Constitucionalistes a dojo.

by

Diria que conec pel cap baix més d’una dotzena de catedràtics de dret constitucional, per tant dedueixo que n’hi deuen haver moltes més  dels que jo conec.

Som un país de constitucionalistes?

Tenim una tradició constitucionalista àmplia i diversa. Segurament va començar a l’Havana amb Francesc Macià i ara la segueixen altres il·lustres ciutadans però també altres catalans sense llustre però amb vocació pública,

Es presenten en públic tres constitucions el mateix dia a l’Ateneu Barcelonès..

I potser més endavant se’n presentaran més….

Però destaca pel seu pes mediàtic i segurament també per un protagonisme als mitjans que ja ve de lluny la proposta feta pel senyor jutge, Santiago Vidal, a qui el seu “entreteniment” li pot costar molt car, exageradament car i impropi d’un país seriós i democràtic.

I diem entreteniment perquè el senyor Vidal  a repetit a tor i a dret que ha fet una proposta de Constitució catalana  en el seu temps lliure, sense cobrar de ningú i sense que ningú li hagi demanat, l’ha guiat el seu alt sentit cívic….

En el temps lliure sembla que el jutge no és com tothom, que es pot dedicar a criar cucs  de seda,a aprendre a ballar salsa o reggaeton, o a fer punt de creu i els més atrevits paschword, o a col·leccionar goigs, o a cantar en un cor de gospel, o a estudiar sànscrit, o a teoritzar sobre  la reproducció de cargol poma o a inseminar roures alzines per després trobar-hi tòfones,  però no a especular i amb un alt  sentit cívic, repetim-ho,   a fer una constitució per la futura república Catalana.

Cadascú que passi el temps com vulgui i si es té poca feina ja sabem que  el gat pentina.

Podria el meu veí fer una constitució. I Tant!

Podria el casal d’avis de l’ex-Caixa del Penedès fer un treball assembleari i redactar una constitució i presentar-la en públic . Naturalment.

Però sembla que el jutge Vidal no ho pot fer. Enrevessades argumentacions de tipus legals i altres històries fan que el Consell del poder Judicial el pugui expulsar de la judicatura. Però sembla que ell si arriba el cas farà el salt a la política perquè sembla que ja li han proposat anar a  una llista.

No cal dir que ser el “protomàrtir” de la república catalana donaria molt de sí.

No sé si al meu veí que també ha fet una constitució també li han proposat.

Fer constitucions s’ha convertit en un exercici intel·lectual de diumenge a la tarda, després d’un bon dinar amb una copeta de licor i un bon caliquenyo,es tracta d’anar filosofant i veient que necessita el país.

Realment , més enllà de la conyeta que hom hi vulgui fer sembla que és un exercici que dóna presència , sobretot , cal que sigui una constitució estrictament catalana si el que pretens amb el teu exercici especulatiu és reformar l’espanyola , no val, quedi clar.

Fa pocs dies a l’Ateneu barcelonès es van presentar tres , tres  esborranys d’una hipotètica constitució  catalana ,la del conegut ,esmentat i amenaçat d’expulsió,  Jutge Vidal que té aspectes tant publicats com el sistema de República amb un primer ministre i aportà la novetat de que cap partit no podrà obtenir la majoria absoluta Encara ,com diu ell mateix, que un partit aconseguís el 90 % del vots obtindria el 49 % del escons , per diu, també,  garantir la divisió de poder i l’obligació del guanyador de negociar. La Constitució no diu però, em sembla, que si els partits de l’oposició  que sumen el 5% es posen d’acord, seguint la seva lògica,  deixen sense govern el que ha obtingut el 90 % del vots. Potser no passarà però sobre el paper sembla possible. Doncs  endavant reforma constitucional…

A més de la constitució del magistrat se’n van   presentar dues mes, la que ha encapçalat el professor  Vidal Aparicio professor de ciències polítiques i dret constitucional als EUA i un grup de professors que treballen fora del país i per altra banda el Juristes per la Independència sectorial de l’ANC. La presentació es va fer conjuntament perquè es palesés l’esperit unitari que volen tenir els impulsors i perquè es vegi que tots van a una. Ara els textos han esta posats a  debat públic i després ja veurem si serveixen per alguna cosa. Veurem si l’exercici fet a  hores lliures  té un pes específic suficient com perquè el poder legislatiu en un  parlament constituent els tingui en compte.

Perquè lògicament en un país  democràtic i “nornal” , més enllà dels enteniments més o menys mediàtics i  esbombats públicament hi ha un parlament escollit democràticament que és qui en un procés constituent elabora una constitució , amb totes les aportacions que calguin  -siguin les del jutge o les del meu veí que tenen el mateix valor a efectes reals- i després  es vota per la ciutadania i es referenda.

I així serà , sens dubte, també aquí si arriba el moment de fer-ho.

Mentre ja tenim a material per estar entretinguts un temps més  i anar fent xup-xup, a la “nostra” ja em vam tenir ahir una mostra en el programa “.Cat” ,mentre arriben les eleccions i ja podrem, potser, començar a  intuir per on anirem

País de constitucionalistes i ja se sap qui constitueix primer, constitueix dues vegades.

Doncs apa, a aprofitar el temps lliure i l’estat que vagi de milhomes amenaçant a algú que dedica (¿De dónde es?¿A qué dedica el tiempo libre? Pregúntale, que deia el Perales) el temps lliure ja ho sabem redactant constitucions. No n’ hi ha per tant.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: