Això s’accelera, però no tot.

by

En aquets darrers dies sembla que el turbulent 2015 ha començat a accelerar-se

El Tribunal Constitucional ,per unanimitat, decideix declarar que el 9-N, i tot el que en penja i despenja del mateix, no està d’acord amb al Constitució i per tant no té cap mena de validesa. Ja ho sabíem.

El Consell del Poder Judicial suspèn per tres anys al jutge Vidal, protomàrtir, doncs de la independència de Catalunya. Sembla que la decisió va ser més renyida , ja que 9 sobre dotze van discrepar de sanció que finalment se li ha imposat, no han passat ni vint-i-quatre hores de la seva suspensió i ja afirmava tenir diverses ofertes polítiques…  i n’esperava d’altres buf!

El Consell de garanties estatutàries decideix assenyalar que alguns punts del pressupostos no s’adiuen ni amb la constitució ni amb  l’estatut en allò que fa referència les estructures d’estat que CiU i ERC incloïen en els pressupostos. Vaja!!. També ho sabíem  diuen ara els d’ERC. Tot sigui marejar la perdiu

Així doncs el PP se’n surt amb la seva , i es reafirma que quan va enviar els pressupostos a aquest organismes estaven carregats de raó.

Ja ho veiem tot sembla que vagi accelerat….però…

I s’accelera també el debat internacional Tsipras, al que li tinc una gran simpatia i coincidència  en bona part de les mesures que proposa crec que l’ha cagada culpant a Espanya i a Rajoy de les seves dificultats a l’Unió Europea, no és una bona mesura apel·lar a l’enemic exterior per intentar justificar decisions polítiques que ha hagut de prendre per cohesionar els seus. Això ja ho coneixíem aquí, és una tàctica que Catalunya ha usat durant masses anys… NO cal malbaratar el crèdit polític culpant els altres del teu desastre.

Però paradoxalment a l’acceleració de la vida política ,com societat i sobretot en el camp de l’escola contràriament  sembla que hàgim entrat en el túnel del temps i retrocedit entre quaranta i cinquanta anys si  ens atenem al que els nens i nenes – quins pares ho vulguin , clar- estudiaran religió catòlica a les escoles.

Tot tornar a  tenir una  grisor estranya.

El color sèpia sembla que volt tenyir l’ensenyament religiosos que tindran els nostres nens i nenes.

A cop de BOE el més ranci de la Conferència Episcopal posa un currículum en religió catòlica que ens fa pensar en la doctrina que es feina als quaranta i cinquanta.

Això sí tot fruit del Concordat entre l‘església i l‘estat, que aparentment no és un estat no confessional.

Le generació, que els anys cinquanta i seixanta ,varem fer els primers estudis elementals i mitjos ja coneixem que és l’aplicació d’una educació religiosa marcada per un cert fonamentalisme i una voluntat clarament adoctrinadora, no deixar cap mena d’espai a la reflexió i al debat. El dogma com a paradigma de funcionament permanent

Res a dir que a l’escola es parli de religió i fins i tot que s’estudiï el fet religiós. La   nostra cultura i les nostres tradicions tenen un fonament vinculat moltes vegades  a la religió, l’art i bona part dels monuments i obres artístiques també tenen una relació estreta gairebé sempre amb la confessió catòlica , però d’aquí a intentar adoctrinar  els nens i nenes hi ha un pas que segurament no caldria traspassar.

I adoctrinar com espanyolitzar com reclama el ministre Werd són conceptes que han de foragitar-se  de l’escola pública, el concepte republicà de l’escola pública ha d’allunyar qualsevol mena de temptació doctrinària i si en canvi la possibilitat del diàleg i la informació sobre la diversitat i pluralitat religiosa. Es una manera d’acostar-se  a la desitjable   necessitat de diàleg entre concepcions diferents del mon i la manera del veure’l.

També és cert que de l’esperit religiós n’han nascut uns usos i costum i un calendari festiu que el pas del temps s’ha adaptat a la realitat i avui la nostra societat té celebracions vinculades primigèniament  a la religió però que avui tenen un marcat caràcter popular i laic des del respecte  a la tradició religiosa.  I aquest mateix respecte és el que cal reclamar a la mateixa Conferència Episcopal i al mateix ministeri cap el que representa avui l’escola del país.

Tot plegat sembla que el govern del PP té la necessitat de tornar a  congraciar-se amb el sector més dur de la dreta espanyola. El fiasco de la llei de l‘avortament calia compensar-lo amb alguna mesura que tranquil·litzés les ires dels ultramuntans.  Doncs ja tenim la torna amb aquest currículum per l’educació religiosa, però les necessitats del partit del govern no les hauria de pagar l’escola d’aquest país – ningú per descomptat-  que ja sap que ha de fer en matèria educativa ni les famílies que volen educar en la religió els seus fills sense fonamentalismes.

Tot s’accelera però el govern espanyol sembla que segueixi anant cap  el fons de  la caverna…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: