Passin , passin les portes estan obertes de bat a bat

by

Aquest dies hem vist inusualment anuncis d’escoles , majoritàriament concertades, a la premsa, fins i tot algun espot publicitari per la ràdio de l’escola cristiana, les administracions ,aquí el Consell Comarcal ha publicat un any més la guia escolar del territori on podem trobar tots els centres educatius amb un resum de les seves característiques i modalitats, així podem trobar des del tipus de menjador a com tracten  les llengües  fins a assenyalar que tenen aparcament per patinets. En fi , tot plegat vol  dir que ha començat el procés de preinscripció i cal sortir  a trobar els possibles nous alumnes.

A punt d’obrir-se  el període de preinscripció a les escoles de Catalunya les escoles obren el seves portes ( mai no les tanquen del tot) per rebre les visites de futurs pares i mares interessats en portar els seus fills a determinada escola o cercant aquell projecte educatiu que els pugui convenir per les seves idees de com educar els fills . És un moment important per la comunitat educativa. Per les famílies, sobretot per aquelles de l’educació infantil, perquè han de triar escola a on el seu fill o filla passarà els anys de la primera formació, la bàsica , aquella que fonamentarà, ben segur, possibles estudis posteriors, el lloc a on tindrà les seves primeres amistats i forjarà part de la seva personalitat. I és un moment important per l’escola perquè és el moment de fer pública la seva manera de  ser i fer a través del Projecte Educatiu i de les peculiaritats i trets propis  que la diferencien de les altres, sota el patró comú de sistema d’educació del país i fer-ho atractiu als pares i mares ja que en aquest procés malauradament s’hi juguen , en ocasions, seguir mantenint les línies educatives, sobretot ara que la conselleria aplica polítiques economicistes  més que, com correspondria, estrictament  educatives o de necessitat del mateix entorn..

Així els equips directius , els Consells Escolars i les Associacions de Mares i Pares  tenen ara la feina de definir en les jornades de portes obertes quina és la proposta educativa que ofereixen a les famílies i com la poden fer arribar amb claredat i diàfanament  i amb un to prou atractiu perquè els pares s’encomanin de l’ interès que hi posen des de l’escola  i  explicar també amb orgull  quins són els trets característic curriculars que posen a l’abast del nens i les nenes perquè tinguin ,no sols una bona formació acadèmica, sinó com els poden aportar la transmissió de valors cívics, humans, socials, solidaris   perquè els i les alumnes, que avui comencen o segueixen a les escoles, esdevinguin els ciutadans i ciutadanes crítics que necessita la societat  de demà. És el moment d’explicar  el seu ideari,com tracten les llengües des de la base de la immersió lingüística , com es relacionen amb l’entorn i amb les entitats del barri  , quins mètodes pedagògics empren, quins recursos  (aquí també podrien explicar els que tenien fa tres o quatre anys per fer la comparativa i que els pares i mares sàpiguen com va i com pot afectar  això de les retallades)  tenen i fan servir, com afronten el  repte de tractar la diferència, com la valoren i la diversitat i si representa per l’escola una oportunitat  quines extraescolars proposen, com funciona el menjador i amb quins  criteris  i moltes coses més .

En el moment de començar el procés d’ inscripció dels fills i filles a l’escola  és el moment de comparar, de cercar peròs i contres i finalment de  triar. I és també és moment de nervis i neguits, perquè un cop s’ha triat l’escola que més convé comença el procés per saber si seran admesos o no, si hi haurà places suficients com per encabir la demanda que hi ha hagut. Es mira si hi ha molts germans, es compara la distància entre casa i el centre on voldries que anés el teu fill o filla , es valora el projecte, es parla amb coneguts que ja hi tenen els fills bàsicament per confirmar la teva tria i que ha estat bona , es fan mil preguntes , totes lògiques abans de prendre al decisió i portar la sol·licitud a determinat escola, i creuar el dits perquè finalment tinguis una resposta positiva. Fer segones i terceres opcions, que cal fer també,  ja costa una mica més. En fi per determinades famílies és un petit calvari tot aquets procés de preinscriure el fill o filla. Són molts anys d’escola i anys determinats.

Un cop feta la tria  es convenient, recomanable i desitjable  demanar a les famílies que s’impliquin en els procés educatiu i del fill o filla sense voler ocupar el paper del mestres  però també i de manera pro activa  en la vida del centre escolar i que no deixin la batalla per  la millora – ara per evitar-ne el deteriorament fruit de les retallades-  de l’escola – sobretot la pública-  només en mans del personal docent,o dels sindicats  que els donin tot el   suport crític possible i els facin costat en la seva reclamació professional, que siguin els pares i mares també agents dinamitzadors de les reivindicacions col·lectives de l’escola  perquè fent-ho ajuden  a millorar l’educació  . Si es vol també  per un interès més egoista de garantir la qualitat pels seus fills ,però també per una visió generosa de treballar per transformar i millorar la societat , objectiu clar de l’educació.

Ara les escoles haurien de  poder treballar , amb la tranquil·litat necessària,preparar  la seva presentació en societat, però curiosament quan s’inicia el procés de portes obertes i de preinscripció les autoritats ens ofereixen algun element distorsionador, alguns debats col·laterals,  algun any temes de llengua , altres cops sentencies judicials sobre el currículum i enguany el tema de al religió. La religió torna  a ser matèria avaluable, això sí voluntària , però en definitiva matèria que compta en els resultats finals de l’alumnat.

A cop de BOE el més ranci de la Conferència Episcopal posa un currículum en religió catòlica que ens fa pensar en la doctrina que es feina als quaranta i cinquanta.

Tot tornar a  tenir una  grisor estranya.

El color sèpia sembla que volt tenyir l’ensenyament religiosos que tindran els nostres nens i nenes.

Això sí tot fruit del Concordat entre l‘església i l‘estat, que aparentment no és un estat no confessional.

Le generació, que els anys cinquanta i seixanta ,varem fer els primers estudis elementals i mitjos ja coneixem que és l’aplicació d’una educació religiosa marcada per un cert fonamentalisme i una voluntat clarament adoctrinadora, no deixar cap mena d’espai a la reflexió i al debat. El dogma com a paradigma de funcionament permanent

Res a dir que a l’escola es parli de religió i fins i tot que s’estudiï el fet religiós. La   nostra cultura i les nostres tradicions tenen un fonament vinculat moltes vegades  a la religió, l’art i bona part dels monuments i obres artístiques també tenen una relació estreta gairebé sempre amb la confessió catòlica , però d’aquí a intentar adoctrinar  els nens i nenes hi ha un pas que segurament no caldria traspassar.

I adoctrinar com espanyolitzar com reclama el ministre Werd són conceptes que han de foragitar-se  de l’escola pública, el concepte republicà de l’escola pública ha d’allunyar qualsevol mena de temptació doctrinària i si en canvi la possibilitat del diàleg i la informació sobre la diversitat i pluralitat religiosa. Es una manera d’acostar-se  a la desitjable   necessitat de diàleg entre concepcions diferents del mon i la manera del veure’l.

També és cert que de l’esperit religiós n’han nascut, uns comportaments i valors , uns usos i costum i un calendari festiu que el pas del temps s’ha adaptat a la realitat i avui la nostra societat té celebracions vinculades primigèniament  a la religió però que avui tenen un marcat caràcter popular i laic des del respecte  a la tradició religiosa.  I aquest mateix respecte és el que cal reclamar a la mateixa Conferència Episcopal i al mateix ministeri cap el que representa avui l’escola del país.

Ara ,quan comença el procés de que noves generacions s’incorporin a l’escola , és el moment de demanar que entre tots salvem l’escola del país, que fugim fonamentalisme i adoctrinaments  que deixem treballar els professionals que ,ho han fet, i ho fan admirablement en els moments que els ha tocat viure. L’escola pública ens la que ens igual a tots, que serveixi doncs per això.

Les portes de l’escola estan obertes aquest dies que segueixin sempre obertes als aires de transformació, renovació i educació.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: