A cop de manifest.

by

La tercera via sembla que de tant en tant va fer petites revifalles però sense que sembla que tinguin continuïtat. Sembla que en ocasions surt del túnel apareix i després torna a entrar-hi.

Ara h ha fet amb molt poca presència mediàtica, per cert,  en la presentació del manifest: Un manifiesto a favor de una España federal en una Europa federal“, que d ‘ençà el mes de juliol ha recollit un miler llarg de signatures entre els diversos àmbits de la política i la cultura i el món acadèmic  a Espanya.

El manifest va ser presentat a Barcelona de la mà de l’organització Federalistes d’Esquerres  i va comptar amb una participació de luxe entre els files del federalisme.  Hi eren  el vicepresident de la Fundación Alternativas, Nicolás Sartorius, l’ ex ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, el professor , Jordi Gracia, el crític, Jordi Llovet, l historiador i ex diputat de ICV Joan Boada, el catedràtic Gregorio Cámara, l’escriptor  Ricardo Fernández Aguilà i l’ ex ministre de Justícia Francisco Caamaño.

El manifest recull el malestar que existeix en bona part dels territoris pel que sembla el final de l’estat de les autonomies consideren que hi ha :

 “insuficiencia de la estructura territorial del Estado establecida en la Constitución es una opinión compartida por amplios sectores sociales y políticos”. I com a conseqüència “crece el descontento sobre el funcionamiento del sistema de las autonomías, un indudable avance en su momento”, al tiempo que “en algunas nacionalidades crece un movimiento independentista que ha puesto en grave riesgo la unidad del Estado y cuyas consecuencia serían nefastas”.

“Ocultar estas realidades, minimizar los efectos o adoptar posiciones inmovilistas sería una ceguera imperdonable -añade el manifiesto-. Instamos a los partidos e instituciones democráticas a que alcancen los consensos y adopten los procedimientos necesarios para reformar la Constitución en un sentido federal”.

Esa reforma debería reconocer las identidades diversas de España; articular una cámara territorial que permita la participación de las comunidades; una distribución clara de competencias; y una financiación justa y equilibrada, basada en la igualdad de derechos entre ciudadanos, de solidaridad entre territorios y de ordinalidad.”

El manifest no sona malament però un cop més xoca amb la realitat que avui representa el govern de l’estat en mans del PP i malgrat hi hagi entre els signataris socialistes de renom tampoc res no fa pensar que el partit socialista  tot i arribar al poder estès disposat a avançar en la línia que marca el manifest, ja ho hem pogut constatar en altres ocasions com en la gran oportunitat perduda de l’Estatut. Per tant aquesta via , la tercera, està condemnada a entra i sortir del túnel i sens dubtar de la disposició de canvis polítics del signats i impulsors del manifest  no creiem que recorregut pugi ser excessivament llarg ni porti una nova concepció real de l’estat .

El text no estalvia algunes crítiques a l’actual govern de Rajoy i sobretot al seu immobilisme : “Seguir igual que estamos, pensando que los problemas se arreglarán por sí solos, o plantear una ruptura entre ciudadanos, solo conducirá a un estéril enfrentamiento. Hay que ser sensatos y audaces para abordar las reformas constitucionales como en otros momentos de nuestra historia”.

Amb el màxim respecte que ha de rebre qualsevol opció que intenti resoldre l’encaix entre Catalunya i Espanya i ,no estant-hi d’acord, cal valorar els esforços per fer possible un encaix còmode per ambdues parts. El Problema que ja hem manifestat altres vegades és que possiblement arribi tard. Hores d’ara es fa difícil creure que cap govern espanyol accedeix a facilitar una consulta que permeti després un acord estable i sòlid , sigui el que sigui. I aquest tancament a la possibilitat d’exercir el dret a decidir, alguns parlen del dret d’autodeterminació ( a mi no em molesta el concepte) sobretot perquè allò que el poble català havia referendat com era l’Estatut que ja  va ser notablement reduït, diluït , difuminat i ferit pel Congrés ( amb passada de ribot corresponent)  i després rematat pel Tribunal Constitucional.

Per tant no direm que no sigui  un bon document i carregat de disposició política però difícilment avui trobarà ressò majoritari ( em sembla) entre la ciutadania de Catalunya.

Si hagués arriba abans…..

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: