Campanya i contracampanya.

by

Estem immersos en la campanya electoral.

Ja fa dies, i la realitat és que els desplegaments que es feien fa anys han desaparegut i llevat d’alguns cartells i banderoles gairebé res indica que estem en els moments de la demanda del vot.

Es fuig dels grans espais per una obvietat  i s’estilen ara allò dels actes de petit format, i els cafès amb els veïns intentant cercar cadenes de ciutadans que traslladin el missatge electoral  i també fer  taca d’oli a  partir dels actius més més directes de la candidatura .

Es tracta d ‘aprofitar les xarxes socials però amb això tampoc s’arriba  a arreu com es voldria.

Ja hem rebut les primeres paperetes, diria que ja cap partit organitzada la clàssica bustiada amb material de propaganda del partit i per altra banda es fa difícil trobar els programes electorals a no ser que entris als webs  però poca , molt poca difusió, es tracta de donar la informació ja molt mastegada, amb resums molt , molt sintètics i en declaracions de caràcter general. Si el programa no és coneix difícilment després no es pot dir que s’ha incomplert….

Campanya amb “normalitat absoluta” trencada això si per alguns aspectes que generen controvèrsia…

“Limpiando Badalona” . Aquest ambigu lema usat per Gracia Albiol cap de llista del PP  i coneixent el seu historial respecte a la immigració ha aixecat no només crítiques sinó fins i tot actuacions del eurodiputat d’IC-V  que l’ha  portat a Brussel·les perquè el desqualifiqui. Albiol és desmarca dient que si ell hagués de parlar de la immigració ho faria amb claredat. M’ho crec havent-lo escoltat en altres moments i parlant d‘aquest tema. Albiol ho nega ( només faltaria)  i em sembla que tota aquesta mena de soroll encara li farà més propaganda  i gratuïta.

També ha aixecat una certa sorpresa el vídeo que ha recuperat el Punt/Avui de la companya electoral del 2007 on es veu la candidata  a l’alcaldia de Barcelona Ada Colau, disfressada  de  “Supervivienda vigilant la Mayol, a pesar de l’amenaça de les forces malignes, els mossosaures i els kubotán”. El vídeo en qüestió més enllà de la legítima demanda d’un habitatge digne i per tothom vist ara provoca una certa hilaritat, però el convenciment de la Supervivenda  vestida com un súper-heroi de còmic té la seva gràcia. No sabem si gràcia és que fa veure’s forces anys més tard… i ara fent el paper de candidata, però vaja tothom ha d’assumir el seus actes i Colau ho fa sense cap mena de vergonya. Clar que sí!. Altres potser tenen un passat més dubtós  La paradoxa , però, és que l’acte que va rebentar llavors era  dels seus actuals socis d’IC-V, però ja sabem, també,  que el temps ho cura tot…

També ha aixecat una certa sorpresa la intervenció extremadament dura de Pablo Iglesias carregant de manera immisericorde contra el govern de Mas titllant-los de lladregots i xoriços de manera inusual entre les forces politiques del nostre país que no ho fan  ni en els moments de debat més durs. Ara la sorpresa, positiva naturalment  és que Pablo Iglesias ja s’ha adonat que la llengua que es parla al País Valencià, Catalunya i Les Illes és el mateix, quan poques hores abans del míting no semblava saber-ho o almenys es feia el  distret en  unes declaracions a l’emissora RAC-1. S’aprèn ràpid i sobretot si en temes sensibles et poden passar factura després .

I si anem als espais televisius seguim veient passar aquella tira en que els periodistes ens diuen que no signen les informacions perquè no estan d’acords en els blocs i que creuen en la visió  periodística. Val. Dos anuncis que sobten , el del candidat socialista  Collboni amb el cap sota l’aigua per assenyalar que estem tots plegats amb l’aigua al coll i  que ell te solucions i el segon la cessió per part de la CUP del seu espai electoral als treballadors en vaga de Movistar. Interessant per fer propaganda de manera indirecta, segur que es parlarà de l’anunci, el que no sabem és si tindrà prou espais electorals per cedir   a tots els treballadors en conflicte… I encara un tercer molt aconseguit, es tracta de l’anunci amb ninotets que ha fet el PSC de com els diversos partits o opcions polítiques resolen el problema , alguns el tapen, l’amaguen,  algun tirem més llenya al foc, i encara uns tercers hi planten al seva bandera estelada o bicolor  i el socialistes ,l’afronten agafant el toro per els banyes . Interessant i ben trobat….

I la cirereta de la campanya d’aquest dies l’esgrima verbal entre Alfred Bosch i Duran i Lleida, un creuament de paraules ,a distància clar, que tenen el seu punt de morbo i són també la salsa de la campanya. L’alcaldable d‘ERC per Barcelona burxava a Trias i es preguntava si els regidors d’Unió que van amb Trias  faran més cas  a Duran i Lleida que al President Mas. I Duran i Lleida entre a l’envit i l’hi endinya a Bosch una sentència  contundent : “Que no emboliqui la troca que digui que votarà Trias o Colau , perquè amb respecte no té cap possibilitat  de ser alcalde. Afortunadament per Barcelona”.

Deu-n’hi-do com les gasta el de la Franja!

Potser es pot dir més alt però no més clar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: