Cinquanta anys més tard, agraïment i homenatge….

by

A l’any 1977 érem joves i vivíem amb passió el procés polític que semblava que ens portaria a una autèntica democràcia, desprès ja hem anat constatat que la democràcia és el millor  sistema més imperfecte possible.

En aquell any vaig escriure al Setmanari de  Vilanova  un seguit d’articles que sota el títol genèric de Resistència Popular tractaven d’explicar algunes de les  accions de protesta política de manera clandestina van ser protagonitzats per vilanovins i vilanovines  durant els anys de la dictadura , petites accions que van ajudar , va ser un  granet de sorra a la lluita antifranquista.

Entre aquest articles en vam fer un que portava per títol la Manifestació de les Galledes. Era un recordatori de la manifestació que van protagonitzar algunes dones davant la manca d’aigua  a la ciutat . El 24 de  setembre de l’any 1965 es varen concentrar davant l’ajuntament dones amb galledes que van ser dissoltes per la Guardia Civil i cinc d’elles detingudes durant unes hores  i tres  multades amb cinc mil pessetes per la participació en un acte d’alteració de l‘ordre públic com es pot llegir en la notificació de les multa del Govern Civil.

Aquest text escrit deu anys més tard del fets encara va aixecar algun temors en la persona que ens va informar i que no va voler en cap moment que el seu nom aparegués en la crònica , fins i tot en la reproducció de la notificació del govern civil de la multa el non de la persona que la va rebre està tapat. Encara el 1976 existia el temor de que la repressió podés tornar a entrar en la vida de les persones que van ser protagonistes d’aquella manifestació.

Més tard el conjunt de cròniques  més una treball sobre la lluita contra la  tèrmica de Cubelles va acabar essent un llibre editat pel Cep i la Nansa a l’any 1981, prologat per el J. Antonio González Casanova,  Malgrat Tot avançàvem escrit conjuntament amb el company  Ramon Farré. En el llibre i en una “nota dels autors” dèiem “ Que ningú no es pensi que té a les mans un document erudit i científic. Es tracta del testimoni viu d’unes persones  – amb tota la càrrega de subjectivisme que això comporta- sobre uns fets de les quals foren protagonistes o visqueren molt de prop” i  reblàvem. “ El que ara us disposeu a llegir  no és la història pormenoritzada del que va succeir dia darrera dia, sinó un conjunt de reportatges  de determinades accions que algú gosà dur a terme”.

Certament el llibre és molt millorable avui i possiblement també diríem altres coses i tindríem molta més informació de la que llavors disposàvem i que millorarien sensiblement els texts escrits en aquell moment.

Avui tornarem a parlar sobre la manifestació de  les galledes. Enguany farà cinquanta anys d’aquells fets i  les tertúlies de La Unió Vilanovina ho volen recordar Així ho manifesten en la seva  presentació  de l’acte:

Sota el títol “La Manifestació de les galledes, fa 50 anys, quan Vilanova passava set” recordarem aquests fets i que van significar per Vilanova. Així doncs us esperem aquest divendres a 2/4 de 8 del vespre a la Sala de Lectura del Castell de la Geltrú. A la taula comptarem amb:

Cèlia Lorenzo, va participar de la manifestació.

Manoli Àlvarez, sense participar-hi directament va ser testimoni de la manifestació.

Albert Tubau, historiador.

Fila 0, amb testimonis i altres persones relacionades amb els fets. Presenta i modera, Josep-Maria Ràfols, periodista vilanoví.

Serà realment molt important conèixer els fets per la narració d‘una de les seves protagonistes , dissortament la recerca d’altres manifestants ha resultat infructuosa  el temps no passa en debades i moltes d’aquelles dones avui ja són mortes.

L’acte pretén ser, sens dubte, un recordatori amb afecte, un acte de senzill l record i homenatge a unes persones que van desafiar l’ajuntament de l’alcalde Ferrer Pi de la manera més gràfica possible davant la manca d’aigua potable a les aixetes de les cases. L’aigua va ser un dels problemes endèmics de la Vilanova dels anys  seixanta i setanta i encara més endavant. Però l’autoritat per comptes de buscar i trobar solucions es va decidir per multar a les persones que van participar en al protesta. Almenys a  tres  d’elles.

A l’any 65 el franquisme estava en el moment àlgid tot i que ja s’esperava i intuïa una certa decadència però no hi ha dubte que va ser un acte de valentia enfrontar-se a una situació que resultava greu com era la manca d’aigua. Tres de les manifestants foren multades amb 5.000 pessetes que pel moment eren realment una quantitat important, per pagar-les es va rebre la solidaritat de moltes persones que van aportacions , algunes anònimament. La pressió sobre els dones detingudes fou a partir d’aquell moment continuades i fins i tot deu anys més tard algun regidor de l’ajuntament encara es referia la tema en termes amenaçadors.

Han passat cinquanta anys, van ser ,sens dubte, un acte molt concret a la ciutat però com n0 hi va haver d’altres i criem que  cal que siguin recordats perquè no hi ha dubte que són fets que mereixen un record i un agraïment per el risc i la valentia de les persones que hi van participar amb voluntat de millorar la ciutat  i perquè és part de la nostra memòria històrica.

Segur doncs que l’acte i el que s’hi digui  serà molt interessant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: