Flaixos de la memòria

by

En ocasions els flaixos de la memòria acaben donant llum a moments de la història col·lectives. Això és el que va passar amb la sessió de recordatori de la modesta història de la manifestació de les galledes de l’any 1965 a la nostra ciutat.

La Unió havia organitzat un acte  en commemorar-se els 50 anys dels fets , la voluntat era rememorar-ho amb persones que en foren protagonistes  i  intentar esbrinar alguns dels elements que van portar a la manifestació i a  les conseqüències que van comportar a les persones que hi van participar.

Sota el títol “La Manifestació de les galledes, fa 50 anys, quan Vilanova passava set” es van recordar els  fets i que van significar per Vilanova. Hi van posar la  memòria la Cèlia Lorenzo, va participar de la manifestació.  La Manoli Álvarez, sense participar-hi directament va ser testimoni de la manifestació. L’Albert Tubau, va situar el fets en el context històric de la Vilanova del moment  i el periodista vilanoví Josep Maria Ràfols va animar el debat i el va moderar a l’hora però també hi va aportar el seu testimoni com a fill d’una de els dones que va ser present a al manifestació i multada posteriorment , la Francesca Cabrisses.

Els fets són coneguts i ja s’han explicat  El 24 de  setembre de l’any 1965 es varen trobar al capdamunt de la rambla i van baixar fins a  concentrar-se  davant l’ajuntament dones amb galledes que van ser dissoltes per la Guardia Civil i policia de paisà i foren comminades a presentar-se  a la caserna de la guàrdia civil on  tres d’elles foren  retingudes durant unes hores  i dues ( altres versions parlen de tres)  multades amb cinc mil pessetes per la participació en un acte d’alteració de l‘ordre públic com es pot llegir en la notificació de les multa del Govern Civil.

Però els flaixos dels records van ser importants,el de les protagonistes amb al veu de la Cèlia Lorenzo són encara avui precisos, una certa por al que podria passar, la baixada per la rambla des de la plaça de les Neus, presència de força gent, l’ intent de retenir-les al pati de l’ajuntament, el diàleg frustrat amb l’autoritat donen informació a fets de fa cinquanta anys. La memòria de la jove mare, com era llavors la Manoli Álvarez, que recorda la presència de la guàrdia civil amb les armes penjades a l’espatlla i sobretot l’impacte que li va causar la indiferència, quan no el rebuig i el menyspreu, cap a les manifestants  de molta de la gent que hi havia  a la plaça. Recorda un certa sensació d’allò que  els dones haurien d’estar a casa i no aquí. I encara més, el testimoni d’un jove que passava per la plaça i afirmava de manera  textual que va quedat xocat per la situació o la gairebé idíl·lica descripció,  d’un petit llavors Xavier Capdevila,  que evoca la seva presència  a la cua de la font vetllant el torn per recollir el rajolí d’aigua que rajava i omplir galledes i cossis , pels nens era com un joc, pels gran un suplici permanent que generava baralles pels torn i una “sobre” feina després de les jornades laborals….. El record del Josep Maria Ràfols de la presència de la guàrdia civil anant a buscar  a la seva mare i com ell es va negar  a acompanyar-los, davant la perplexitat dels agents , sense haver fet abans el dinar dels seus fills……Però també es va poder escoltar el testimoni de membres de partits polítics que no van veure bé l’acció per la reacció que podria haver tingut l‘autoritat i la hipotètica repressió sobre els partits més o menys organitzats, o bé l’actitud de l’autoritat que casualment un parell de mesos més tard va començar el procés de municipalització de la portada i distribució  d’aigües.

Flaixos importants que van anar donant més llum a un fets   emmarcats en  el context de la Vilanova del 1965 ben descrita per l’Albert Tubau, l’endèmic problema de l’aigua, resolt finalment  ja en plena època democràtica,  una certa autarquia local,el desenvolupament econòmic que permetia ja una certa comoditat, els XXV any de “paz”…. A l’any 65 el franquisme estava en el moment àlgid tot i que ja s’esperava i intuïa una certa decadència però no hi ha dubte que la manifestació de les galledes a la nostra ciutat  va ser un acte de valentia, enfrontar-se a una situació que resultava greu com era la manca d’aigua en aquells  moments requeria una clara voluntat de denunciar la situació de precarietat que tocava viure mancats d’un element indispensable i vital com és l’aigua per una casa . Tres ( dues de contrastades)  de les manifestants foren multades amb 5.000 pessetes que pel moment eren realment una quantitat important, per pagar-les es va rebre la solidaritat de moltes persones que van fer aportacions , algunes anònimament i altres directament lliurades  a les multades.. La pressió sobre els dones detingudes fou a partir d’aquell moment continuades i fins i tot deu anys més tard algun regidor de l’ajuntament encara es referia la tema en termes amenaçadors.

L’acte va  ser, sens dubte la recuperació d’uns fets, modestos, senzills però que van tenir una certa repercussió ( El SID Servei d‘Informació Directe, publicació vinculada al FOC , Front Obrer de Catalunya , en va donar al notícia), un recordatori amb afecte de les persones gent que hi van participar , un acte de senzill l record i homenatge a unes persones que van desafiar l’ajuntament de l’alcalde Ferrer Pi de la manera més gràfica possible davant la manca d’aigua potable a les aixetes de les cases anar amb galledes  a intentar parlar amb ell. L’aigua va ser un dels problemes endèmics de la Vilanova dels anys  seixanta i setanta i encara més endavant com hem dit, però l’autoritat per comptes de buscar i trobar solucions es va decidir per multar a les persones que van participar en al protesta.

Han passat cinquanta anys, van ser ,sens dubte, un acte molt concret a la ciutat però com n’hi va haver d’altres i creiem que  cal que siguin recordats perquè no hi ha dubte que són fets que mereixen un espai en al memòria col·lectiva i un agraïment per el risc i la valentia de les persones que hi van participar amb voluntat de millorar la ciutat   i perquè és part de la nostra memòria històrica.

El Josep Maria Ràfols va acabar l’acte llegint una anònim rebut en aquells moments per la seva mare, era un agraïment perquè tan poques dones havien fet el que haurien d ‘haver fet moltes més. Els flaixos de la memòria d’algunes persones van posar  llum  a un dels   petits fets, a un granet de sorra, que formen part de la nostra particular història col·lectiva i  que   segur va servir per anar construint una Vilanova una mica millor.

 

Publicat al Diari de Vilanova , el 10 d’abril del 2015

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: