Conseqüències potser imprevistes.

by

La crisi ha desballestat moltes coses ,des de temes vinculats a l’economia fins a temes personals. Viure amb situació de precarietat comporta canvis en la mateixa personalitat i amb les mateixes relacions personals.

La crisi també desperta recels entre col·lectius.

I naturalment els més perjudicats són  els col·lectius menys afavorits els del nostre país que ja patien una certa situació de  precarietat , i aquells que s’han incorporat a la nostra comunitat vinguts d’altres parts del món.

La crisi genera també un cert tancament i un cert replegament intentant trobar solucions separant a la ciutadania en funció del seu origen.

La situació actual ha promogut un cert individualisme  fruit de la creença de que sols ens salvarem i cercar solucions que em convinguin a mi i deixant de banda si afecta al col·lectiu o no.

Només cal veure la pèrdua de drets de treballadors o situacions en que molts i moltes treballadores no fan les legítimes reclamacions de temes que els pertoquen per no incomodar a les empreses que amb la manera com avui es pot acomiadar tenen ,en alguns llocs, atemorits els propis treballadors.

La feina escasseja i hi ha un competència diríem en alguns cops  deslleial per trobar-ne alguna.

La situació de precarietat es manté malgrat els cants de sirena emesa pels governs en fase preelectoral  de que la crisi ja ha marxat i les coses funcionen  millor.

Miratge pur.

Però com hem dit entre els col·lectius que han patit les conseqüències de la crisi no només hi ha ciutadans d’origen sinó també dels vingut i aquest a més tenen ara problemes derivats de la situació a que s’han vist abocats de manera sobrevinguda.

Els estudis que aquets dies s‘han fet públics respecte  a la situació dels immigrants assenyala  que aquest col·lectius   de la minva de recursos, si  més problemes ja que el canvi de situació contractual els porta novament a ser irregulars amb els conseqüències que això pot comportar. Les dades ofertes pels CITE  ( Centre d¡informació per  a treballadors estrangers ) de CCOO assenyalen que  al Penedès , concretament a  Vilafranca el 36 % del immigrants teso no tenen permís de residència i a Vilanova la xifra augmenta fins el 42 %.

La majoria d’aquestes persones ,de procedència ben diversa i d’arreu del món, tenien fins abans d’esclatar la crisi una situació diguem-ne  “normalitzada” i ara fruit de la crisi s’han trobat en al situació de nova irregularitat fruit de la pèrdua de feina i ingressos. La situació s’agreuja perquè la majoria són famílies ben arrelades i amb anys de presència  els nostres ciutats. Realment el dany col·lateral d’aquesta situació és possiblement dramàtica perquè ja no es tracta tant sols de la precarietat en que viuen sinó que al damunt tenen la llosa de les possibles conseqüències de tornar a ser “irregulars. Això comporta dificultats quan volen fer les renovacions dels permisos de residència i treball ja que els requereixen un contracte de com a mínim sis mesos, però, ara per ara, la dificultat està en trobar aquets contracte malgrat tinguis amb anterioritat una vida laboral  adequada als criteris de regularització Per sort el PP ha  fet marxa enrere i ara ja tronar a acceptar que hi hagi assistència sanitària per tothom  ,sense especular sobre la seva situació respecte  la “regularitat” o “irregularitat” de les persones.

Aquesta situació de precarietat laboral i de “regularització” afecta a les famílies que van fer el reagrupament i ara es troben que els fill menors  no poden fer segons quines activitats a nivell escolar fruit de la seva situació respecte a les lleis sobre immigració.

Davant d’això un cop més l’administració no sols no reacciona sinó que segueix mantenint uns criteris estrictament administratius sense adonar-se que els condicions laborals i socials han canviat de manera radical.

És evident que les actuacions en el camp de la immigració ha d’estar perfectament interrelacionada amb el que fa la societat d’acollida, amb els seus recursos i amb un tractament igual per tothom   per evitar que hi hagi processos de marginalitat. Però també és cert que sabent quan cal actuar sempre des del criteri d’igualtat entre les persones  davant els recursos i prestacions, també és cert que ara es donen situacions  diferenciades  i de necessitat específica cal donar també encara que sigui temporalment, solucions específiques i determinades, almenys mentre duri aquesta situació de crisi i els danys col·laterals que poden rebre persones que inicialment eren immigrant, que ara són ciutadans de ple dret i de plena inserció a la nostra societat però que la crisi  els ha fet retrocedir.

Cal tenir-ho en compte per evitar enviar a determinats col·lectius a la marginalitat.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: