mica espantats , en ocasions, l’arribada dels reis, i lliuraven la seva carta , avui han vist com les seves demandes han estat complertes, sinó en la seva totalitat – cal aprendre que no tot sempre és possible- sí en bona part. Casa per casa s’aniran succeint les mateixes mostres d’alegria i també alguna que altra decepció que ràpidament s’esborrà en veure altres coses que potser no es damnaven però que també serviran per alegrar aquets dia de reis.

Innocència, il·lusió, felicitats, expectació….

Sensacions que a mesura que et van fes gran van essent substituïdes per un cert pragmatisme , per l’escepticisme i també per una certa incredulitat en aquets misteris que de nens ens atreien.

Possiblement ja no creiem en els miracles però que cada any en aquestes dates hi hagi un transfiguració dels infants per la via de la il·lusió  també  ens podria fer creure que el miracle no està tant lluny, com tampoc veure que en l’era de la tecnologia més avançada , unes carrosses, amb uns mag segueixi donant tant de sí.

És segurament la mesura humana dels personatges els que els fan creïbles durant uns anys i també la innocència del més menuts els que encara fa bategar diades com els d’avui.

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: