L’espasa de Sant Jordi

by

L’espasa de Sant Jordi

 

Sant Jordi té una espasa – de doble tall,

que flameja en la fosca – mateix que un llamp,

i, sota el cel, diria’s – color de sang.

Amb amor la forjaren – els catalans,

car per ella assoliren – la llibertat.

Sant Jordi té una espasa – de doble tall.

 

Sant Jordi té una espasa – d’acer i d’or,

que es belluga com una – serpent de foc

i esfereeix i mata – dracs i lleons.

Quan les ires la branden – ningú no hi pot.

Quan la mou la venjança – sembra la mort.

Sant Jordi té una espasa – d’acer i d’or.

 

Sant Jordi té una espasa – com un espill.

Tots els estels que brillen – s’hi han reflectit.

El més bell s’hi quedava – soliu al mig,

com l’estel de la Pàtria – dalt del Zenit.

Sant Jordi té una espasa – com un espill.

Traïdor que s’hi mira – té mala fi.

 

Sant Jordi té una espasa – que dóna espant.

Amb amor la forjaren – els catalans

i és senyera i és símbol – de llibertat.

Quan flameja en la fosca – fuig el tirà.

Quan sota el sol fulgura – brolla la sang,

car en terra s’ajacen – lleons i dracs.

Sant Jordi té una espasa – que dóna espant.

 

Alfons Maseras.

 

 

Alfons Maseras i Galtés neix el 23 de febrer de 1884 a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), tot i que tres anys més tard la seva família es trasllada a Barcelona, on el seu pare, com bona part de la seva família, es dedica a la medicina. Als onze anys es queda orfe de mare.

Publica la conferència Pancatalanisme: tesis per a servir de fonament a una doctrina (1915), on defensa la idea que la reordenació fronterera arran de la I Guerra Mundial hauria també de contemplar la independència de Catalunya. Per les seves idees pacifistes, també col·labora al Comitè d’Amics de la Unitat Moral d’Europa (1914), creat per Eugeni d’Ors, que propugna la neutralitat, funda el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans (1916), dedicat a l’atenció dels soldats catalans voluntaris que es trobaven a França, i participa com a representant de Catalunya a la Tercera Conferència de les Nacionalitats a Lausana.

Va publicar Èglogues (1918) i Poesies (1819). Publica la novel·la breu Memòries d’un legionari (1917), els reculls Contes a l’atzar (1918) i Setze contes (1922). Tradueix L’indiscret (1918) de Voltaire al català, i un recull de glosses de Xènius al castellà, amb qui mantenia una forta relació professional i d’amistat. El 1921 apareix la següent novel·la, A la deriva, el seu primer acostament clar a l’estètica noucentista, i també publica l’obra narrativa El llibre de les hores cruentes, que conté alguns capítols sobre la seva experiència al front de París. Cap al 1923 publica tot un seguit de novel·les breus, com L’esclau i la circassiana (1923), La sospita (1923) i La Venjança d’un poeta (1924), entre d’altres.

publica quasi tots els gèneres literaris. Estrena obres de teatre –L’hereu (1929), Guerau i Marta (1931), Ermesendis (1936)–, continua publicant novel·la –Zodíac (1934), L’estudiant de Cervera (1935)– i conreant la poesia –Poemes minúsculs (1937), Invocació i altres poemes (1938), A Europa (1938)–. Tot i que ja havia publicat algunes traduccions, en aquesta època sobresurt com a traductor de l’Obra Completa de Molière, publicada entre 1930 i 1936, que és rebuda molt positivament pel públic i la crítica. També tradueix Shakespeare –Somni d’una nit d’estiu (1929)–, Leopardi –Cants (1938)–, Balzac –El lliri de la Vall (1992)– Tolstoi –Resurrecció (1928)–, Zola –Germinal (1937)–, i d’altres. Al mateix temps treballa en diversos encàrrecs editorials en català i en castellà, i publica una sèrie de biografies, Francesc Macià (1931), Joan Maragall (1936) i El pintor Fortuny (1938).

A principis de 1939 el seu fill Jordi mor a la guerra a l’edat de vint anys, un fet que l’enfonsa completament. Quatre dies abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona, s’exilia, sense la seva família, a França amb un grup d’intel·lectuals catalans. Malalt, trist i derrotat, mor pocs mesos més tard, el 27 d’octubre de 1939.

 

Extret d? Alfons Maseras – Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

http://www.escriptors.cat/autors/maserasa/pagina.php?id_sec=3588

 

Deixa un comentari