Ara Lleida.

by

Ara Lleida és el lema de les campanyes de promoció turística de l’anomenada  Terra Ferma.

Avui però aquest Ara Lleida el podem situar com el títol de les desavinences gairebé grotesques entre els socialistes d’aquella capital.

Quan menys s’esperava ha esclatat una profunda crisi que segons com es resolgui pot enviar al carall les expectatives dels socialistes catalans de seguir governat la ciutat  com ha vingut fent des de fa forces anys.

La baralla (  podríem gairebé qualificar-la de pati de col·legi ) entre l’actual alcalde l’Àngel Ros i que ha esta la seva ma dreta durat més de 10 anys i primera tinent d’alcalde Marta Camps sembla anar pujant el to fins a límits increïbles.

Que ha passat per arribar a aquests extrems?

Uns diuen que és una qüestió  de pèrdua de confiança de Ros en Camps , i aquesta assenyala que tot plegat és deu a la denúncia que ha fet ella davant algunes presumptes irregularitats.

La regidora socialista, que és també la primera secretària ( encara) de l‘agrupació de  Lleida dels socialistes i per tant amb pes polític,compareix davant la premsa assegurant que ella havia denunciat davant la justícia irregularitats del govern de l’alcalde, com ara el pagament de dietes desorbitades, un ús inadequat del diner públic, despeses en protocol i alteració de processos de contractació.

La resposta de l’alcalde Ros no es fa esperar i presenta  una denúncia contra Camps davant la Fiscalia per injúries i calúmnies.

Difícil d’escatir que hi ha en el fons del tema, mentre uns parlen de que la regidora ha vist estroncades la seves possibilitats d’encapçalar la llista socialista després de que Ros anunciés que es tornaria a presentar i això, sembla no li va agradar gaire, altres parlen de que Ros governa amb una mena de despotisme il·lustrat i que la regidora se’n hauria cansat sobretot veient algunes operacions econòmiques que titlla d’irregulars i n’esmenta algunes que , per altra banda, l‘alcalde ha assumit i ha donat explicacions que semblen prou convincents.

Els equips , per més sòlids, que puguin semblar es trenquen també. I més en política i sobretot quan es poden generar expectatives que després no es compleixen. Uns parlen , en el cas de Ros, de traïció i deslleialtat de Camps, i l’altra, la Mata Camps , parla d’irregularitats i de voler seguir formant part de la llista de la que sembla que n’hauria sortit per decisió del mateix alcalde.

Els tàndems funcionen fins que s’acaben. Sabut , conegut i reconegut.  Això és així i a partir d’aquí es poden fer totes els interpretacions que es vulguin i també els posicionament de la resta de regidors i regidores que sembla que donen suport a l’alcalde o de la pròpia militància és qui acabarà donant la raó política a un o altre. Les raons jurídiques em sembla que són sobreres,  tot i  el que diu la Marta Camps  veurem si les presumptes irregularitats  tenen algun recorregut processal, a mi em sembla que no perquè la seguretat amb que Ros ha desmuntat les acusacions són realment definitoris. Ens podrà agradar més que s’hagin gastat en corbates i fulards determinades quantitats, però dit així tampoc és significatiu , perquè a vegades darrera dels regals institucionals hi ha la voluntat d’establir relacions o contactes que després tindran  per la ciutat una benefici molt major que a la inversió amb els regals. En definitiva el que diu Marta Camps , en un  moment en que tot està sota sospita pot semblar com diu ella desorbitat , però  de poca volada. Potser servirà per minar la imatge de l’alcalde però no per descavalcar-lo de la cursa electoral.

Deu-n’hi do però com les gasten a Lleida. A la complicada cursa electoral que espera als socialistes en general hi afegeix a Lleida aquesta lluita fratricida, de l’amor a l’odi, aquets és un camí que es recórrer amb facilitat i sobretot en política, quan els ambicions desmesurades a vegades van  més enllà del que seria raonable o quan la necessitat de supervivència política i/o professional fa oblidar els mínims necessaris per mantenir un mínim de convivència política.

Rius de tinta, opinions per donar i vendre, posicionament apassionats a favor d’un o de l’altra. Tot plegat a  tres mesos escassos de les eleccions municipals. Ros, que és un candidat que recull un vot  transversal d’uns sector de lleidatans diversos haurà d’afrontar  ara dues campanyes ,la pròpia de la política i la de defensar la seva imatge que la seva antiga més directa col·laboradora vol ara empastifar de manera que el perjudiqui electoralment.

Batalla “marujil” però que cal no menystenir perquè pot portar conseqüències letals pel socialisme lleidatà.

Les àvies com sempre tenen  més raó que déu, la roba bruta es renta a casa.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: