No és això sr, ministre, no és això.

by

Aquets darrers dies la notícia de la detenció a diverses poblacions del nostre país de presumptes gihadistes ha aixecat  la sensació d’una certa inseguretat tallada , aparentment, de soca rel per la bona actuació dels mossos d’esquadra i per les tranquil·litzants declaracions dels responsables polítics i de la lluita antiterrorista.

Sempre és complicat parlar d’aquets temes, pel desconeixement real de l‘abast del fets , per la delicades d’algunes informacions, per evitar donar més publicitat als presumptes terroristes, però també al costat d’això cal donar al màxima informació , la major claredat possible , perquè la transparència és una mesura que ajuda a tranquil·litzar l’opinió pública i també se sap inicialment a que ens enfrontem i que en segons quins temes no cal baixar la guàrdia i cal estar amatents als esdeveniments .

De les darrers detencions se’n desprenen però algunes qüestions que han aixecat una certa sorpresa, per una banda que la majoria dels detinguts són catalans conversos a l’Islam i també el fet de que la seva transformació cap a les actuacions violentes i al seva radicalització s’hagi fet amb una certa velocitat. Tot plegat ens sumeix en nous fenòmens que fins ara ens era desconegut al nostre país.  En aquets sentit són prou clares les informacions que s’han anat publicant. Per una banda els interessants i documentats articles d’ Eduardo Martín de Pozuelo a la Vanguardia sobre d’islam a Catalunya i la seva deriva més radical com el salafisme. Interessants les informacions publicades i els tocs d’alerta sobre algunes de les proclames que es fan en algunes mesquites, inclosa la nostra de Vilanova. Per altra banda és  també interessant i  curiós una anàlisi del creixement de les religions a occident, mentre sembla que el cristianisme a Europa va de baixa  les conviccions musulmanes van creixent i   podrien acabar donant un mapa de religions que ens era desconegut fins ara.

En fi que el panorama és complex , almenys per desconegut no per les creences  de la gent que són lliures i acceptables mentre no vagin contra els principis democràtics i els lleis de cada país i la necessària i lògics reciprocitat en el respecte.

Però si la situació ja genera de per si una certa incomoditat només faltaven les declaracions del Ministre Jorge Fernández i algunes informacions publicades pels diaris El Mundo i al Razón, basades en presumptes informacions de la policia i dels serveis d’intel·ligència espanyols . Es tracta ara d’intentar lligar el  gihadisme i l’ independentisme. És a dir una concepció violenta d’uns fanàtics  religiosos i la guerra santa i la voluntat pacífica d’una comunitat d’esdevenir estat.

Embolica que fa fort. El ministre s’agafa  a la detenció i expulsió d’una persona musulmana  per suposadament anar en  contra dels interessos  de l’estat espanyols que pertanyia  al l’organització Nous Catalans , vinculada a CDC i encara els diaris esmentats publicaven informacions sobre les sectorials d’immigració de CDC i ERC i ho il·lustraven amb una fotografia d’Oriol Junqueras  parlant amb un jove del que es deia que el seu germà estava combatent a Síria.

En fi un veritable joc de  despropòsits que deixen clara aquella previsió de que els atacs contar el procés independentista vindrien  per terra, mar i aire i sense cap ena de treva. La guerra bruta i la intoxicació ja fa dies que va. .

Fernández Diaz és un ministre d’interior que segurament garla massa, quan en aquets ministeri el que cal és una discreció exquisida,  quan no,silencis paradigmàtics.

Fer al feina amb constància, eficàcia i sense escarafalls ni grans ostentacions.

Però el ministre conegut i reconegut per la seva convicció religiosa vora de l’integrisme catòlic  de la que en fa també ostentació – la idea de posar una placa a la monja  Maravillas de Jesús al Congrés de diputats va ser seva-   veu ara la possibilitat de carregar contra el que semblen les seves obsessions, l’ islam i l’ independència de Catalunya i que millor que barrejar-ho en els seus aspectes més negatius i tot per intentar desprestigiar el procés  – quan el que calen són raons alternatives que hi són segur- i carregar contra tot allò que no faci olor a santedat catòlica, només faltaria,  clar.

La polèmica és absurda malgrat sigui feridora , però el problema de la polèmica és que amaga el fons de la qüestió com és possible que a la nostra societat apareguin fenòmens com el d’aquests ciutadans que han abraçat una causa aliena històricament al nostre territori, no en l’aspecte de les creences que són respectables sinó en la seva convicció de violència fanàtica i religiosa.  . Segurament darrera hi ha un ressentiment social, un ressentiment contra unes situacions que porten a una radicalització violenta i agafant la causa d’uns valors contraris al que aquí es practiquen. Aquest és el debat i no el que proposa el sr. Fernández Diaz.

I per altra banda  les insinuacions de connectar terrorisme i islam ja és ha prou habitual cada cop que hi ha alguna situació tràgica semblant. Aquí sortosament tot ha acabat  de moment en un cert ensurt pel que podria haver estat , però els experts ens diuen que no cal baixar la guàrdia. La comunitat musulmana a Catalunya té tot el dret de manifestar i practicar el seu culte , però també té, com tothom,  l’obligació de mantenir l’estricte respecte  els lleis del país i a les normes i usos de les nostres ciutats i naturalment també hauria de rebutjar qualsevol mena d’incitació a la guerra santa com nosaltres hem de rebutjar qualsevol actitud  o símptoma de rebuig o xenofòbia.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: