MES , sumarà o dividirà

by

El cert és que la constitució formal del Moviment d’Esquerres Socialista ha tingut una repercussió mediàtica gairebé imperceptible.

Molt poca informació  i gairebé tots els diaris ho han despatxat amb alguns breus.

Potser perquè ja el mes de novembre passat hi van donar l’ importància que es mereixia l’apropament entre Necat i moviment Catalunya que ha quallat el passat dissabte amb la creació formal de al nova estructura política.

Si la seva poca presència mediàtica és premonitòria de l’ escassa presència real en el territori anem malament.

Si MES no aconsegueix expandir-se i aglutinar una força real  i fonamentar una estructura de militància territorial una mica més ample l’experiment acabarà essent un grupuscle que només aspirarà a tenir una vida de partit parasitari sempre enganxat a alguna altra força política. Si aquest és el cas, si només ha nascut per ser crossa d’altres forces millor deixar-ho estar i entrar directament en altres formacions.

Del que hem pogut llegir directament sembla que de cara a les municipal ja hi ha un seguit de pactes més o menys lligats així MES  ha tancat 45 llistes electorals amb ERC, 3 amb ICV i 3 amb només membres de MES. Una d’aquestes tres darreres podria ser la de Sitges on tot fa pensar, si no hi ha un acord amb algun altra força, que l’encapçalaria en Jordi serra que ja va ser alcalde del PSC durant forces any.

De l’assemblea de constitució en va sortir una primera cúpula dirigent que encara no sembla definitiva ja que hauria de ser refermada en el proper més de febrer aquesta cúpula provisional .S’ha decidit fer una direcció col·legiada que condueixi  el procés de fusió durant el primer període amb persones que han tingut un paper rellevant en el procés de confluència. Des de la Magda Casamitjana, passant pel Pere Almeda, la Pia Bosch, el Manel Nadal i Jordi Martí. Una direcció equilibrada provinents a part iguals de les dues formacions que formen MES.

Però el que caldria conèixer amb detall és la voluntat política de la nova força i quina és la seva voluntat més enllà de participar en unes eleccions municipals majoritàriament amb altres partits. El panorama polític en aquets moments està molt polaritzat fonamentalment en l’aspecte nacional i , per tant,  en aquets moments del procés es fa difícil creure que hi ha un espai polític per ocupar encara més enllà del sobiranisme dels centres , el de la dreta i el de l’esquerra compartint gairebé tota al franja política . És evident que en un nou marc polític un socialisme sobiranista té un espai clar per situar-se en   l’espectre ideològic català   . Més enllà del que ara en diuen la nova esquerra , hi ha un paper clau en una socialdemocràcia activa i creativa que doni resposta a les crisis que estem vivint però fonamentalment en la sortida post crisi per recuperar les cotes de benestar que hi havia a al nostra societat fa , per exemple, deu anys.

La fragmentació socialista ha comportat un degoteig de baixes al PSC, partit que recordem-ho no fa ni cincs anys que governava el país i que tenia una important presència institucional , aquesta pèrdua d’actius  ha portat a que avui tant el PSC primigeni estigui en una situació compromesa pel que pugui resultar de les eleccions , però tampoc els escindits estan avui en una posició que els permeti augurar un futur potent com a partit més enllà d’alguna escadussera representació en llistes d’altres forces politiques..

Potser aquesta nova formació no hauria de tenir cap mena de pressa per tenir presència institucional que ara semblarà forçada. És a dir, estaria bé que al tingués en aquells llocs que realment existeix una presència estructurada i potent i no buscar-la de manera interposada.

Potser caldria enfortir  el projecte, fer una proposta ideològica agosarada, recollir presències entre els militants escíncids, crear i bastir unes estructures noves , permeables i transparents que evitin l’enrocament polític i fer-ho sense la pressa d’obtenir representació institucional  consolidar un projecte tampoc, això sí,  sense pauses que facin perdre les possibles oportunitats que el calendari polític pugui donar.

El nou país ( independent o no) al que ens encaminem segurament haurà de tenir també un espai socialdemòcrata  potent i que no estigui desdibuixat i per això cal  mantenir el necessari temps de creixement per poder quallar amb garanties d’èxit polític.

MES ha vingut a priori a sumar, som forces els que avui desubicats i mal col·locats  al sí del PSC, encara, volem un socialisme vinculat estretament al procés i a la recuperació de la cohesió i el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Serà MES capaç de sumar o bé esdevindrà un factor de divisió més?

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: