Andalusia ja ha votat.

by

Diuen que ha estat una nit de calculadora.

Abans, les nits electorals deien que eren llargues, els recomptes pesats però   a partir d’ara sembla que serà indispensable la calculadora per, aplicant la llei d’ Hondt veure quines possibilitats de governació hi haurà després del repartiment d’escons.

Un grapat de vots pot canviar els possibles socis si sumen o sumen majoria.

Tothom ha procurat en la darrera fase de la campanya intentar motivar els seus , a través del vot de la por, el vot d’agraïment o el vot que es reclama barrejant país i partit.

Sempre possiblement en els moment finals hi hagi aquesta temptació de reclamar el vot més sentimental que racional, el vot més amb l’estómac o el cor que amb el cap. És ben lícit però a vegades aquestes apel·lacions a la fe més que al realisme  cauen en populisme que  després generen més desafecció davant els incompliment reiterat dels compromisos adquirits en moments d’ eufòria mitinera o de càlcul desesperat.

Andalusia ha obert el foc electoral.

Segueixen les municipals i autonòmiques i les generals a  Espanya, aquí tenim les eleccions al Parlament, però  em sembla que no tenen massa comparació amb el que ha passat a  Andalusia. Però en canvi sí que , sobretot per els autonòmiques i generals l’escenari que s’ha dibuixat després de les votacions potser també el veurem en els altres comunitats.

Les enquestes aquest cop sembla que no han fallat del tot i han  encertat el resultats de manera  global.

El PSOE guanya les eleccions, recupera el primer lloc en nombre de vots i escons  i manté els mateixos 47  diputats. Mai com ara el PSOE pot proclamar allò de resistir és vèncer  i potser podria ser el principi d’uns bons resultats a les eleccions autonòmiques del maig que els prepari per assaltar novament la Moncloa amb un mínim garanties d’èxit.

El PP cau en picat i perd  de 50 a 33 diputats .

Entren amb força diversa Podemos amb un bon tou de diputats, 15,  i en canvi C’s fa un bona entrada amb 9 diputats   per sembla que  ha perdut bona part de la força que li donaven les enquestes.

I Finalment IU que sembla que ha quedat abduït pel resultats de Podemos i ha perdut bona part de la seva força quedant amb 5 escons.

UPyD es queda sense representació  que ben segur els hi treu la bona actuació de  Ciudadanos i fa palès que al formació de  Rosa Díez segueixi essent de oment un fenomen gairebé madrileny..

En tot cas ara per ara sembla que el bipartidisme ha quedat tocat , però no encara enfonsat definitivament ja que el govern només es possible a l’entorn dels dos partits que han obtingut major representació que són com sempre PP i PSOE que sumen 80 diputats de 109 i la suma dels tres darrers partits no arriba a sumar el que ha tret el PP. Per tant no tant com es deia  però si que és un toc d’atenció important sobretot pel PP que rep un seriós correctiu i això li passa a dos mesos de les eleccions municipals i autonòmiques, per tant la perspectiva dels populars i del mateix Rajoy no és massa afalagadora..

Però segur que no serà fàcil conformar govern, cert que PSOE i C’s sumen una majoria absoluta però la dificultat d’entesa es prou clara avui encara.

Però segurament avui Díaz no té ( no hauria de tenir)massa pressa. Sap que d’aquí dos mesos hi ha eleccions municipals i autonòmiques i pot esperar a intentar pactes més generals  que  donin altres possibilitats més àmplies.

Per la seva banda el PP ha de prendre nota. No n’ hi ha prou  en traslladar al PSOE la responsabilitat dels seus resultat dient que no calia avançar la convocatòria, i no volen ni sentir parlar que part del seu fracàs es degut a les polítiques de Rajoy i segueix dient que el temps els donarà la raó. Potser sí però de moment els resultats els indiquen tot el contrari.

Les noves forces polítiques que obtenen representació entren certament amb força, menys que pronosticaven les enquestes i possiblement menys de la que ells mateixos s’esperaven. Però el cert és que ara tenen la clau de volta per poder conformar pactes estables o bé suports puntuals si Díaz opta o no li queda més remei que practicar allò de la geometria variable que a vegades no és res més que la impossibilitat d’un pacte estable.

Segur que ara les forces polítiques amb aspiracions de mantenir l’estatus i mantenir la quota de poder mira de reüll a Andalusia i intentarà amb urgència fer els canvis o els maquillatge necessaris per poder afrontar amb un mínim de garanties d’èxit els reptes electorals que tenen al davant.

Andalusia marcarà tendència,o serà una flor de primavera que no farà estiu.?

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: