La cultura del vi

by

M’agrada raonablement el vi.

Si pot ser negre millor que blanc,i el rosat fresquet a l’estiu entra bé. Res d’original.

Però en prendre’m la copa no penso en tot el que hi ha al darrera.

I escoltant la xerrada de Ramon Francàs, a l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, el passat divendres vaig quedar realment sorprès , -potser ja ho sabia però ho tenia oblidat-  de tot el que hi pot haver i sobretot el molt que en sap el Ramón del vi i de la cultura del vi.

Potser passa que com que al Ramon el coneixem des de fa temps i l’hem seguit, no tant pel tema del vi ,sinó per les notícies i articles que fa,  doncs el tema de l‘enologia va passant desapercebut, malgrat les pàgines que escriu a La Vanguardia  i tot i que he seguit alguns cop el seu bloc de vins i enologia, “Vi-franc” algun cop , cal reconèixer que en sap un niu i sobretot ho explica molt bé.

Ara doncs quan em prengui una copa de vi coneixeré una mica més el que tinc entre mans.

I si l’ampolla porta etiqueta a sobre podré  saber alguna cosa més sobre la seva producció.

Així doncs divendres ens va oferir una conferència excel·lent  carregada de coneixements, plena de contingut i amb un nivell alt de comprensió.

El va presentar el periodista també  Carles Garcia Guinda, que va afirmar que el Ramon és la persona que coneix que sap més  de vins.

I posava com exemple el seu currículum vinculat al tema enològic: Ramon Francàs Martorell (1967) ja fa 23 anys que signa a La Vanguardia. És director adjunt del Diari de Vilanova. Col•labora amb revistes del món del vi com ara a Planeta Vino (Proensa, Selectus Wine i Vinos y Restaurantes. El seu bloc va ser finalista el 2010 i el 2012 dels Premis Blocs Catalunya. Ha guanyat el premi periodístic Eugeni Molero del Garraf i en dues ocasions el Sant Raimon de Penyafort, del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès. A més, la seva tasca periodística ha estat distingida per l’Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat (2001) i ha merescut el premi Saint Vincent de la Corporation des Vignerons de Champagne (2004), així com el reconeixement de la patronal Uvipe (2009), de l’associació penedesenca Qalidès (2010) i de l’Associació Catalana d’Enòlegs (2010). És Confrare de Mèrit de la Confraria del Cava i Acadèmic de Mèrit de l’Acadèmia Tastavins del Penedès. També ha estat entronitzat Chevalier de l’Ordre des Coteaux de Champahne. És autor de diversos llibres. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgrau en periodisme local i comarcal per la mateixa universitat. Impressionant !

En la seva xerrada el Ramon va començar fent una defensa dels productes de les vinyes del Garraf com una de les zones amb unes possibilitats i potencialitats més importants en el panorama dels vins del Penedès, zona vinícola que a parer del Ramon,   mica en mica han anat perdent prestigi. Ho argumenta  pel tipus de terra que hi ha les vinyes del Garraf que pot potenciar la qualitat del vins. A més coincideix en que en aquets moments hi ah un seguit de productors joves que volen tornar a  l’esperit primigeni de la producció, recuperant els procediments dels nostres avis, aportant el valor afegit dels coneixements actuals i també la voluntat de produir qualitat més enllà de la quantitat. La producció dels blancs  i caves amb xarel·los i malvasia , o els negres amb l’ull de llebre comencen ser conegut i valorats adequadament per la seva bona forma i per una producció que afegeix valor afegit per com es fa .

Se li va proposar que fes una xerrada amb el títol de La nova cultura del vi i el Ramon va capgirar el concepte , el que hi ha avui és el retorn a la vella cultura del vi, a la cultura del vi de sempre, de tota la vida , aquella que requereix tranquil·litat, repòs, bones maneres i recuperar alguns del treball fets amb respecte, tranquil·litat respectant els cicles  de la natura i no voler fer acceleracions que acaben fent perdre qualitat als vims.

Reivindica el vins propers, però també assenyala que cal beure vi  no perquè sigui d’una denominació concreta sinó perquè és un vi bo , i si és d’aquí com diu ell “bingo!!.

Defuig la polèmica del preu del raïm però creu que el raïm està molt mal pagat i això es combat amb molta producció fent baixar la qualitat.

Valora la plantació de vinyes a més alçada fruit del canvi climàtics i els perills que comporta però tambe les oportunitats que hi ha.

Creu que en aquest moments hi ha iniciatives prou interessants com per afirmar que el futur serà molt interessant, la recuperació d’algunes varietats  de raïm , que gairebé havien desaparegut, o l’ intent de trobar llavors de varietats de l’època dels Ibers i formular el procés tal i com es feien en aquells moments  llunyans de la història per retrobar aspectes desconeguts de la producció de vi al nostre territori que ve de temps immemorials.

Realment va ser una exposició brillant, pels que davant un glop de vi pensem que ens agrada o no ens agrada i vam escoltar la Ramon avui sabem alguna cosa o més o com a mínim va saber aixecar la curiositat per saber més coses del vi que bevem.

En definitiva que tenim ben a prop a un coneixedors excel·lent del la vinya i el  vi i potser no ho havíem valorat prou.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: