Altre cop la llengua

by

Ja sabem que en el tema de la llengua,  s’ha fet, es fa i es farà sempre , per part de determinats sectors una certa demagògia , sobre al immersió vista com una imposició del català sobre el castellà.

Hem vist atacs sistemàtics contra el model lingüístic de la nostra escola

Hem vist posicionaments polítics als amés alts nivells  que ha anat en el sentit de voler  espanyolitzar l’alumnat del país.

Hem vist com els debat lingüístic volia ser aprofitat políticament per part de sectors espanyolistes.

Hem vist com s’ha qüestionat l’escola moltes vegades per un tema en que els professionals ja saben de sobres  el que han de fer.

Tot això ja ho sabem

Però aquest dies ha saltat dues notícies que demostren que malgrat el que puguin dir, avui el català encara està per sota del que seria normatiu i alhora desitjable. L’antic President del Braça. Laporta, cridat com a testimoni en un judici  ha de mantenir un incòmode pols amb el jutge per poder declarar en català com  durant el judici. En tota la ciutat de la justícia sembla que no hi havia cap traductor autoritzat. Els advocats de Vic demanen una reunió amb el jutge degà d’aquella ciutat perquè un dels nous jutges que han arribat a  Vic reclama que la documentació se li lliuri en castellà.

Dues anècdotes?  Crec que no. Crec que denota la situació real del català , infravalorat i infrautilitzat  , en l’administració de  la justícia.

Encara més, s’ha presentat l’informe sobre de l’Enquesta d’usos lingüístics que ha fet la Generalitat de Catalunya. Estudi que correspon a l’any 2013 i que es va fent de manera cíclica per conèixer els avanços o els retrocessos que es van produint en l’ús del català a la societat.

Els resultats no són massa alentidors , per una banda hi ha hagut una extensió del coneixement de la llengua que se situa  prop del 95 % dels enquestats,  els que la saben parlar i llegir està pels 85 %  però quan es tracta de saber si el català és la llengua d’ús habitual el percentatge baixa fons un 35 %, per contra els que tenen com ús habitual el castellà es situa en un 49 %. En el conjunt de Catalunya només hi ha tres àrees  on el català no sigui la primera llengua d’ús habitual i entre aquest tres hi ha el territori del Penedès.

Evidentment aquestes dates són del 2013 però la situació no creiem que hagi variat gaire . Encara hi ha àmbits de la societat on la llengua catalana està clarament minoritzada com són la justícia, les relacions laborals i en els espais d’oci. Només cal veure la quantitat de cinema que es fa en català per adonar-nos que encara no vivim en una situació de  normalització de  la llengua pròpia del país.

Aquetes dades contradiuen i neguen les posicions d’aquell que ens parlen del retrocés del castellà a Catalunya i que per tant cal dinamitar el sistema d’immersió. Possiblement hauria de ser a l’inrevés, és a dir discriminar encara més positivament el català, perquè hi ha un element cabdal  i és que l’entén gairebé tothom però d’aquest és ona minoria el que el parla habitualment , per tant això és una prova fefaent de la no discriminació del castellà.

De les dades es després que al feina feta en els anys d’immersió lingüística es nota i es nota positivament ja que és gairebé total el nombre de ciutadans i ciutadanes que entenen el català. Sens dubte  la baixada  percentatge de l’ús habitual  davalla substancialment fins el 35 % és significativa de la situació social en que  es troba la nostra llengua. És evident que  aquí és on  hi ha la feina de les administracions  per normalitzar l’ús del català en aquells àmbits que avui estan per dessota del que seria acceptable però també la feina personal, una actitud davant l’ús de la llengua. El compromís personal d’evitar qualsevol retrocés en l’ús del català i fer-ho en tost el àmbits i en totes les situacions que ho permetin   i que visualitzin una actitud pro-activa en l’ús de la llengua.

S’ha avançat certament però no prou segurament , s’ha universalitat el coneixement a base d’esforç a les escoles però en canvi encara es retrocedeix en l’ús social tot i conèixer-la  i per tant encara hi ha una certa “vergonya” social de fer la nostra vida en català.

La llengua és un element de relació social, de progrés personal, de cohesió i d’identificació de les persones amb la seva comunitat i amb el seu país. És evident doncs que cal seguir la batalla per la llengua. Ja no és tracta solsamènt de respondre als sistemàtics atacs , ja sigui en forma de voluntat de modificar el currículum o la immersió, ja sigui des d’algun àmbits de la societat minimitzar el seu ús sinó que, o l’espanyolització del ministre o d’aquells col·lectius que amb la llengua han trobat un filo de brega  política , es tracta també de ser pro actius, de treballar dia a dia perquè l’ús social s’estengui i aquesta és sens dubte, un treball de cadascú de nosaltres.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: