Bany de realisme.

by

Que lluny queden ja els dies en que els dirigents de Podemos es retrataven dalt  dels escenaris amb Tsipras a la recta final de la campanya electoral grega.

Grècia ja ha hagut de mesurar el seu llenguatge a Europa el que semblava el nou apòstol de la revolta contra les imposicions de la UE. Iannis Varufakis ja ha perdut el seu paper en la negociació del dubte Grec amb Europa.

Que lluny queden els propostes que van portar a Podemos ser una nota rupturista en els eleccions europees de l’any passat.

Potser també aquets bany de realisme és el que ha fet que Monedero ( més enllà de les seves topades amb la hisenda) hagi fet un mutis i hagi deixat en mans dels menys radicals la consolidació del partit.

Ara Podemos ha presentat el seu programa lectoral de cara al 24-M ,per els eleccions municipals i també autonòmiques. Un programa que potser arriba una mica tard però que arriba i ha causat un certa sorpresa ja que abandonen els seus plantejaments radicals que fins ara havia tingut i es mostra això sí, cal reconèixer-ho com un programa clarament socialdemòcrata suposem que per aspirar a captar el vot socialista desencantat.

En fi no han trigat gaire a entendre que segurament la centralitat política amb els biaixos cap  a la dreta o a l’ esquerra és el que significa més la possibilitat de governar i per tant d’influir i incidir  directa i realment en la societat amb voluntat transformadora.

És evident que un programa electoral intenta posa sobre el paper aquells aspectes que el partit vol donar rellevància, de moment però veiem que tres dels aspectes que havien conformat eixos bàsics del partit en qüestió cauen del mateix, per una banda això del dret a “decidir” ja no consta en el programa per les eleccions del   24 de maig,. En el programa cau el “reconeixement del dret a decidir” dels pobles. La formació de Iglesias  ho  demanava  en el programa electoral que va presentar per a les eleccions europees. Sembla que en  aquesta matèria hi ha profunds desacords i  havia provocat tibantor a la cúpula del partit i possiblement per estalviar-se més entrebanc ho deixen aparcat , a aquets et cal sumar-hi el fet que el seu candidat per Aragó beneeix la denominació de Lapao al català parlat a la Franja tot i que reconegui la necessita de protegir i potenciar l’ús de la llengua catalana en aquells indrets a on es parli sense,això sí,  situar-la com a llengua cooficial. En fi que sembla que el programa es va adequant a allò que els permeti passar de puntetes per temes que requereixen compromisos clars.

També pel que fa a la renda bàsica hi hagut passos enrere. Aquesta que va ser una de les mesures estrella , ara es parla  d’un Plan de garantia de renta, que deixa de banda la renda bàsica universal  de els que parlaven quan els europees sinó que es tracta d’acabar apropant la renda  mínimes d’inserció que es cobren en diversos territoris  al salari mínim interprofessional que ara està a 648 € i fer-ho de forma gradual i segons els possibilitats.

Carai !, això ja ho deia el Zapatero i almenys durant els tres primers anys de mandat ho va complir.

El canvi és substancial en sí mateix.

En fi que el bany de realisme arriba fins i tot en aquells aspectes que volien ser trets d’identitat d’una força política innovadora i ara es queden en versions actualitzades del que altres ja havien fet en moments de potser més dificultats que ara.

En matèria fiscal la formació política  proposa un sistema harmonitzat entre comunitats autònomes  perquè segons diuen no volen deslleialtats  entre elles però només accepta la singularitat del País Basc i Navarra i la resta les situa al mateix nivell. Recuperar alguns impostos recuperats ja en alguns territoris…

En fi que també s’ha apuntat a allò tant lògic i que havien criticat tant de retorn del deute.

Però seríem injustos si només assenyaléssim el que són girs realistes del seu programa , ja que contenen propostes prou interessants pel que fa a temes de pobresa energètica i desnonaments amb efecte retroactiu, o les pujades  de l’IRPF en alguns trams .

La realitat és que poques novetats destacables aporten que no es tinguin en altres programes de les forces de progrés al país.

Aquest gir inesperat però d’un realisme aclaparador ha estat motiu perquè la majoria dels titulars dels diaris fessin una certa crítica  contra al formació política o tant pel que diuen ara sinó per les expectatives que havia aixecat i que ara fan marxa enrere.

Alguns exemples:

“Podemos olvida sus medidas más radicales en un programa difuso”. El País

“Tampoc no apareix la renda bàsica universal, sinó que proposa que la renda d’inserció s’acosti al salari mínim. També pretén aturar els projectes de privatització i les externalitzacions en l’àmbit de la sanitat i els serveis públics en general”. El PuntAvui

 Podem renunci definitivament a la “renda bàsica” en el programa. El partit insisteix en el pragmatisme del que la va abjurar Monedero”.  La Vanguardia

Podem Confirma el viratge cap al centre en el seu pla pel 24-M . El Periódico.

“Podem esquiva el debat territorial  en el programa pel 24-M” .ARA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: