L’objectiu ara sembla Iceta

by

“Menys paraules buides, menys procés, menys estructures d’Estat, i més vetllar per l’estat de les estructures que ja tenim, els drets i les oportunitats de les persones. Més sanitat, més educació i menys ambaixades. Menys fulls de ruta i més idees clares. Més dir la veritat: no hi haurà una solució unilateral. L’únic camí és el del diàleg, la negociació i el pacte, la resta és fer volar coloms i enganyar el personal.”

Aquest paràgraf de discurs e Miquel Iceta, i sobretot amb l’escenificació que en va fer  i l’èmfasi que hi va posar  ha aixecat les crítiques, sinó els ires d’alguns dels apòstols mediàtics del sobiranisme.

Gairebé posant-lo al mateix nivell polític i ideològic de la Sánchez Camacho o l’Albert Rivera ( amb el respecte que mereixen malgrat no compartir absolutament res amb ells)  amb voluntat lògicament de emparentar-lo amb la dreta espanyolista i reaccionària.

Alguns d’aquest apòstols – escoltats a l‘emissora a del comte de Godó – realment són per llogar-hi cadires, i sobretot són realment una resposta d’aquelles que es fan quan et sents que t’estan explicant quines són les teves mancances i no les vols reconèixer perquè es creuen falsament  moralment superiors .

No subscric aquesta mena de  presumpta contradicció en crear estructures d’estat i millorar les actuals. Ambdós dos accions són perfectament assumibles, compatibles  i realitzables, el problema està en quan unes, les que es creïn,  ni seran estructures  d’estat consolidades i hi ha més fum que realitat les altres es van abandonant a la  seva sort. Preguntis per la sanitat , per els llistes d’espera, preguntis per la situació de l’escola, o de les prestacions a les famílies sense recursos….. ja sabem que és recurrent i potser un pèl demagògic però és una realitat incontestable avui per avui.

L’exemple   del  caos ( relatiu , cal dir-ho per ser justos i amb responsabilitats de tothom)  de la nevada de la setmana passada ja demostra quin és l’estat de  les  estructures i també de quin nivell de coordinació hi ha entre els dirigents que les haurien de fer funcionar.

Discrepo de la intervenció de Miquel Iceta, però això és el  de menys, crec que calen estructures d’estat tant si hem d’acabar essent independents o ens mantenim en una dependència molts diferent del que tenim ara a l’Esta espanyol. Cal fonamentar el desig polític en estructures que facin possible administrar i també fer funcionar el país. Però, i en això Iceta té tota la raó, que possiblement abans de res cal que l’estat de les estructuren que avui tenim recuperin el tremp que tenien fa uns quants anys , i més enllà de l’excusa de la crisi, que segurament és una excusa creïble ,hi ha en política allò que se’n diu prioritats, i el govern actual i el soci-opositor han fet caure de les llistes de prioritats aquells elements que han ajudat a estructurar i cohesionar  la nostra societat.

S’entén perfectament el que diu i vol dir Iceta, necessita sortir de l’atzucac a que s’ha vist immers després dels moviments que s’han produït a la política catalana, per una banda el PSC descol·locat en la qüestió nacional , amb l’avenç del sobiranisme, defensant un federalisme que, ara per ara, es poc creïble per inconcret i per la manca d’aliat real i seriós – només cal escoltar el model Federal de  Pedro Sánchez, necessariament i obligadament modelat i matisat  pels socialistes andalusos-  a l’altre banda i descol·locats també per uns canvis en l’espectre de l’esquerra, per això demanar disculpes està molt bé i reconèixer que quan has governat t’has deixat arrossegar per la inèrcia i la comoditat , però per sobre de tot caldrà donar respostes que pugui ser creïbles i sobretot que connectin amb els sectors menys afavorits avui emprenyats i, sentint-se exclosos, prefereixen, almenys estadísticament i desmoscòpicament,  votar a altres opcions desconegudes en la seva praxis però molt presents en les televisions.

Calia, sens dubte, intentar refundar el PSC – està per veure si és possible o cal que implosioni  d’una vegada i torni a reaparèixer  i en aquest procés segurament serà atacat dialècticament per evitar que pugui recuperar el paper que va tenir i que ara ha perdut. Només cal veure la pressió que li fan ERC i CiU i en menys mesura IC-V perquè voti llei electoral de Catalunya que manté el pes de la Catalunya rural molt pel damunt del que correspondria en realitat. Veurem si aguanta la pressió altament interessada i maniquea de les altres forces o es plega per evitar una possible però falsa culpabilització del fracàs de la futura llei electoral de Catalunya. Iceta,sens dubte espera que el camí del sobiranisme se surti de via, llavors emergirà la posició del federalisme , que possiblement seria la posició central, però fiar-ho a que un altre s’estavelli no reconforta gaire…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: