La primavera.

by

Fa poques hores que hem entrat ala primavera i segueix plovent.

Apostaria doble a que no hi ha cap altre estació de l’any que hagi tingut tanta presència en les arts i la literatura.

Nombrosos poemes, texts, músiques cançons i altres manifestacions artístiques intenten plasmar aquesta època que s’associa inevitablement a la renaixement vital, a l’esperança, a una certa alegria.

Tot rebrota

Venim del fred hivern i anem al calorós estius, ara tot plegat matisat per això del canvi climàtica.

Tot floreix els dies s’allarguen, les tempestes es fan presents i dissortadament pels al·lèrgics també la pol·linització necessària per mantenir la vida d’espècies fa la guitza.

I comencem la primavera amb un eclipsi. Premonitori?

Assimilem aquets dies a una certa jovialitat a una certa revifalla de la natura i de tota la vida.

Aviat de matinada podrem sentir i escoltar cantar els ocells, trencaran amb la seva piuladissa el silenci de les nits d‘hivern.

Podem repetir imatge suggerents.

Podem veure cels carregat de nuvolades en mil figures formes.

Trobem contrastos de colors en mig dels camps que són joies visuals.

Tot floreix , fins i tot la icona de Google avui ha florit.

Però alguns encara ens parlar de l’astènia primaveral, aquesta mena de llanguiment d’estat d’una certa inactivitat i nostàlgia. Ara se’n diu estrès.

I naturalment ens arriba el canvi d’hora amb avantatges i inconvenient.

En fi, primavera!

Que millor que començar amb uns versos de Joan Soler Amigó que cantava i canta magníficament en Jaume Arnella.

Sé que vénen pels camins

i que canten primavera.

Són els homes d’un país

i és el vent de les carenes.

Mira si n’alcen de pols,

deixen enrere les penes.

Vénen d’una mar de plors,

dels bardissars de la guerra,

de l’arena de la fam,

de la grisor de la cendra.

No són raïm de vi dolç,

no són gra d’espiga tendra,

han madurat al celler

i a la tina de les penes.

Porten flor d’ametller als ulls

ç i a les mans roses vermelles,

porten garbes a les mans,

ja no porten escopetes.

Els han llaurat amb diner

damunt les pròpies esquenes,

ells vivien espremuts

i ells són ara els qui veremen.

Homes i dones i nens

de pell blanca i de pell negra,

el preu que han pagat,

la sang, la seva herència, la terra.

Ja és temps, ja és temps d’arribar,

ja és temps de deixar la cleda;

el sol, el sol ja és prou alt

i l’esperança acomplerta.

 I més:

 Efectes primaverals, o no

Titulars del digital el singular. digital

“Montilla, com el PP: “Ja veurem si hi ha eleccions el 27-S”

 “Junqueras dubta ara de si hi haurà eleccions el 27-S”

¿Es pot concloure que Junqueras, com el PP, dubta de les eleccions, o només es pot comparar amb el PP  Montilla?

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: